Els homes de Xavi Hernández deixen millors sensacions pel que fa al joc, però no passen de l’empat davant un fluix rival.

El Futbol Club Barcelona s’enfrontava a Mestalla davant el València amb la necessitat de sumar els tres punts per no despenjar-se de Madrid i Girona. El míster Xavi Hernández catalogava aquest partit, en la roda de premsa prèvia a l’enfrontament, com una final. Malgrat que els barcelonins ho van intentar, el marcador final va ser d’empat a 1.
El Barça, que va vestir la samarreta groga amb les quatre barres de la senyera, va sortir a Mestalla amb un canvi respecte a la derrota contra el Girona. Àlex Balde va ocupar la posició de lateral esquerre, que va fer retornar a João Cancelo al carril dret. Com molts altres partits de la temporada, els blaugranes van cedir una ocasió claríssima al rival al primer minut de joc. Aquest cop, el porter Iñaki Peña va resoldre la situació amb una aturada de mèrit.
Lewandowski no va repetir cita amb el gol com la temporada passada
Els primers vint minuts de partit, el Barça va anar a remolc del València que no va generar gaire perill. Els primers avisos cap a la porteria de Mamardashvili van venir de les botes de Lewandowski que al minut 17 va provar un llançament llunyà que desviava el porter georgià. Deu minuts després, una rematada de tisora a passada de Gündoğan la tornava a aturar el porter local. La primera meitat acabava, doncs, amb ocasions no gaire perilloses per part dels dos equips i un partit molt obert que es decidiria en els segons quaranta-cinc minuts.
La segona meitat va començar amb un domini visitant que es va manifestar immediatament amb ocasions de gol. Al minut 50, l’ex-jugador del Manchester City, Ilkay Gündoğan, desaprofitava una pilota provinent de Raphinha, que l’alemany va rematar sol a la frontal de l’àrea directament a fora. Cinc minuts després arribaria el gol blaugrana. Frenkie de Jong, amb l’exterior del peu, va inventar-se una assistència magnífica per sobre la defensa valencianista que habilitava a Raphinha. El brasiler va donar la passada la mort a João Félix, que a porteria buida empenyia la pilota a la xarxa de Mestalla. El Barça va traduir les bones sensacions amb el gol i el partit es va posar favorable per l’equip català.
Les desconnexions en defensa tornen a jugar una mala passada
Totes les bones accions que el Barça va realitzar en atac, li van faltar en defensa, i així va ser com al minut 69 el València empatava el partit. Una centrada lateral, després d’un fora de joc revisat pel VAR, queia als peus d’Hugo Guillamón, que amb un simple moviment es trobava sol a la frontal de l’àrea sense oposició barcelonista. El migcampista de San Sebastià va donar-li rosca a una pilota que es va colar per l’escaire esquerre d’Iñaki Peña. El porter culer no va poder fer-hi res per evitar l’empat. La poca contundència defensiva va condemnar als homes de Xavi Hernández que havien de tornar a remar per decantar la balança.
L’entrada de Ferran Torres va oxigenar l’atac dels blaugranes, que van disposar d’una ocasió imperdonable a les acaballes del partit. L’ex-valencianista Ferran donava una passada entre línies mil·limètrica que deixava sol a Raphinha contra el porter. Aquest no va saber definir ni en la primera rematada que aturava Mamardashvili, ni en el refús, que va salvar un defensa local sota pals. El jove Lamine Yamal va entrar quan faltaven vuit minuts pel final per afegir-hi més pólvora a l’atac, però el Barça va deixar consumir l’empat a Mestalla.
Les sensacions blaugranes van ser millors que el dia d’Anvers, sobretot gràcies a la mobilitat en atac. Tot i això, la contundència en les dues àrees van condemnar a l’equip a acumular quatre partits consecutius sense guanyar fora de Montjuïc. Ara, els culers miren amb entusiasme i amb l’obligatorietat de guanyar a casa el dimecres 20 de desembre contra el cuer de la categoria, l’Almeria.
Notícia de Pau Caballé

