L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va presentar en roda de premsa l’estudi “L’arrelament de les idees involucionistes i bel·licistes a Catalunya”, realitzat pel periodista i analista de dades Roger Tugas i Vilardell. Aquest estudi pretén analitzar en quins sectors socials tenen més pes el que anomenen “idees contràries als valors democràtics, els drets humans i la pau, com per exemple el racisme, el masclisme, la LGTBIfòbia o el militarisme”. Curiosament l’estudi no analitza en quins sectors de la població que viu a Catalunya ha arrelat l’islamisme radical.
L’estudi està basat en l’anàlisi de diverses enquestes públiques i conclou que aquestes actituds “contràries als valors democràtics” són més comunes entre homes joves amb “baixa confiança social”, preocupacions per la seguretat i que viuen en la precarietat econòmica. Aquest estudi estigmatitza el conservadorisme, car s’hi afirma, segons ha publicat el mateix ICIP, que tot i que les idees que ells anomenen “masclistes, homòfobes, transfòbiques, racistes, autoritàries i bel·licistes” tenen més força entre el jovent “no es percep una tendència generacional cap a postures més conservadores”.
L’estudi també estigmatitza ser contrari a la immigració massiva i ho posa en el mateix sac de les actituds contràries als drets humans com la homofòbia i el masclisme, tot posant èmfasi en el fet que “un 58% de les persones que es perceben com a perdedores afirmen que els immigrants delinqueixen més que les persones autòctones”. El fet és que segons dades oficials, publicades pel digital La Ciutat, gairebé el 79% de les detencions que es van practicar a Barcelona l’any 2023 es van fer a estrangers.
Una altra postura política que aquest estudi criminalitza és ser favorable a l’augment de la despesa en defensa (que anomenen “militarisme”), una posició que l’autor de l’estudi també posa al mateix sac que l’homofòbia i el masclisme.
Recordem que l’ICIP fou creat el 2007 amb l’impuls de l’aleshores conseller d’Interior i Relacions Internacionals, Joan Saura, d’ICV, i s’ha dedicat a gastar diners públics catalans, només el 2024, en projectes exòtics com ara:
“LIQA’A Trobada de comunitats de la diàspora i organitzacions palestines”, “Cabuda documental sobre els lligams entre Catalunya i El Salvador”, “ILTIR: El festival d’evolució democràtica i cultura de la pau a les ruralitats”, “Diàlegs per la pau. Iniciatives de la diàspora gambiana per la convivència ciutadana en el procés de transició a Gàmbia”, etc.
També, el 2016, l’ICIP va publicar amb diners públics un llibre, Construir un estat segur i en pau, en el qual es defensa que una Catalunya independent no hauria de tenir exèrcit perquè “en el context europeu i mediterrani actual no hi ha cap estat que pugui suposar una amenaça d’agressió o d’ocupació militar de Catalunya”. Aquest organisme, l’ICIP, té un pressupost anual d’uns 1,4 milions d’euros i té 16 treballadors (inclòs un director), tots funcionaris.
