L’evolució de l’ús habitual de l’euskera entre l’any 1993 i el 2023

El percentatge de bascoparlants majors de 16 anys ha passat de ser el 24’1% l’any 1993 al 36’5% en l’actualitat. Traduït en xifres absolutes, l’euskera ha guanyat 261.000 parlants en qüestió de trenta anys. Fa 3 dècades només un 25% de la franja de jovent que va fins als 24 anys sabien parlar i escriure en llengua basca. Actualment, el coneixement del basc en aquest mateix marc d’edat ja és del 74’5%.

En la mateixa línia, l’ús habitual de l’euskera també ha augmentat. La seva parla vehicular ha passat del 16’5% al 21’9%.

La VII Enquesta Sociolingüística d’Euskadi revela fins i tot que gairebé set de cada deu habitants d’Euskadi són partidaris de promoure l’ús de l’euskera.

El rejoveniment dels parlants d’euskera

L’enquesta lingüística duta a terme per l’Eusko Jaurlaritza (Govern d’Euskadi) també posa de manifest que el perfil dels bascoparlants s’ha rejovenit en els últims trenta anys. Per tant, s’ha donat una tendència inversament proporcional a la què es registrava fa no tant de temps.

D’aquesta manera, el percentatge més alt de nous parlants d’euskera es concentra entre els 16 i els 24 anys. A més, el grup d’edat que més fa servir l’euskera com a llengua habitual és també el jovent, que l’utilitza de manera vehicular en un 33’5%.

Aquesta dada és força esperançadora. La parla habitual del euskera entre els joves supera enormement la d’altres grups d’edat. Per això, podem assegurar que a llarg termini la llengua té més probabilitats de sobreviure.

Bingen Zupiria, responsable del Kultura eta Hizkuntza Politika Saila (Conselleria de Cultura i Política Lingüística), declarà que “la millor dada que hi pot haver en el procés de revitalització de qualsevol llengua minoritzada és que la generació jove sàpiga euskera. És el major indicador que la representativitat està canviant.”

L’optimista evolució del basc a Nafarroa (Navarra)

Les dades de l’ús habitual i del coneixement de l’euskera no només són positives a Euskadi. A un altre territori de la nació basca, Navarra, l’euskera també ha rebut un estímul important en termes de parla habitual i competència lingüística.

Des dels anys 90 del segle XX fins a l’actualitat, el basc a Navarra sempre havia comptat amb dades negatives pel que fa al seu ús i coneixement.

No obstant això, en qüestió de 30 anys les polítiques lingüístiques aplicades han aconseguit 30.000 nous bascoparlants. Els nous “euskalduns” han sorgit fins i tot en zones castellanoparlants de Navarra.

A més a més, la tendència del jovent de fer servir el basc també queda palès a Navarra.

El coneixement de la llengua pròpia d’Euskal Herria per part del jovent navarrès d’entre 16 i 24 anys ha passat d’un 10 a un 25’8% des de l’any 1991.

Les comparacions són odioses: la nefasta situació del català arreu del territori nacional

Les dades palesen que l’ús i les competències en llengua basca augmenten. La revitalització de l’euskera és evident. El govern basc i navarrès ha sabut fer que el jovent castellà i estranger prengués l’euskera com la seva llengua. No és el cas del català.

La part positiva de la situació lingüística del català és que el jovent autòcton de Catalunya segueix utilitzant-lo i fent-lo seu. Malgrat això, els bascos estan aplicant les fórmules pertinents per tal d’integrar els nouvinguts en la seva llengua i cultura.

La joventut que resideix arreu dels Països Catalans té coneixement en la seva gran majoria del català. Tot i això, no el fan servir.

Al Principat de Catalunya, el 2007 els joves el parlaven habitualment en un 43’1%. Avui dia, aquesta xifra s’ha reduït en el punt que només un de cada quatre joves el fan servir de manera vehicular. Això és, un 25% del jovent.

Mentre que el basc es recupera en la població jove, al Principat el català retrocedeix enormement.

En totes les franges d’edat, l’ús del català al Principat ha passat d’un 52% el 1998 a un 36% en l’actualitat.

“Arreu del territori nacional d’Euskal Herria, el basc es revitalitza. Arreu dels Països Catalans, el català no cessa de retrocedir.”

A Navarra el basc augmenta en nombre de parlants i ús habitual. Arreu del territori nacional valencià i balear, el català no deixa de recular.

Al País Valencià l’ús del català ha baixat d’un 32’8% l’any 2005 a un 28’1% l’any 2020. A les Illes Balears, ha passat d’un 45% a un 36’8% en qüestió de 15 anys.

Però com ho han fet els bascos?

Els bascos no han rebut tanta pressió demogràfica com la que ha patit el territori nacional català en els passats 30 anys. A més, han sabut aplicar les receptes pertinents per tal de fer que la llengua basca sigui atractiva d’aprendre i el més important, que sigui indispensable per a viure al País Basc, sobretot al seu interior.

L’educació i integració en clau basques ha estat un gran què a l’hora d’atorgar popularitat i renom a l’idioma. La “nostra” Generalitat no ho ha sabut aprofitar ni aplicar amb el català.

Encara tenim molt a aprendre dels bascos. Mostren una gran autoestima lingüística i no estan pas acomplexats amb l’ús del seu idioma. Defensen la seva llengua i interessos nacionals desacomplexadament. Amb la qüestió lingüística no acostumen a deixar-se emportar per afanys partidistes i o ideològics.