Darrerament és habitual entre polítics, periodistes, tertulians i opinadors de determinades tendències polítics qualificar com a ultradretà, feixista, racista i xenòfob a tots aquells que no pensen com ells. No hi hauria res a objectar si fessin servir aquestes paraules de manera correcta, per a descriure o qualificar a gent o partits l’actuació dels quals correspongués a aquests conceptes. Malauradament no és així. No es fan servir aquests termes per a qualificar sinó per a insultar i per a crear animadversió en contra dels qui són insultats. Volen predisposar als ciutadans contra els insultats. Si es limitessin a descriure actituds, comportaments o afinitat ideològica aplicarien les definicions corresponents i només en aquells casos que fossin aplicables. Ara bé, la que fan servir és una definició pròpia, la que ells s’han inventat. Però, és clar, la definició «és ultradretà, feixista, racista, xenòfob qui jo digui perquè no em cau bé» no surt al diccionari.
El feixisme és una ideologia política totalitària, que segueix a un líder indiscutible, vol implantar una dictadura, té seguidors organitzats paramilitarment, fa ús de la violència per a imposar les seves idees o per a destruir els seus enemics, practica un nacionalisme agressiu i expansiu i defensa el racisme i la xenofòbia. La xenofòbia és l’odi als estrangers pel que són -estrangers- no pel que fan. L’extrema dreta defensa comportaments totalitaris, reaccionaris, imperialistes i expansius, racistes, homòfobs, misògins, masclistes, favorables al capital i contraris a la classe obrera. El racisme és una doctrina que defensa la superioritat d’una raça sobre una altra i que la pròpia és de les superiors.
Com a demòcrata no suporto els que s’autoproclamen demòcrates i antifeixistes però demostren ser totalitaris, intolerants i antidemòcrates i es dediquen a insultar i a fer boicots contra qui té unes idees polítiques que no els agraden. Com a historiador estic fins els nassos de tots aquells que banalitzen ideologies com el nazisme i el feixisme i fenomens com el racisme o la xenofòbia, fent un ús abusiu, equivocat i injustificat d’aquests termes i adjudicant aquestes ideologies a qui no les defensa tan sols per a difamar-los. Quan s’acusa algú d’alguna cosa s’ha de demostrar. Si no es fa, si no es presenten arguments, el que es fa és mentir i difamar.
Qui acusi a un altre de ser d’extrema dreta, feixista, nazi, racista o xenòfob que ho faci amb el diccionari a la mà. La definició «ets racista, ultradretà, xenòfob, feixista i nazi perquè jo ho dic» no surt a cap diccionari.
I després s’han de presentar arguments que demostrin que aquells acusats amb aquesta definició ho siguin realment. Si no els poden presentar és perquè no ho és.
