Durant dècades ens han repetit que el problema del català és que no es parla prou. Que cal conscienciar, sensibilitzar, fer campanyes i demanar a la gent que el «mantingui».
Però què passa quan observem què fan realment els parlants, en concret, els adolescents? Sense jutjar-los.
Una prova pilot ( https://x.com/i/status/2069724892832965016 ) realitzada en un institut de Barcelona aporta una resposta clara: El català no desapareix perquè els parlants no el vulguin parlar. Desapareix perquè gairebé mai no es produeixen les condicions idònies i necessàries per fer-lo servir de manera natural, espontània, com qui beu d’una font quan està assedegat.
L’experiment ha consistit a observar 92 alumnes de 3r d’ESO distribuïts en 23 grups de treball mentre realitzaven un projecte de final de curs. Aquests grups, de quatre alumnes, tenien diferents «densitat lingüístiques», és a dir, n’hi havia sense cap catalanoparlant i uns pocs amb tres o quatre catalanoparlants. Durant tres dies, diversos docents han observat quina llengua es parlava als grups i han registrat centenars d’interaccions lingüístiques sense intervenir-hi.
Els resultats són devastadors. Sí, la freqüència d’ús del català ha estat baixíssima (16 %). De fet, hagués estat zero sense cap agrupament. Però, atenció, si s’haguessin aplegat tots els catalans en una aula (amb minoria castellanoparlant) només s’hagués sentit parlar català. Miracle? No, se’n diu agrupar amb criteris lingüístic.
Efectivament, quan els alumnes catalanoparlants queden dispersos i perduts en un magma castellanoparlant, el català desapareix gairebé sempre de la conversa espontània. Els catalanoparlants canvien automàticament al castellà. És la norma d’ús acríticament acceptada pels parlants de llengües minoritàries i minoritzades. Parlants desposseïts del poder que atorga sentir-te part d’una majoria. No ho discutirem, és una conseqüència lògica de dècades de subordinació, agreujada, això ningú gosa dir-ho, per onades immigratòries sense precedent a Europa, que ens han convertit en minoria a la nostra terra.
Però què passa quan les majories i les minories s’inverteixen i agrupes els alumnes catalans perquè siguin majoria? Passa això: quan la densitat de catalanoparlants augmenta, el comportament canvia radicalment. Amb tres catalanoparlants en un grup de quatre alumnes, el català esdevé la llengua comuna de relació. No només es manté: integra. Alumnes que parlen català a casa però que no acostumen a parlar-lo amb els companys a l’escola, en aquests grups s’adapten i acaben parlant català i treballant en la seva llengua.
La preservació d’una llengua, ens ho han dit fins a l’avorriment els sociolingüistes que ho han estudiant i ens ho diu el nostre sentit comú, no depèn de les voluntats individuals dels parlants. Depèn de les xarxes socials que formen aquests individus, dels vincles personals que s’han establert en aquesta llengua i de la capacitat de reconèixer-se en l’altre («aquest és dels meus») com a integrants d’una comunitat cultural.
La prova també ha fet visible un fenomen especialment preocupant: els «interruptors». Alumnes que encara parlen català a casa però que han abandonat el català com a llengua habitual amb els seus companys. Sobre el paper apareixen com a catalanoparlants. A la pràctica, ja formen part de la xarxa castellana.
El més sorprenent és que res del que s’ha observat era desconegut. Professors, famílies i alumnes ho veuen i t’ho diuen. El que faltava era veure-ho mesurat, registrat i exposat amb tota la seva cruesa.
El català no retrocedeix per manca de consciència o per altres mil causes hipotètiques. El català retrocedeix perquè som una minoria dispersa que hem après a acomodar-nos, com ho faria qualsevol altre parlant en la mateixa situació d’ofec lingüístic i moral.
Quan els catalanoparlants estan sols, canvien de llengua. Quan estan junts, el català reneix, es fa seu l’espai i s’imposa amb el poder que atorga ser majoria.
Potser ha arribat l’hora de deixar de lamentar-nos i autoculpar-nos. Fem-nos aquesta pregunta: Per què continuem organitzant les escoles de manera que el català desaparegui i no de manera que s’enforteixi i es transmeti?
