La festa de Nadal no és una festa neutra, ni una tradició adaptable a qualsevol context ideològic. La festa de Nadal és un pilar fonamental de la cultura catalana, i ho és perquè Catalunya —com totes les nacions europees amb història— s’ha construït sobre una matriu cristiana profunda, persistent i fecunda. Negar-ho és una operació de desmemòria i desarrelament nacional.
Catalunya no neix del no-res. Neix d’una llengua, d’una terra, d’un dret propi, d’un calendari compartit i d’un sistema de valors que, durant segles, ha estat articulat pel cristianisme. La celebració de Nadal forma part d’aquest sistema. No com un simple ritual religiós privat, sinó com una estructura cultural col·lectiva que ha donat forma a la vida social del país. Eliminar-ne el contingut cristià és com arrencar les arrels d’un arbre i esperar que continuï dret.
Els qui proposen un “Nadal laic” o unes suposades “festes d’hivern” ho fan per no ofendre segons qui i en nom d’una suposada convivència i d’una multiculturalitat artificial, però el resultat real d’aquest artifici és el desarrelament. No hi ha res més excloent que exigir a un poble autòcton que amagui allò que és per resultar acceptable per als nouvinguts. No hi ha res més empobridor que substituir una tradició mil·lenària per una celebració genèrica, intercanviable i buida, que podria tenir lloc a qualsevol indret del món.
La festa de Nadal català no és només una data del calendari. És el pessebre, és el cant de la Sibil·la, són els Pastorets, és la Missa del Gall, són les nadales en català, és la transmissió familiar d’un relat que ha passat de generació en generació. És una manera d’entendre el temps, la comunitat i la continuïtat. Tot això no és decoració: és una nació viva i amb arrels profundes.
Dir que Nadal és cristià no és excloure ningú. És dir la veritat. El cristianisme no ha estat mai, a Catalunya, una simple confessió religiosa tancada en l’àmbit privat. Ha estat una força cultural que ha modelat la llengua, la música, l’art, el teatre popular, les festes i fins i tot les formes de solidaritat i vida comunitària. Encara avui, molts catalans que no es defineixen com a creients continuen vivint un Nadal totalment cristià que no s’entendria sense aquest llegat.
Quan es demana que Nadal esdevingui neutre, el que realment s’està demanant és que Catalunya renunciï a expressar-se com a nació amb història pròpia. Cap poble amb autoestima col·lectiva acceptaria això. Cap nació madura es disculpa per la seva tradició. França no demana perdó pel seu calendari, Itàlia no amaga les seves festes, i Catalunya no hauria de diluir les seves per adaptar-se a una suposada neutralitat que només beneficia la descatalanització, el desarrelament.
Nadal a Catalunya sense cristianisme no és Nadal. És una escenografia comercial, una successió d’actes sense relat, una celebració sense fonament. Nadal no és un contenidor buit que es pugui omplir de qualsevol significat segons les circumstàncies. Té un origen concret, una simbologia clara i una funció cultural definida. Eliminar-ne el contingut és eliminar-ne el sentit.
Defensar unes festes de Nadal cristianes és, en realitat, defensar la continuïtat nacional catalana. És afirmar que volem seguir sent un poble amb memòria, amb tradicions vives i amb capacitat de transmetre el que som. És negar-nos a convertir-nos en un territori sense arrels, en una societat reduïda a un calendari laboral, a un consumisme global i a un multiculturalisme empobridor i estèril.
La catalanitat no es conserva amb gestos simbòlics buits ni amb discursos abstractes. Es conserva vivint-la, celebrant-la i transmetent-la. I Nadal és un dels espais on aquesta transmissió es fa més clara, més popular i més transversal. Renunciar-hi és empobrir-nos col·lectivament.
Catalunya no necessita inventar festes noves per semblar moderna. Necessita tenir el coratge de dir que les seves festes, com la seva llengua i la seva cultura, venen de lluny i tenen sentit.
Quan un poble deixa de celebrar allò que l’ha fet poble, no està avançant: està desapareixent. I mentre hi hagi catalans que no vulguin desaparèixer com a nació, Nadal continuarà sent el que sempre ha estat: cristià, català i profundament nostre.
