Malgrat les darreres tractorades a Barcelona, el Govern ignora sistemàticament les necessitats de la pagesia i abandona els pagesos a la seva sort. La fi de l’emergència per sequera a les conques internes ha motivat que el Govern en funcions aixequi la majoria de les restriccions coincidint amb l’inici de la temporada alta del turisme. Ara mateix, ja es poden començar a omplir piscines a Barcelona, mentre la mortalitat d’arbres fruiters, fins i tot oliveres i vinyes voreja el 70% al Baix Camp, al Priorat i la Ribera d’Ebre.

El Govern treballa a començar les obres com més aviat millor de dos projectes -d’emergència i que es van presentar al gener d’aquest mateix any, quan la situació al Priorat era crítica des de fa anys- que impliquen portar aigua des de la Ribera d’Ebre fins al pantà de Siurana i connectar el pantà de Margalef amb la xarxa de reg del canal Garrigues-Sud. Aquests projectes van en la línia d’un problema endèmic dels governs autonòmics de les darreres dècades i que s’ha vist agreujat els darrers anys: el curtterminisme, la manca de previsió i la incompetència.

El Govern abandona els pagesos pels turistes

Durant la sequera i en mig d’un debat per ampliar l’aeroport (proposta estrella del PSOE) per continuar atraient més turistes a la capital catalana que ja s’apropa al col·lapse, es va arribar a plantejar la possibilitat de fer un transvasament de l’Ebre per portar aigua a Barcelona. La pagesia del Delta de l’Ebre, horroritzada, es va oposar al projecte, en part degut a la situació d’emergència en què es troba el Delta de l’Ebre, amenaçat de desaparèixer per la manca de sediments de l’Ebre, retinguts als embassaments.

El Govern en aquest cas va desestimar el projecte a causa de la possibilitat de perdre vots a les Terres de l’Ebre. Això va fer que es decantessin per opcions com les famoses dessalinitzadores flotants, cares i innecessàries amb una bona planificació. Les actuacions són sempre les mateixes, o desviar recursos hídrics (tapar un forat obrint-ne un altre) o mesures temporals i econòmicament ruïnoses pel país. Paral·lelament, un sector important de la població clama per un canvi del model econòmic del país, en una onada que ha recorregut Catalunya i Europa. El Govern, malgrat això, continua prioritzant un sistema de turisme de masses, portant al límit la capacitat dels recursos hídrics del país.

Els arrossaires del delta el 2023 van patir una caiguda del 15% de la producció

El 2023 l’aigua dels canals del Delta es va retallar en un 50% degut a la sequera. Això va provocar que la producció caigués un 15% el darrer any. Sortosament i gràcies a la recuperació dels embassaments aquest any no es preveuen restriccions al Delta. Malgrat això, el Delta es troba en perill per la manca de sediments i la reducció del cabdal de l’Ebre agreujaria el problema.

Un altre problema que afronten els arrossaires és la salinització dels camps. Recordem que molts dels arrossars són a tocar de la mar, i la salinització de la terra afecta negativament la productivitat i la qualitat. Per tant, la reducció del cabdal del riu provocaria una catàstrofe no només ecològica sinó també econòmica.

El Priorat i el Baix Camp, la Catalunya oblidada

La finalització de les obres dels projectes per a proveir l’embassament de Siurana i part del Priorat d’aigua no s’esperen fins al 2028. Actualment bona part dels municipis depenen de camions d’aigua (encara avui) per a la subsistència. Malgrat això, a la capital els turistes aquest estiu gaudiran de piscines plenes i no hauran de patir cap restricció, com sí que ho hauran de fer els pagesos catalans, no sabem fins quan. Les actuacions d’emergència i curtterministes a l’Alt Empordà (12 dessalinitzadores mòbils) segueixen en marxa i no s’espera cap alternativa. La famosa dessalinitzadora flotant del Port de Barcelona ha passat a tramitació ordinària a causa de la fi de la fase d’emergència. Els projectes planejats en plena emergència i a correcuita continuen pendents, només s’allargarà la tramitació.

Al febrer aquest mitjà va publicar un conjunt d’entrevistes, on s’evidenciava com ha estat de determinant la sequera a les protestes dels pagesos a Barcelona. I més que la sequera, ha estat la nefasta gestió del Govern d’aquesta. Tot sigui dit, no és just ni lògic culpar al Govern de Pere Aragonès de tot el que tampoc van solucionar tots els governs anteriors. A Pere Aragonès li va esclatar la sequera, però evidentment tornarà a esclatar si no es canvia estructuralment el model econòmic i productiu del país.

El fantasma de la sequera del 2008

Quan la massificació del turisme encara no era tan alarmant com ho és avui, el país va passar per una situació semblant. Malgrat saber perfectament que el nostre territori per la seva situació geogràfica és susceptible a sequeres recurrents, vam oblidar ràpidament el 2008. Les actuacions que es van preveure durant la sequera per fer-nos més resilients per pròxims episodis no es van fer. Malgrat això, cap responsable ha donat explicacions. De fet, ningú s’ha fet responsable i ara el camp i la pagesia clama contra dècades de mal govern.

La història es repeteix, i ara que la sequera deixa de ser a les primeres planes dels diaris perquè ja no és un perill per al turisme de masses -només per a la pagesia-, els principals polítics del país tornen a capficar-se a lluites estèrils que els puguin garantir mantenir càrrecs i sous, a l’espera de la pròxima sequera.