2,18 milions de residents a Catalunya han nascut a l’estranger (1-7-2026). Mentrestant, la població nascuda a Catalunya no para de baixar. Tot el creixement demogràfic del país depèn de la immigració.
El 2017 eren el 16,6% de la població. Avui són el 26,5%: una de cada quatre persones. Deu punts en menys d’una dècada. Cap país pot fer un canvi demogràfic d’aquesta magnitud sense decidir-ho conscientment. Catalunya no l’ha decidit.
L’increment anual va tocar sostre el gener del 2023: +165.529 persones en un any. Ara és de +90.685. Frena, però continua sent enorme. I mentrestant la població nascuda a l’Estat perd unes 20.000 persones cada any.
El creixement anual ha baixat del 10,3% al 4,3%. Bona notícia, però insuficient: a aquest ritme, el pes dels nascuts a l’estranger continuarà pujant any rere any. Frenar no és revertir.
La segona derivada confirma l’alentiment: negativa el 2024, plana el 2025 i de nou negativa el 2026 (entre −31.000 i −39.000). La tendència és la correcta. Ara cal que la política la consolidi i no la deixi a l’atzar.
Els guanys trimestrals del 2026 (+17.833, +16.757 i +24.431) són dels més baixos des del 2021. Si es manté la tendència, el saldo pot continuar baixant. L’objectiu ha de ser un saldo migratori equilibrat o negatiu, no simplement més petit.
L’alentiment és més intens entre les dones: de +86.159 l’any el 2023 a +37.058. Entre els homes, de +79.866 a +53.627. Un desequilibri que diu molt del model de creixement que hem tingut: mà d’obra, no projecte de país.
Sud-amèrica és el primer origen: 741.447 persones (1-1-2025). La segueixen l’Àfrica (421.847) i Europa (414.652). Orígens molt diversos, amb una dinàmica que no hem planificat i que continua canviant.
Els fluxos no s’alenteixen igual: Sud-amèrica i Europa frenen, mentre que l’Àfrica i l’Àsia acceleren el 2025. L’alentiment global amaga canvis de composició que cal seguir de prop.
Per països, el Marroc (303.065) i Colòmbia (160.238) encapçalen la llista, seguits de l’Argentina, el Perú i l’Equador. Cinc països sumen més de 775.000 residents a Catalunya.
Entre el 2021 i el 2025, la població nascuda a Colòmbia ha crescut un 77% (+69.735) i la nascuda al Marroc, +55.975. En només quatre anys.
La dinàmica recent: Colòmbia i l’Argentina s’alenteixen. El Marroc continua accelerant (+19.201 el 2025). Ucraïna ja és negativa després del pic del 2023 Els fluxos sí que es poden revertir.
La conclusió és clara: Catalunya ha rebut un allau migratori insostenible en les darreres dècades i ja no podem més. Necessitem una política natalista ambiciosa perquè les famílies catalanes puguin tenir els fills que desitgen, arribar al reemplaçament i un saldo migratori sostenible.
*Les gràfiques que il·lustren cada afirmació del text es poden consultar en les diverses publicacions de l’enfilall que Renaixença Demogràfica ha publicat a X.
