Tothom està al cas que avui dimecres 11 de novembre, hi ha convocada una vaga general. Això no tindria res d’especial si no fos perquè tot el que l’envolta és anòmal. Per començar aquesta vaga ja estava sent demanada per la ministra del govern espanyol Yolanda Díaz, fins i tot abans que ho fessin els sindicats. I el govern espanyol (PSOE) i el govern català (PSC, és a dir la sucursal del PSOE a Catalunya) li estan donant suport de manera descarada. Per exemple amb uns serveis mínins escandalosos si els comparem amb qualsevol vaga anterior. En el cas de Rodalies és un 25% de trens tres hores pel matí i cinc per la tarda. La resta del temps zero serveis mínims. En vagues convocades pels treballadors era del 66% en hores punta i de 33% la resta del dia, i durant tota la jornada. I en el cas dels docents, quan les vagues són de veritat i les convoquen els seus sindicats, els serveis mínims són d’un membre de l’equip directiu, un del PAS i un professor per cada tres aules. En un institut de mida mitjana això suposa cap a una vintena de persones. En canvi per a aquesta vaga els serveis mínims consisteixen tan sols en un membre de l’equip directiu. Cap professor. Zero. És a dir que en un institut de 700 alumnes podria resultar que només hi ha una sola persona per a fer-se càrrec de tots ells i vigilar-los. El que abans els semblava malament ara els sembla fantàstic!
La vaga l’han convocada dos sindicats: Comissions Obreres (CCOO) i l’Unió General de Treballadors (UGT). Dos sindicats «del règim», hipersubvencionats, que fa molt que van renunciar a defensar els drets dels treballadors i que mai de la vida fan el més mínim per a pressionar els governs que els engreixen les butxaques generosament. Els sindicats «caviar» o sindicats de les mariscades. Literalment.
Altres sindicats s’hi han afegit: la CGT, la CNT, la Intersindical, la IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya, que inclou USTEC·STEs a l’ensenyament), Co.bas (Sindicat de Comissions de Base), COS (Coordinadora Obrera Sindical), SO (Solidaritat Obrera)…
També s’hi han afegit els estudiants. Sempre ho fan. Tenir un dia de festa extra els encanta. Els motius els són igual: Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC), Sindicat d’Estudiants (SE), Consells de l’Estudiantat Universitari…
I altres grups i entitats, com el Sindicat de Llogateres (que de sindicat no té res) o el Sindicat de manters (Sindicat Popular de Venedors Ambulants). I a saber quants d’altres per l’estil.
Els motius centrals de la protesta són -suposadament- la crisi de l’habitatge, el retret contra la pèrdua de poder adquisitiu i la regulació del cost de la vida. Molt bé. En principi tothom hi estaria d’acord. És quan comences a demanar detalls quan tot trontolla.
D’entrada una vaga és una forma de pressió contra qui té el poder de canviar les coses i que és el teu superior jeràrquic. Es tracta de forçar-lo a negociar o que accepti demandes concretes. Per això les vagues es fan contra els empresaris (i contra les administracions públiques els funcionaris i treballadors públics) o contra el govern. Doncs resulta que aquí la vaga no és contra el govern d’un partit que porta vuit anys seguits en el poder (i una trentena dels darrers quaranta) ni contra empresaris per part dels seus treballadors. No. La vaga és contra els partits de l’oposició (?) i contra empreses i particulars que faciliten un bé necessari.
Resulta estrany que no s’hagués fet aquesta vaga contra el govern socialista els darrers anys. Perquè la seva gestió és la que ha creat o empitjorat molts dels problemes dels quals es protesta ara. De fet, ara que el Congrés dels Diputats està suspès i el govern en funcions no es pot legislar. No té cap sentit voler-los pressionar en aquest moment.
Pel que fa al tema de l’habitatge tampoc té cap mena de lògica. Per començar quan hi ha un problema l’has d’identificar, veure quines possibles solucions hi ha i triar les més eficaces. És clar que els que protesten -per les coses que diuen- no han fet res d’això. I que no saben fer-ho.
Quin problema hi ha amb l’habitatge? Que n’hi ha poc de disponible (de compra o de lloguer) i que és car. Suposo que això ho entén tothom. Ara bé, les causes de que sigui així semblen ser massa complexes per a aquests que tant criden i que donen suport a aquesta vaga insòlita i absurda.
Que n’hi hagi poc de disponible té molt a veure amb l’oferta i la demanda. El preu també. Si la població creix més ràpidament que la quantitat d’habitatges és evident que s’arriba a un punt en que n’hi ha poc de disponibles. Aquí el creixement demogràfic no ha estat vegetatiu, sinó per via d’una immigració exagerada i innecessària. Una part molt important del problema ve d’aquí, d’un excés de demanda en molt poc temps. D’altra banda no s’ha construit prou nous habitatges. És a dir, que l’oferta no s’ha incrementat prou.
En tots dos casos els governs -i especialment els d’esquerres- hi han tingut molt a veure. D’una banda han fomentat un efecte crida i han facilitat l’entrada i la permanència d’un nombre exagerat d’immigrants, que han saturat la demanda d’habitatge però també els serveis. I d’altra banda no han construït habitatge públic ni han donat facilitats a les empreses privades per a fer-ho.
D’altra banda les empreses immobiliàries (de venda i lloguer) i els propietaris particulars (també disposats a la venda i lloguer) han vist com eren víctimes d’una persecució absurda, exagerada i contraproduent. Les esquerres han dictat un munt de normes que els fan la vida (l’activitat) no ja difícil sinó impossible. Una gran empresa potser ho pot resistir, però una empresa petita o un petit propietari no. I la majoria de l’habitatge de lloguer està en mans de petits propietaris, no pas de grans tenidors. Si els ofegues amb normatives absurdes, amb impostos, no els protegeixes contra els okupes ni els inquiocupes no pots esperar que posin els seus pisos o cases en lloguer. Els empenys a que els deixin buits o a vendre’ls. Amb la qual cosa el preu del lloguer i dels habitages de compra es disparen. Jugada mestra de les esquerres!
Un altre error és el de creure que el dret a l’habitatge és absolut. No. La Constitució espanyola reconeix el dret de tenir un habitatge, però no diu que el govern te l’hagi de donar. I encara menys quan es tracta d’estrangers. També és erroni -i molt estúpid- aquest lema de «l’habitatge és un dret, no un negoci». Sí, és un dret tenir-ne un o viure en un. Però també és un negoci. De fet les dues coses van juntes. Si no hi haguessin empreses i perticulars que lloguen o venen habitatges no hi hauria habitatges per a comprar o llogar. És tan evident que sembla mentida haver-ho d’explicar. L’alternativa és que el govern faciliti a tots els ciutadans un habitatge. Això ho deia la constitució de l’URSS, però no tinc gaire clar que arribessin a complir-ho. Aquí encara menys.
Si es tractés de protestar contra totes aquestes qüestions de la convocatòria de vaga general es podria haver fet una manifestació. Seria el més lògic en aquest moment. O es podia haver convocat aquesta vaga fa uns mesos, per a pressionar al govern socialista. O esperar-se a fer-la contra el govern entrant, si és que no pren mesures per a millorar el que es demana. Però fer-la ara, en aquestes circumstàncies i d’aquesta manera no és ja sospitós. És que fa pudor de maniobra política de curta volada. Molt ximples han de ser els qui la secundin!
