«Pirineus Catalans» queda a només cinc punts de l’actual denominació en una consulta que evidencia la força de la identitat catalana al nord dels Pirineus
La Catalunya del Nord continuarà apareixent oficialment als mapes francesos com a Pirineus Orientals. La consulta ciutadana impulsada pel Consell Departamental ha acabat decantant-se per mantenir la denominació actual, però ho ha fet amb un marge molt més estret del que podria semblar i amb un resultat que evidencia la persistència de la identitat catalana al territori, segons informa Ràdio Arrels.
En total, es van emetre 38.178 vots, en una consulta que va registrar una participació del 10,40% dels electors. El nom actual, «Pyrénées-Orientales», va obtenir el 47,21% dels sufragis, mentre que «Pyrénées Catalanes» va quedar en segona posició amb un 42,15%. «Pyrénées Méditerranée» va obtenir el 10,64%.
La diferència entre les dues opcions principals és, per tant, de només 5,06 punts. Més que un aval contundent a la denominació francesa actual, el resultat posa damunt la taula una realitat que difícilment es pot ignorar: quatre de cada deu votants van apostar per incorporar explícitament la catalanitat al nom oficial del territori.
Una derrota del canvi de nom, però no de la catalanitat
Des d’una perspectiva catalanista, el resultat té una doble lectura. Formalment, la proposta de «Pyrénées Catalanes» no ha aconseguit imposar-se. Però políticament i identitàriament, el 42,15% aconseguit representa una dada d’enorme rellevància.
Tanmateix, el fet que la opció que representava la catalanitat no hagi guanyat indica fins a quin punt una demografia favorable a la metròpoli (cal recordar que a la Catalunya Nord s’hi han instal·lat molts francesos i immigrants extraeuropeus) perjudica els interessos econòmics i identitaris dels autòctons.
«País Català», el gran absent
Un dels elements més controvertits del procés ha estat l’absència de «País Català» entre les opcions sotmeses a votació.
Diverses entitats catalanistes havien defensat aquesta denominació, que ja és utilitzada en nombrosos àmbits del territori. Finalment, però, el Consell Departamental va optar per tres opcions: mantenir «Pyrénées-Orientales», adoptar «Pyrénées Catalanes» o apostar per «Pyrénées Méditerranée».
La justificació jurídica era que «País Català» podia trobar més dificultats per superar el procés d’autorització de l’Estat francès, especialment perquè el canvi eliminaria la referència geogràfica als Pirineus. El resultat és que la proposta que per a molts catalanistes identificava més directament el territori amb la seva realitat nacional ni tan sols va poder ser votada.
Una identitat que no desapareix amb un nom administratiu
La derrota de «Pyrénées Catalanes» no significa, per tant, que la qüestió identitària hagi desaparegut. Al contrari.
La Catalunya del Nord continua sent un territori català amb forta presència de la cultura catalana, amb una llengua pròpia, una cultura específica i una memòria històrica vinculada a la resta de la Nació. El mateix portal institucional del departament recorda que les comarques del Rosselló, l’Alta Cerdanya, el Capcir, el Conflent, la Fenolleda i el Vallespir formaven part de l’antic Principat de Catalunya abans del Tractat dels Pirineus de 1659 i que el departament ha estat històricament de llengua catalana.
I el resultat d’aquesta consulta reforça aquesta realitat: 42,15% dels participants han volgut que la paraula «catalanes» formés part del nom oficial del seu territori.
No és un detall menor.
El debat continuarà
El Consell Departamental ja ha anunciat que respectarà el resultat i no proposarà el canvi de denominació. Alhora, ha garantit que continuarà desenvolupant polítiques de suport a la llengua i la cultura catalanes i que potenciarà la marca «Pays Catalan».
Així doncs, la Catalunya del Nord mantindrà administrativament el nom de Pirineus Orientals, però la batalla pel reconeixement de la seva catalanitat no queda tancada.
De fet, el resultat deixa una dada difícil d’ignorar: la denominació catalanista ha quedat a només cinc punts de guanyar una consulta departamental.
Potser el nom oficial no ha canviat. Però el debat ha servit per demostrar que, al nord de l’Albera, la catalanitat continua viva i reclama visibilitat.
