La divulgació de diversos episodis de la nostra Història Nacional i els nostres grans personatges és una tasca meritíssima i molt necessària per al nostre redreçament nacional en un moment veritablement crític per a la nostra Nació i la nostra cultura. És una tasca que cal fer en tots els àmbits de la cultura i les arts. Un d’aquests àmbits és la literatura i encara més concretament, el món del còmic.
Fa uns mesos em vaig assabentar de la publicació d’un còmic sobre mossèn Cinto Verdaguer, que porta el títol evocador de Tota la terra que el meu cor estima (Símbol Editor, 2025), obra del dibuixant Toni Térmens i de l’escriptor Bernat Gasull, que és, a més, un gran estudiós de l’obra de Verdaguer. Va ser una feliç descoberta. Darrerament m’he començat a interessar per la figura del mossèn poeta de Folgueroles, fins al punt que vaig comprar en una llibreria de vell una edició de les seves Obres Completes, de l’any 1943, que aniré llegint a mesura que pugui.
Mossèn Jacint Verdaguer és una de les figures cabdals de la literatura catalana. Però no només això. Verdaguer, en plena Renaixença, va construir tot un imaginari patriòtic, nacionalista, fins i tot, que és el que ha donat substància a la identitat catalana del segle XX. Verdaguer i la seva obra van ser referents cabdals en els primers nacionalistes i durant les primeres dècades del catalanisme, almenys fins al 1939. I avui caldria recuperar-lo i divulgar-lo massivament. Aquesta obra és un gra de sorra més en aquesta direcció.
Tota la terra que el meu cor estima és una obra que s’endinsa en els viatges i excursions d’un mossèn Cinto Verdaguer excursionista i fins i tot alpinista per la serralada dels Pirineus en cerca d’inspiració per a la seva obra, especialment per al seu llibre cabdal, el gegantí poema èpic Canigó, un cant als orígens medievals de la Nació catalana, que barreja història i fantasia i que va esdevenir, per als primers catalanistes, d’inspiració, al seu torn, per a (re)construir una Catalunya veritablement nacional que reconnectés amb el seu passat, amb la seva Història.
El llibre ens mostra les excursions per tot el Pirineu català (a ambdós cantons de la frontera artificial i imposada entre França i Espanya) i també per una part del Pirineu occità. Aquesta novel·la gràfica ens mostra un Verdaguer excursionista extasiat per Natura, per la Història, per les llegendes i per la Tradició, un Verdaguer espiritual i connectat amb la terra, amb el país i amb la seva gent. Un Verdaguer folklorista, que recull cançons populars, llegendes i tradicions per viles i vilatges de les nostres muntanyes, un Verdaguer que s’inspira amb l’objectiu de crear i escriure una nova mitologia i una nova èpica nacional en aquells anys de Renaixença de la nostra pàtria.
Recomano molt la lectura d’aquest còmic (o novel·la gràfica, com ara s’anomenen) que fa país, fa Nació i fa cultura, i que treu el seu títol d’un passatge del poema Canigó. La seva lectura pot anar acompanyada, en paral·lel, del visionat dels films Maleïda 1882 i Canigó 1883, dirigits per Albert Naudín, els quals també s’endinsen en els trajectes de mossèn Cinto per la natura pirinenca, i que van ser assessorats del punt de vista històric per l’escriptor Bernat Gasull.
