Aragonès ha reclamat a les urnes a la ciutadania del Principat. El proper dia 12 de maig tots els residents de Catalunya que compten amb la majoria d’edat estan citats al col·legi electoral que els hagi tocat.

Són unes eleccions marcades per un fort avançament electoral, el qual ha estat causa suposadament del fracàs d’aprovació dels «pressupostos més expansius de la història». Tanmateix, la manca d’entesa entre Esquerra Republicana i En Comú Podem envers el projecte del Hard Rock no ha permès que els pressupostos de l’any 2024 tiressin endavant.

En aquesta tessitura, el President ha dissolt el Parlament i ha convocat eleccions per al dia 12 de maig.

Aquesta maniobra política recorda a la que Pedro Sànchez va dur a terme l’any passat, en la qual va convocar eleccions generals per al 23 de juliol del 2023.

Què hi diuen els sondejos?

Un sondeig del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP), crida especialment l’atenció. L’enquesta assegura que el PSOE guanyarà les eleccions, tot i que no amb el folgat marge que s’esperava.

D’altra banda, tant Junts com ERC es disputen ser la segona força del Parlament. Això és perquè el sondeig els atorga entre 29 i 32 escons a ambdós partits.

D’aquesta manera, l’enquesta auguraria que les tres primeres forces polítiques al Parlament s’ubicarien molt frec a frec en intenció de vot. L’escenari polític, doncs, és convuls i encara poden passar moltes coses fins el dia de les eleccions.

Pel que fa al sector espanyolista més conservador del paradigma polític català, el Partit Popular Català esdevindria la quarta força política i Vox perdria escons. A més, Ciutadans acabaria definitivament a la paperera de la història.

Addicionalment, tant la Cup com En Comú Podem mantindrien posicions.

La sorpresa d’Aliança Catalana: Orriols podria entrar al Parlament

El sondeig del GESOP augura que el nacionalisme podria obtenir fins a 3 escons al Parlament del Principat. Ara bé, Orriols i el seu partit, Aliança Catalana, encara no han confirmat que es presentaran a les eleccions nacionals.

Altres observacions i qüestions a destacar de l’estudi del GESOP

Un fet molt curiós és que la majoria dels electors considera que aquestes són les eleccions menys importants de les últimes 4 eleccions catalanes. Això obre la porta a que hi hagi la mateixa participació o fins i tot menys que a les del 2021?

Convé recordar que la participació en els comicis del 14 de febrer del 2021 va ser la més baixa de la història, amb només un 53’55% dels ciutadans amb dret a vot exercint efectivament el seu sufragi.

Nogensmenys, la intenció d’anar a votar és d’un 68’6%. Recordem, però, que la mateixa dada era d’un 74’6% l’any 2021 i com hem dit es va registrar una abstenció històrica.

Aquesta última dada no necessàriament ha d’estar relacionada amb un descens de la participació, tot i que també pot influir-hi.

Com a observació rellevant, la investigació del GESOP assegura que el PSOE al Principat és el partit amb més fidelitat de vot, la qual escala fins a un 60%.

Un context totalment diferent que el de les eleccions del 2021

Les properes eleccions al Parlament estan marcades per un context polític totalment diferent al del febrer del 2021. Aquelles es van dur a terme en un context polític complex i polaritzat a Catalunya. Es van convocar després de la dissolució anticipada del Parlament de Catalunya el mes de gener del 2021.

Van ser uns comicis destacats per la pandèmia de la COVID-19, que va influir immensament en la campanya electoral i en la participació dels ciutadans. A més, els ciutadans de Catalunya van ser cridats a les urnes enmig d’un conflicte entre el processisme i el Gobierno de Madrid.

En aquell context el nacionalisme ja estava articulat, tot i que no organitzat. L’únic partit nacionalista que es va presentar als comicis fou el Front Nacional de Catalunya (FNC), que va aconseguir amassar 5.000 vots.