Cap equip havia fet caure a l’Atlètic de Madrid a casa, i és que quan es parla de futbol; es parla d’emocions i el Barça es troba en un moment excepcional. Xavi Hernández va plantejar un partit d’alta exigència amb uns jugadors ja no titulars: Cancelo, lesionat, va ser rellevat al carril esquerre per un grandíssim Hèctor Fort, qui va ser la punta de llança del Barcelona durant els millors moments de la primera part trobant una profunditat més que necessària en un equip que no havia aconseguit, en els primers dos quarts d’hora,
connectar amb els extrems. Fort, i Cubarsí, essencials en la construcció del primer gol del Barça que João Félix, també titular en un partit especial per l’exmatalasser, es va encarregar de col·locar al fons de la xarxa després d’una gran filtrada de Gundogan cap a l’estrella polonesa del Barça. I és important fer una pausa en aquesta jugada, una jugada marca de la casa que obria la llauna d’un partit que ha anat de menys, a més, cosa que ha sorprès una afició blaugrana acostumada a tot el contrari en els últims mesos. El Barça finalitzava un quart d’hora de notable alt, i ho feia amb la notícia de l’expulsió del tècnic blaugrana qui, primer amb una targeta groga per protestar (abans de la vermella directa un minut després) igualava el seu registre personal de targetes grogues, és clar, com a jugador professional.

La segona part ha estat blaugrana. El Cholo trencant l’aposta inicial de línies defensives i de marcatge a l’home, ha fet entrar els exblaugranes Griezman i Memphis per intentar igualar el partit, cosa que De Paul i Lewandowski s’han preocupat d’impedir col·locant el 0-2 al marcador amb un autèntic gol de nou a cos girant picant una pilota baixa i sense perspectiva. Pal i gol. El nivell dels jugadors culers, progressivament, sembla que es col·loca allà on ha de ser després d’una temporada marcada per les errades, amb menció especial per Lewandowski i Koundé. Una pressió alta ben gestionada amb un joc posicional que s’ha magnificat pels encerts, encerts que Fermín no ha trobat i ha tornat a quedar lluny del nivell que ha mostrat sovint. Un Fermín que avui ha trobat la titularitat com un bolet després d’una lesió d’última hora de Christensen i que, malgrat el gol que ha sentenciat el partit, el 0-3, ha de tornar a recuperar el control de les segones passades i la visió d’àrea. Toc d’atenció, res més.

La Masia i les seves perles encapçalen una millora del Barça que es demostra en resultats

Un partit brillant del Barça que ha mostrat un control novament en la defensa, guanyant els un contra un i amb un oracle a les botes de Cubarsí, amb 17 anys sembla viure un segon per davant que tots els rivals: no cedeix un xut, ho bloca tot. Una pressió alta ben gestionada amb un joc posicional que s’ha magnificat pels encerts individuals, els controls i les passades que fins ara no sortien. Ara surten i es demostra el nivell que se’ns ha negat durant temps, massa. Una setmana magnífica per un Barça que necessitava aquesta injecció d’optimisme en un moment clau de la temporada. El futbol és emoció i sensacions col·lectives, sensacions i emocions d’equip

Xavi, «Que viva España»

Tot just abans d’acabar la primera part, el Barça tornava a veure com expulsaven el seu entrenador. El terrassenc Xavi Hernández era expulsat per vermella directa després d’unes intenses protestes dirigides a l’equip arbitral del partit. Una expulsió curiosa si tenim en compte que Simeone ha entrat literalment dins el terreny de joc diverses vegades, fins i tot en una jugada d’atac culer a menys de dos metres del tècnic argentí.

Arran de l’expulsió, la xarxa i comentaristes esportius catalans han posat al crit al cel culpant al tècnic de les seves protestes estèrils: està clar, a l’entrenador del Barça també se li ha d’exigir ni un paper a terra. Doncs no. S’ha de canviar ja, hem d’abandonar el relat victimista del catalanet dèbil i feble, i fer costats aquells compatriotes que decideixen cridar més i plantar-se, com el tècnic blaugrana.

Xavi encapçala un moment d’energia positiva i pinya, d’invulnerabilitat. L’equip travessa un moment dolç, amb el protagonisme dels nanos de la Masia que recordem, formen part d’un grup que es coneix des que tenen 7 anys, amb els llaços i la lleialtat en què això es tradueix. I cal recordar que, quan Xavi ha estat expulsat, el Metropolitano s’ha erigit en un crit tant inútil, pel moment, com vulgar, pel contingut, del “Que viva España” de Manolo Escobar.

Ara 15 dies de descans, i de suportar la penitència de veure a catalans a la selecció colonial.

Senyores i senyors, hi haurà sorpreses. Quan tornem, estarem a les portes dels quarts de finals.