Cada cop són més les veus que demanen explicacions a la direcció de Catalunya Ràdio, i és que les últimes dues setmanes el mitjà ha penjat diverses publicacions que han aixecat polseguera a les xarxes.
La primera d’aquestes és una entrevista penjada el dia 8 de febrer en què Montse Virgili entrevista a Teresa Forcades. Virgili és coneguda per ser la directora i presentadora de «Les dones i els dies», un programa que gira entorn del feminisme com a moviment a través del qual interpretar el passat, el present i el futur.
És en aquest programa que es convida a la monja Teresa Forcades i es teoritza sobre la identitat de Déu, arribant a explicar que es pot entendre Déu com una dona que alleta els seus fills i els dóna el menjar mastegat a la boca «tal com fan les dones africanes». Animada per Montse Virgili, Forcades explica el que ella anomena «imatge queer de Santa Teresa de Jesús», una situació en què Déu, que té una gran barba, té el nen Jesús entre els seus pits.
Seguidament, Virgili pregunta a Forcades, «podem considerar que Déu és, per tant, queer?» la monja explica que Déu, com que és inclassificable sexualment, podem reconèixer que sí que és queer, tot tenint en compte que l’expressió és utilitzada per la comunitat LGTBIQ+. A continuació Virgili afirma que podem considerar Santa Teresa de Jesús com a practicant del poliamor, perquè estima a tothom i no es tanca a ningú, en aquest cas Forcades sí que la corregeix, tot apuntant que segons les cartes que s’han trobat de Santa Teresa ella estimava a Jerónimo Gracián, un frare.
Segons alguns usuaris de la xarxa X (antigament anomenada Twitter), aquesta publicació forma part de l’anomenat moviment «woke». Els discursos «woke», paraula anglesa que podem traduir en català com a «desperts» cada cop són més comuns als mitjans de comunicació catalans, pautant i influint en el contingut, sobretot, dels mitjans públics, com és el cas de Catalunya Ràdio. El concepte es refereix a una persona que desperta d’un somni profund en el qual la societat cristiana occidental l’havia sotmès i que per fi és capaç de veure el món des d’una nova perspectiva, i té com a objectiu fer servir el poder de les institucions públiques per decidir què és i què no és veritat, fent afirmacions que qüestionen el que fins ara havia estat
establert.
