Àngel Guimerà va néixer un 6 de maig de 1845 a Santa Cruz de Tenerife, fill d’un català i d’una canària. Quan era molt petit la seva família s’instal·là definitivament a Catalunya i per això el jove Guimerà es va anar introduint en cercles catalanistes radicals i va ser un dels fundadors, al voltant del 1870, de l’associació La Jove Catalunya, una entitat influïda pel romanticisme i per la primavera europea dels pobles del 1848, un moviment revolucionari romàntic que tenia com a objectiu alliberar les nacions europees del jou dels imperis que les oprimien.
El jove Guimerà era un nacionalista català de pedra picada i el seu patriotisme radical el va plasmar en la seva obra literària, tant pel que fa la poesia (Cants a la pàtria fou un recull de poesies patriòtiques seves), que conreà amb certa profusió, com pel que fa el teatre, la disciplina per la qual es féu cèlebre. En diverses obres de teatre Guimerà excel·lí per difondre un nacionalisme català radical, que en l’època en què es representaren, contribuïren a inflamar el sentiment nacionalista i separatista de molts catalans. El 1890 Guimerà estrenà la seva obra de teatre Mestre Oleguer, situada durant la Guerra de Successió i el 1714, de la mateixa manera que una altra obra seva, Joan Dalla, estrenada el 1921, en plena efervescència nacionalista radical i separatista de finals de la dècada de 1910 i principis de la de 1920.
A Joan Dalla Guimerà no s’està de fer dir als seus personatges frases amb un sentit catalanista radical que escandalitzaren les autoritats d’ocupació espanyola fins al punt que la seva estrena el mes de gener de 1921 al Teatre Novedades de Barcelona es va suspendre per decisió del tristament cèlebre general Martínez Anido, governador civil de Barcelona. Segons la crònica d’Adolfo Marsillach, publicada a El Imparcial del 23 de gener de 1921, l’esmentada obra de Guimerà “como obra dramática tenemos muy malos informes, pero como veneno separatista se nos ha asegurado que es de los mas activos y violentos”. L’obra teatral de Guimerà era tinguda per separatista pels espanyols que ocupaven el nostre país.
Tanmateix, avui, la faceta nacionalista i separatista de Guimerà és arraconada i menystinguda pel mainstream teatral i cultural en general català. Guimerà, per aquesta «intelligentsia» progre és l’autor de Terra baixa, Mar i cel i poca cosa més. El Guimerà radicalment nacionalista català, l’únic Guimerà possible i veritable, és deliberadament oblidat per uns wokes de catalanitat aigualida als quals els escandalitzaria que un personatge d’una obra de teatre que representessin afirmés el següent: “Que podran arrasar Barcelona; però arrasada y tot, sobre sos fonaments se’n axecarà una altra, que serà només dels catalans y eterna”.
És hora que els nacionalistes reivindiquem sense embuts el Guimerà separatista i radicalment identitari, el Guimerà que aixecà la seva monumental obra literària amb l’objectiu final i suprem de servir Catalunya, la seva llengua i la seva cultura, i de contribuir al seu redreçament nacional i, a la fi, a la restauració de l’estat català independent.
Per a saber més de Guimerà n’hem parlat més a Estat.cat:
-Alvarado, Joaquim «Literatura, nacionalisme i geopolítica. El cas d’Àngel Guimerà«
-Rabassa, Fèlix: «El nacionalisme separatista d’Àngel Guimerà. El cas de “Joan Dalla”«
-Rabassa, Fèlix: «Àngel Guimerà, el patriota i l’independentista. En els 100 anys de la seva mort«
