Article 57
1. Els membres del Parlament són inviolables pels vots i les opinions que emetin en l’exercici de llur càrrec. Durant llur mandat gaudeixen d’immunitat amb l’efecte concret que no poden ésser detinguts si no és en cas de delicte flagrant.
Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006
En un estat democràtic el parlament és l’òrgan de representació de la voluntat popular, expressada a través de les urnes en eleccions lliures. Els diputats són els representants dels ciutadans que els han votat. En un estat democràtic els diputats defensen els interessos dels seus electors i gaudeixen de llibertat d’opinió i d’expressió. Si no fos així no seria un estat democràtic. Sembla obvi, oi que sí?
Durant el Procés Sobiranista l’Estat espanyol va intentar impedir la llibertat d’opinió, d’expressió i de representació dels diputats del parlament català. Bé, dels que representaven a l’electorat independentista. Tampoc es tractava de cap novetat. El govern espanyol bloqueja les lleis aprovades al Parlament presentant recursos al Tribunal Constitucional, el qual les tomba quan no són del seu gust, encara que els seus dotze membres no representen ni molt menys al poble català ni el resultat de les eleccions parlamentàries. I si no, ja se n’ocupa el Tribunal Suprem. Fins i tot un jutge espanyol qualsevol pot passar-se per l’engonal les lleis de Catalunya en les seves sentències, per exemple imposant quotes idiomàtiques a les escoles.
No és estrany, doncs, que els diputats catalans processistes s’afanyessin a protestar quan se’ls va prohibir “parlar de tot”, ja fos sobre la monarquia o sobre la independència. Perquè al parlament s’ha de poder parlar de tot. Això és el que van defensar en aquell moment.
I per a que quedés clar el senyor Josep Rull, ex-conseller de la Generalitat i ex-pres del judici del Procés, ens va insistir en aquest tema en el discurs de la seva investidura com a president del parlament de Catalunya, el dia 10 de juny de 2024, recordant que:
“Deia la presidenta Forcadell: en un parlament s’ha de poder parlar de tot. S’ha de poder parlar de tot. En aquest sentit seguint aquest mateix compromís granític amb la democràcia em comprometo, doncs, a protegir el dret de tots els diputats i diputades. En aquest parlament s’ha de poder parlar de tot i s’ha de poder debatre de tot sense pressió de cap altre poder polític ni l’amenaça de poder ser privat de llibertat. Poder tornar a fer política amb absoluta llibertat i sense cap (més) condicionament que la voluntat del poble de Catalunya que ha escollit aquests 135 diputats”.
Un discurs molt maco, preciós. Llàstima que pocs dies després, el 26 de juny de 2024, el senyor Rull oblidés les seves pròpies paraules i intentés practicar la censura contra la diputada Sílvia Orriols provant d’impedir que pogués parlar de tot. Amb unes excuses alegals i absolutament ridícules, per cert. Una pretensió a la qual la senyora Orriols li va contestar sàviament, amb la llei a la mà.
Resulta, però, que ara alguns partits polítics del parlament de la colònia volen implantar la censura contra el que diguin els diputats. Bé, contra alguns diputats, almenys. Contra aquells que, segons els promotors de la proposta, facin “discursos d’odi” o “excedeixin altres límits”. I pensen fer-ho amb una reforma del reglament del parlament de Catalunya que podria arribar a la imposició de multes econòmiques o la suspensió de l’activitat parlamentària. Sí, tal com sona. Pretenen l’establiment de la censura als diputats. A alguns diputats, és clar. Perquè aquesta mesura no va dirigida a tots els diputats en general i els partits que la promouen no estan pensant en sancionar als seus propis diputats, com és natural.
Els partits que s’ho estan plantejant, que són Junts, ERC, CUP, Comuns i PSC, no s’han posat encara d’acord en les diferents propostes que fan, hi ha petites diferències. L’important, però, és que s’ho plantegin. Que els representants de partits suposadament democràtics estiguin pensant en practicar la censura, prèvia o a posteriori, contra aquells discursos polítics que no siguin del seu gust. Que intentin coartar la llibertat d’opinió i la llibertat d’expressió d’altres diputats. Que estiguin fins i tot pensant en suspendre’ls de les seves funcions com a diputats si fan discursos polítics que no siguin del seu gust. Que ens estiguin dient de forma tan clara i descarada que volen vulnerar un dels principis fonamentals de la democràcia. Que ens estiguin dient d’una manera tan barroera que volen eliminar del Parlament als diputats de les formacions polítiques que no formin part del seu club. Que ens estiguin dient sense embuts que són uns partits totalitaris i antidemocràtics.
Molt llestos no són, sincerament. I encara més quan no se n’adonen que això se’ls pot girar en contra. De moltes maneres.
Per començar tothom sap que aquesta proposta va dirigida contra Sílvia Orriols i Aliança Catalana. Mai no s’havien preocupat tant per VOX o per Ciutadans, per exemple. Si ara posen a VOX en el mateix paquet és per dissimular.
A aquestes alçades haurien de saber que a Sílvia Orriols no se la pot fer callar tan fàcilment. Que s’hi resistirà de totes les maneres possibles. I que, al final, no podran fer res contra ella. Però hauran aconseguit quedar en evidència com el que són: antidemòcrates, totalitaris i corruptes.
Sílvia Orriols continuarà parlant i explicant les seves idees. Aquesta mesura tan sols aconseguirà fer-la més coneguda i popular, que és justament el que els fa por. Potser podran enganyar a gent ignorant que no es pren la molèstia d’informar-se i que vota per inèrcia. Però amb molts altres passarà el mateix que ha passat fins ara: que cada cop que s’ataca a Sílvia Orriols acaben informant-se i veuen que el que s’explica d’ella és fals. Que es tracta només de mentides i difamacions. I que el que diu i el que proposa és el que pensen i volen la majoria dels catalans. I també alguns no catalans que viuen aquí. I arribaran a la conclusió de que si se’ls ha mentit tant barroerament sobre la senyora Orriols també ho poden haver fet en altres temes. Molts d’ells començaran a informar-se fora dels mitjans de comunicació subvencionats (per què us penseu que li tenen tanta por a Twitter?). I començaran primer defensant a Sílvia Orriols per una qüestió de justícia i acabaran votant-la, bé sigui per convenciment, bé sigui perquè se n’adonin que els altres són uns estafadors.
Però no acaba aquí la cosa. Tampoc han pensat que aquestes mesures estúpides i antidemocràtiques poden acabar davant dels tribunals. Més propaganda a favor de Sílvia Orriols i Aliança Catalana, és clar. A banda de les sancions judicials que puguin caure. Però això no és tot. Amb unes normes així qui controli el Parlament podrà imposar la censura a qui sigui. En un futur podrien ser els propis promotors d’aquesta “brillant” idea les seves víctimes. Aquí o a les Corts espanyoles. Perquè, és clar, això de donar idees que es puguin aplicar contra els catalans és una mala pensada. Només els faltaria això als del “contra los catalanes todo vale”…
