Un estudi elaborat per l’entitat natalista catalana Renaixença Demogràfica a partir de les microdades de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) de 2023 mostra que la taxa de fecunditat total (TFR) a Catalunya fa dècades que se situa per sota del nivell de reemplaçament, amb diferències rellevants segons la llengua d’identificació.
L’anàlisi se centra en dues grans cohorts generacionals. En el cas dels nascuts entre 1960 i 1974, corresponents al baby boom i la primera generació X, la TFR de les dones catalanoparlants se situava en 1,46 fills per dona, per sota de la de les castellanoparlants (1,60) i de les parlants d’altres llengües (1,89). En tots els casos, però, les xifres es mantenien clarament per sota del llindar de reemplaçament demogràfic, situat en 2,1 fills per dona.
En la cohort següent, la dels nascuts entre 1975 i 1989, l’entitat detecta una caiguda generalitzada de la natalitat, amb una mitjana global que baixa fins a 1,30 fills per dona. Tot i això, el descens no ha estat uniforme. Entre els catalanoparlants, la TFR disminueix de manera més moderada, fins a 1,27, mentre que entre els castellanoparlants la baixada és més pronunciada, fins a 1,22. El grup d’altres llengües manté la fecunditat més alta, amb 1,60 fills per dona, tot i experimentar també una reducció significativa.
Segons Renaixença Demogràfica, aquestes dades confirmen que la crisi de la natalitat no és un fenomen recent associat a les generacions més joves, sinó una tendència sostinguda de fa dècades. L’entitat apunta que les diferències entre grups lingüístics s’expliquen, en part, per factors socioeconòmics: la davallada de la fecunditat és més intensa en els segments amb menys renda, mentre que els grups amb una situació econòmica més estable han experimentat un descens més suau.
A partir d’aquesta lectura, l’organització defensa que els catalans encara podrien “reeixir demogràficament” si s’impulsessin polítiques eficaces de foment de la natalitat. Segons els seus càlculs, amb una TFR de 1,8 fills per dona —encara lluny del reemplaçament— els catalanoparlants passarien a ser el grup etnolingüístic amb una natalitat més elevada i els infants catalans representarien aproximadament la meitat del total.
En cas contrari, alerten, la continuïtat de les tendències actuals conduiria a una progressiva dilució demogràfica del català i, a llarg termini, al risc de desaparició com a comunitat lingüística i nacional majoritària.
Fa poques setmanes Renaixença Demogràfica va assistir al Parlament de Catalunya durant el debat d’una moció per declarar l’Emergència Demogràfica, impulsada per Aliança Catalana i rebutjada per la cambra, i va expressar el seu agraïment al grup proposant, a qui havia assessorat, a la vegada que va instar tots els partits a abordar amb prioritat el que considera el principal repte demogràfic que afronta Catalunya.
