L’agenda verda s’enfonsa sola amb el malbaratament alimentari escolar

Molts centre educatius s’acullen al programa escolar de fruites i hortalisses al marge de l’educació alimentaria en el seus menjadors. Els menjadors normalment depenen de les associacions de famílies d’alumnes i aquests contracten el servei a empreses especialitzades: a tant l’àpat, es mengi bé o no. Els monitors de menjador, en canvi van per una altra banda. Una denuncia d’un d’aquests monitors, de Fundesplai, explica com els infants menyspreen els aliments escolars. Una conducta que es repeteix en la distribució de fruites dels programes escolars subvencionats amb la tònica “d’una queixalada i a la paperera” per a pomes, peres i plàtans, i en menys mesura amb les mandarines.

Als menjadors escolars no s’imparteixen normes per exigir complimentar l’àpat complet. Així sense un comportament après, ja que la docència curricular no té accés a dins del menjador escolar, en mans de monitors només, els prop de 1.365 centres que han sol·licitat participar en el programa de fruites de franc pels infants i joves en són víctimes. Curiosament, de tots ells, només 7 ho ha fet per acollir-se al programa, també subvencionat, de llet.

-Publicitat-

Els hàbits alimentaris es fonamenten, explica la Montse, una mestra d’educació primària, en apreciar i distingir el valor dels aliments i no en una simple qüestió de gustos o preferències. Els aliments naturals provenen de l’esforç i la dedicació de l’agricultor. I si apareixen en una caixa en el passadís de l’escola no és per casualitat. Aquesta lliçó és bàsica però el seu compliment no existeix ara mateix dins de la dinàmica escolar. Moltes fruites acaben en mal estat i els divendres s’han de llençar a les deixalles, sense cap altra solució ni autocrítica.

La qüestió, explica, no és només augmentar el consum de fruites entre la gent jove. L’objectiu és introduir nous hàbits alimentaris. Però ningú se’n fa càrrec davant els comportaments de malbaratament quan en el mateix menjador escolar plats sencers d’aliments van a les deixalles amb ni mitja mossegada.

Les subvencions amb espècie cap a les escoles catalanes no es poden desvincular d’un programa educatiu d’austeritat i respecte pel que suposen els aliments, recalca en Fredi, monitor de menjador en una centre escolar. “Si no s’acaben el que hi ha en el plat hauria de tenir alguna conseqüència. Ara no en té cap” i conclou dient “Ara no podem fer res i tot acaba al cubell de les deixalles”.

I tot plegat, tenint en compte que tots, tots, el productes a disposició dels infants i joves són de la màxima qualitat. De qualitat extra. És dir, no es tracta d’aliments descartats per la seva aparença o per raons d’emmagatzematge, tot i que podrien ésser aliments totalment segurs i nutritius. Però ni això. Per tant, el malbaratament, prové d’una doble via: els aliments de qualitat extra que van directament a les deixalles per ésser rebutjats i els que ni arriben a les escoles pel seu mal aspecte o fruit de modes diverses.

En un món on hi ha milers de persones que moren de gana, sí de gana, i ara també a Gaza, sorprèn la superficialitat amb la que els centres escolars catalans menystenen el valor dels aliments, per allò de que ningú n’entoma la responsabilitat davant dels consumidors menors d’edat, qui sap si començant pels pares d’aquest quan no ho denuncien, es queixa en Fredi. Un funcionari del ara Departament d’Agricultura diu, per les explicacions del contractista que ofereix aquesta subvenció amb espècie: “quan veiem com es perden caixes i caixes de la millor fruita” no sabem a qui dir-ho. I és que l’acció interdepartamental a la Generalitat de Catalunya és una quimera que el seu govern no té resolta. I això crea desencís general i gran preocupació.

spot_img

Últimes notícies

Notícies Relacionades