L’Onze de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, oficialment és un dia festiu, ni laborable ni lectiu. Però no és un dia de festa pels catalans. No és un dia de celebració sinó de commemoració. Recordem el dia que els defensors de la ciutat de Barcelona -els nostres avantpassats- es van rendir, després d’un setge de més d’un any (i Mallorca el 2 de juliol de 1715). Això va suposar la pèrdua de la sobirania política de Catalunya i del seu sistema polític de monarquia parlamentària constitucional, de caràcter protodemocràtic.
D’ençà d’aleshores, els territoris de la Nació catalana (la Catalunya del Nord des d’abans) van passar a ser un país annexionat a un altre de veí, sotmès, reprimit i explotat.
L’Onze de Setembre és el dia en què recordem i commemorem la pèrdua de la llibertat de Catalunya, el dia que exaltem la nostra nació: la catalana. És l’únic que toca fer aquest dia. Qualsevol altra reivindicació, queixa o reclamació que no tingui a veure en exclusiva amb la nació catalana, amb la seva llibertat i sobirania política hi és de més i no hi té cabuda.
Tots aquests que insisteixen en vincular la Diada de l’Onze de Setembre amb altres causes (feminisme, comunisme, racisme, antifeixisme…) s’equivoquen i fan mal fet. O no saben què és l’Onze de Setembre (i no volen saber-ho) o volen desvirtuar-lo (per a corrompre’l). O són molt ignorants, o molt estúpids o molt malparits. En qualsevol cas són uns mals catalans.
I ara feu un repàs als discursos que hem sentit avui i els darrers dies sobre la Diada. Penseu en el que diuen, en què pretenen, en quines han demostrat que eren les seves prioritats. Per cert, els únics que poden considerar la Diada una festa i celebrar-la són la gent de nació castellana (que ara es fan dir «españoles») i els botiflers catalans (que són traïdors al seu país, a la seva nació).
