Recordem el pacte germanosoviètic: eren enemics a mort però per conveniències tàctiques no van tenir objeccions de pactar. Igual hem de fer amb la dreta i la ultradreta espanyola, malgrat ser enemics aferrissats de la catalanitat i malgrat la nostra repugnància envers a aquests partits, tot fent cas a Maquiavel. Més letals per Catalunya són els socialistes, amb la seva infame i arbitrària regularització massiva, que vol incidir perpètuament al nostre país, en canviar massivament els equilibris ètnics a la nostra Nació catalana. És simplement qüestió de prioritats del moment i d’eficàcia. La política -especialment la real- també és càlcul fred, no únicament abrandament apassionat.
Hauríem de tenir ben present que no som davant el «psc-PSOE», sinó del «PSOE-Ciudadanos», atès que el milió de vots colons ara els reben ells. I aquest PSOE, en el futur, serà recordat com els qui van extingir definitivament la catalanitat, no pas els franquistes. I ajudats per unes pseudoelits colonials autòctones.
De fet, al Principat, amb Illa de president de la Gestoria, només ha canviat, i relativament, l’aparença, perquè en realitat els governets anteriors de Junts i ERC participaven de la mateixa indiferència i del mateix desenvolupisme irracional que la secta «sociata». Ara, almenys, llevades totes les caretes -perquè ja no les necessiten i se senten forts, minoritzats con estem- tenim el consol que no hi ha maquillatge possible i que ja ningú no es pot fer el desentès o l’innocent, al·legant que estem mal fixats o que “no n’hi ha per a tant”. Ja no cola fer veure que no sabem el què està passant quan ho estan perpetrant impunement i massivament davant nostre.
Per això, com deia al començament, calen noves tàctiques davant » la magnitud de la tragèdia», per molt de fàstic que, instintivament, ens puguin causar, perquè la realitat és la que és, i els «fills de Negrin» duen avantatge en el seu afany exterminador de Catalunya davant els «fills de Franco». Els catalans som lliures de decidir o anem cap a l’escorxador amb un somriure obedient?
I que ningú es confongui o em malinterpreti: és evident que PP i VOX continuen sent l’enemic, però no més que el PSOE, que ara per ara, per la seva política pràctica és molt més letal i perillós per nosaltres, no ho oblidem.
