El pròxim 12 de maig els catalans escollirem els 135 diputats que ens representaran en la XIV legislatura. Es reparteixen de la següent manera: 85 per Barcelona, 18 per Tarragona, 17 per Girona i 15 per Tarragona. Aquesta distribució penja d’una disposició transitòria de l’Estatut de 1979, i a la vegada la barrera mínima del 3% que es necessita per obtenir representació ve dictaminada per la Llei Orgànica de Règim Electoral General, la LOREG.
En els últims anys hem assistit a tota mena de debats sobre l’actual sistema electoral i la possibilitat de tenir una llei pròpia. Res gaire seriós. Ho podríem emmarcar en la roda de hàmster que fa anys que no es mou la política catalana i que ens hem vist abocats principalment per la ineptitud dels partits processistes.
De fet, els que han aixecat més la veu sobre l’actual sistema electoral són els partits de la dreta espanyolista perquè rendibilitzen pitjor els vots. Però no és un problema que el sistema sigui poc proporcional, sobretot en comparació amb el de les altres comunitats autònomes o el de les eleccions al Congrés dels Diputats, sinó que la clau està en la manca d’implantació territorial i de sensibilitat cap a la Catalunya interior d’aquestes formacions.
I si les altres CCAA també demanen una nova llei elecotral?
A Barcelona, es reparteixen un 63% dels diputats totals, mentre que la població de la circumscripció suposa un 73% de tot Catalunya. Parlant, doncs, d’una desviació del 10%, poc significativa tenint en compte el pes demogràfic tan desigual de Barcelona respecte a les altres tres províncies, de les quals s’ha de garantir una representació suficient.
PER APROVAR UNA NOVA LLEI ELECTORAL CAL DISPOSAR DE 2/3 PARTS FAVORABLES
Saló de Sessions del Parlament (Santiago Marco, Barcelona)
A d’altres comunitats autònomes, com a Galícia, segur que el PP no demanarà un sistema de circumscripció única perquè li podria fer perillar l’hegemonia. En les dues províncies rurals, Lugo i Ourense, on el populars arrasen gràcies al vot majoritari de la població envellida, es reparteixen un 37% dels diputats total, mentre que per població pertocaria un 23%.
Castella i Lleó, una de les comunitats autònomes amb més despoblament de l’Estat espanyol, és un altre exemple significatiu de donar especial preponderància al vot de les zones rurals. Amb una població que suposa menys d’un terç de la de Catalunya però amb una superfície que, en canvi, triplica la de territori català, el parlament regional està format per 81 diputats distribuïts en nou províncies. Els partits que en treuen més profit són els de la plataforma de l’Espanya Buida, que només es presenten en les seves respectives demarcacions. Per exemple, en les eleccions del 2022, Soria ¡Ya! només va necessitar 6.130 vots per obtenir un escó.
A l’altra banda, com també succeeix a Catalunya, el partit més perjudicat va ser Unidas Podemos, que amb més de 61.000 suports només va obtenir un diputats, dos menys que Soria ¡Ya!, amb 18.390.
Com hauria de ser la nova llei electoral catalana?
Doncs, en aquest sentit, i com expliquen a la iniciativa Recuperem el vot hi ha diferents opcions (desplegable):
1. Tota Catalunya una sola circumscripció.
Una seria la ja esmentada de que Catalunya fos una sola circumscripció, el que significaria que les reivindicacions territorials quedarien pràcticament diluïdes en benefici d’una àrea metropolitana de Barcelona que augmentaria el seu poder elefantíac. I a efectes pràctics, les majories independentistes serien molt complicades en benefici de l’espanyolisme i, sobretot, del PSC.
2. Cada província una circumscripció (status quo).
quedar-nos amb el sistema actual, tot i que igualment requeriria d’alguns retocs per ajustar millor els diputats de cada demarcació a la població actual, tenint en compte que Girona i Tarragona han guanyat molt més pes demogràfic que Lleida.
3. Cada vegueria sigui una circumscipció.
4. Cada comarca sigui una circumscripció
5. La circumscripció sigui uninominal.
.
La primera opció seria viable en tant que permetria una representació més acurada de totes les especificitats territorials al mateix temps que encara seria un sistema bastant proporcional. I, a banda, no cal dir que suposaria transitar cap a un marc mental català que ja és el de referència en l’estructura territorial de la Generalitat.
Finalment, una altra alternativa seria que la circumscripció fos uninominal, és a dir, que s’elegís un sol representant per cada àrea que es determinés. Aquests sistemes, a priori, afavoririen els partits independentistes, que són els que més presència tenen en la Catalunya interior, i especialment a Junts, que és la formació que guanya a més comarques.
En tot cas, si una cosa és clara és que una nació amb mentalitat d’estat no pot permetre’s el luxe de no tenir una llei electoral pròpia, perquè al cap i a la fi és una eina que ens dona més sobirania i més capacitat de decidir el nostre destí.
