Euskadi celebrarà el proper 21 d’abril les seves tretzenes eleccions nacionals. Se celebraran en un context en què el partit que encapçala el Govern basc és el Partit Nacionalista Basc. Aquest va formar govern amb el Partit Socialista d’Euskadi després de les eleccions de l’any 2020.

En els pròxims comicis de 2024, per primera vegada en dotze anys el PNB no presentarà a Iñigo Urkullu com a candidat a lehendakari. Urkullu fa tres legislatures que se situa al capdavant de l’Eusko Jaurlaritza (Govern Basc). Així, de cara a les properes eleccions el PNB ha decidit prescindir del lehendakari actual.

Ho han fet perquè les enquestes no resultaven gaire favorables pel partit. Per això, proposaran a Imanol Pradales per intentar assegurar la continuïtat al Govern basc davant l’empenta en les enquestes d’EH Bildu. Els sondeigos auguren un gir electoral en el qual el PSE pot arribar a tenir la clau de la governabilitat entre els seus dos socis a l’Eusko Legebiltzarra (Parlament Basc).

Tots els partits han presentat un nou candidat a les eleccions

Més enllà del PNB, tots els partits han apostat per una cara nova de cara a aquests comicis. L’esquerra abertzale ha confiat a Pello Otxandiano la batalla per guanyar les eleccions i arrabassar al PNB la hegemonia del sobiranisme basc.

El PSE, que ha governat en coalició amb Urkullu els últims vuit anys, situa com a aspirant al seu nou líder, Eneko Andueza, mentre que el PP també ha renovat al seu baró basc i aposta per Javier de Andrés. D’altra banda, Miren Gorrotxategi serà la candidata de Podem, Alba García la de Sumar i Amaia Martínez Grisaleña la de Vox.

Què hi diuen les enquestes?

La mitjana de totes les enquestes publicades durant la legislatura situa al PNB al capdavant amb un avantatge de 2’1 punts sobre EH Bildu. Malgrat això, aquesta distància s’ha reduït en sis dècimes en les últimes dues setmanes.

La cara nacionalista del Parlament Basc obtindria el 66’5% del vot total. D’una banda, el PNB obtindria el 34’3% dels vots, dues dècimes menys que fa dues setmanes. De l’altra, EH Bildu amassaria el 32’2% del vot, que ha pujat quatre dècimes en dues setmanes.

Pel que fa a la cara espanyolista, el PSE consolidaria la tercera posició amb el 14%, tot i que ha retrocedit tres dècimes en els últims 15 dies. Seguidament, el PP assoliria un 8’7% del vot. En cinquena posició, Sumar arribaria a obtenir un 5’5% del vot. Finalment, Vox només aconseguiria un 2’2% del vot i Podemos, amb un un 1’8%, es quedaria fora del l’Eusko Legebiltzarra.

Com quedarà el Parlament en escons?

Amb aquests resultats, el PNB i EH Bildu segueixen separats per tan sols un escó.

El PNB aconseguiria 27 diputats (ara en tenen 31) i els abertzales es farien amb 26 parlamentaris (avui en tenen 21). Els socialistes espanyols obtindrien 11 escons (ara en tenen 10) i els populars n’aconseguirien 7 (avui en tenen 6).

Sumar desplaçaria Podemos de la cambra basca amb 3 parlamentaris, la meitat dels que van aconseguir fa quatre anys. Vox mantindria l’escó que va aconseguir el 2020.

D’aquesta manera, el PSE seria decisiu per a la investidura perquè podria reeditar l’actual pacte amb el PNB, però també sumaria majoria absoluta una aliança a tres amb EH Bildu i Sumar.