Fa temps que TV3 i Catalunya Ràdio han deixat de ser uns mitjans plurals i de referència a nivell de la normalització de la llengua catalana i dels referents nacionals catalans per esdevenir un instrument ideològic al servei d’una agenda molt concreta. Una agenda que, sota l’aparença de modernitat i progressisme, promou un discurs profundament hostil cap a la família, la maternitat i la paternitat, fins al punt que es pot parlar obertament d’una deriva antinatalista de la televisió nacional de Catalunya.
L’exemple més recent és l’entrevista a Catalunya Ràdio a la periodista Natza Farré, per la publicació del seu nou llibre, L’última vegada que et dic adéu. En aquesta entrevista Farré ataca frontalment la institució familiar, afirmant que “la família no acostuma a ser un bon invent” i que “la família és el pilar de destrucció de l’ésser humà”. Declaracions profundament ofensives per a milions de persones, que constitueixen un atac directe a un dels fonaments bàsics de qualsevol societat sana: la família. Si fossin només aquestes declaracions, rai! Però no, aquestes declaracions, convertides hàbilment en titular per Catalunya Ràdio, en el seu afany progre i antinatalista, són només un petit botó de mostra del pa de cada dia que es dóna en aquesta ràdio i a TV3.
Aquest patró no és casual. És sistemàtic. Dia rere dia, la televisió pública dóna veu majoritàriament a figures que menystenen la família, relativitzen la importància de tenir fills i glorifiquen un model de vida individualista, hedonista i desvinculat de qualsevol responsabilitat col·lectiva. Mentrestant, les veus que defensen la família, la natalitat i el compromís intergeneracional són ignorades, caricaturitzades o directament silenciades, tractades de reaccionàries i ultradretanes. L’ultradreta! L’altre gran mantra de TV3 i Cataunya Ràdio els darrers anys.
El resultat és un relat tòxic que presenta tenir fills com una càrrega, un error vital o una imposició social opressiva. En una Catalunya que ja pateix una de les taxes de natalitat més baixes d’Europa, aquest discurs no és només irresponsable: és suïcida. Una societat que renuncia a tenir fills renuncia al seu futur. Una nació que no es reprodueix està condemnada a desaparèixer.
Cada cop costa menys veure-hi una estratègia ideològica deliberada: erosionar la família, desactivar el desig de tenir descendència i fomentar una societat atomitzada, feble i fàcilment manipulable. Potser no existeix un pla escrit, però el relat és clar, persistent i perfectament coherent. I les conseqüències també ho són: menys infants, menys arrelament, menys identitat, menys nació.
Això no és llibertat. Això és enginyeria social on la principal perjudicada és la llengua i la Nació catalanes.
TV3, finançada amb els impostos de tots els catalans, hauria de treballar per enfortir la unió dels catalans, preservar la identitat nacional i, també, garantir la continuïtat demogràfica del país. En lloc d’això, s’ha convertit en una plataforma de propaganda cultural que contribueix activament a normalitzar l’extinció demogràfica catalana.
Defensar la família i la natalitat no és cap postura retrògrada. És un acte de responsabilitat històrica. És entendre que sense fills no hi ha futur, sense futur no hi ha Nació, i sense Nació només hi ha un desert de salvatgia i barbàrie.
Potser ha arribat l’hora d’exigir a TV3 i Cataunya Ràdio que deixin de treballar contra la societat que la finança i comenci, d’una vegada, a servir-la.
