L’esquerra es va passar dècades defensant un discurs en què l’estat i l’escola havien de ser laics, és a dir, lliures de la religió cristiana. L’anticlericalisme en el si de l’esquerra prové d’antic. Només cal recordar la Setmana Tràgica de 1909 on es van cremar esglésies i convents o la persecució l’eclesiàstics i de gent que anava a missa durant la Guerra Civil. I davant d’aquesta persecució una part de l’Església va donar suport al franquisme. Dic una part, perquè un sector de l’Església catalana li va plantar cara: no podem oblidar la figura de l’abat Escarré, de mossèn Dalmau i de molts altres.
D’aquesta manera, vam arribar a la Transició i a la (suposada) Democràcia i l’anticlericalisme ha anat ressorgint amb més força en funció de qui ha governat. En el darrers temps és quan s’estan començant a produir les primeres grans paradoxes.
L’ajuntament de Barcelona, per exemple, ens han volgut vendre la idea que havíem d’abandonar qualsevol referència al cristianisme per respectar les creences d’alguns dels nouvinguts. Hem arribat al punt de posar llums de Nadal “inclusives” i evitar el pessebre, no fos cas que algú s’ofengués. I ara, sorpresa! Resulta que l’ajuntament de Barcelona decideix fer promoció d’una religió contrària als drets humans i presentant-la com a tolerant i respectuosa. Em refereixo a la celebració de l’anomenat «Iftar comunitari» a Horta-Guinardó organitzat per l’ajuntament de Barcelona per al proper 14 de març, en el marc de les celebracions musulmanes del Ramadà.
Així, l’ajuntament de Barcelona farà promoció d’una celebració musulmana amb els diners de tots els contribuents barcelonins. L’ajuntament del Cap i Casal de Catalunya farà promoció de la festa d’una religió on si t’atreveixes a fer una sàtira pots acabar com en Salman Rushdie o bé si dibuixes una caricatura del profeta, l’endemà pots acabar mort. Una religió que no parla de pau, on el seu llibre sagrat conté multitud de versicles animant a matar infidels, una religió que diu que cal tractar bé a la dona sempre que sigui obedient, però que si no ho és, aleshores cal pegar-la.
L’ajuntament de Collboni farà promoció d’una religió amb una sèrie de lleis, la Xaria, contràries als drets humans i a les dones i que s’aplica de forma íntegra a Mauritània, Sudan, Afganistan, Iran, Irak, Iemen, Pakistan, Aràbia Saudi, Gaza, Sud del Líban…
Però la lluita de Masha Amini i de totes les dones que estan sent perseguides, torturades, empresonades i, fins i tot en alguns casos, assassinades, continuarà. Nosaltres no les oblidarem. I estem convençuts que la seva lluita contra la imposició del vel està més vigent que mai. Que descansi en pau també Salwan Momika, assassinat a trets a Suècia per l’islamisme. El seu únic «crim» va ser rebutjar decididament aquesta religió.
Mentrestant el PSC-PSOE, Podemos, Sumar, ERC i la CUP seguiran emblanquinant l’islamisme que s’està introduint cada cop amb més força a Catalunya. I tot plegat per assegurar futurs votants. Per ells tot s’hi val. Coses del caciquisme woke.
