Arran d’un article “desenvolupista” i que advocava per un creixement poblacional indefinit i la construcció de milers de pisos a determinats municipis propers a Barcelona, a càrrec de Clara Blanchar a El País, una usuària de X, Dolors Monserdà, no ha pogut més i ha esclatat, qualificant l’article, en la seva rèplica, com a “una vergonya” i oposant-se a “destruir més Catalunya”, dient: “La meva besàvia ja es va quedar sepultada sota la runa monstruosa que va omplir l’Hospitalet de pisos i de castellans que la menystenien”. L’autora de la rèplica és una persona criada entre l’Hospitalet i Esplugues, al barri de Can Vidalet, sent pràcticament l’única catalana a la seva escola, de la qual, quan va poder, se’n va anar cercant un “altre ambient” i fugint de l’extrema minorització per a establir-se en un petit poble d’una comarca interior, on la vida almenys és mes tranquil·la i més autèntica, tot i que darrerament també presenta signes inquietants de descatalanització, atès que aquesta descatalanització darrerament arriba arreu a tots els racons. Tot i això, res a veure amb Esplugues.
La zona de Can Vidalet abans havia estat bàsicament una zona de cultiu de secà, amb algunes cases d’estiueig de l’alta burgesia i algunes altres de tipologia modesta, aquestes majoritàriament, més properes al pont d’Esplugues. El barri actual darrerament ha vist incrementat el nombre d’habitants estrangers, majoritàriament llatinoamericans, que ocupen les zones més properes al municipi de l’Hospitalet de Llobregat, repetint així la dinàmica immigratòria que d’ençà del segle XX es produeix a l’àrea metropolitana de Barcelona, un fenomen, però, posterior a les immigracions del franquisme, sense variar gaire el nombre total d’habitants. Aquest fenomen oculta una rotació de població, és a dir, que molts dels primers immigrants o han mort o se n’han anat, igual que els seus fills, i han estat substituïts en els mateixos habitatges per immigrants extracomunitaris, amb la qual cosa no s’altera substancialment el nombre d’habitants però sí la seva composició ètnica.
Tot Esplugues en realitat va patir una gran mutació entre els primers anys de la dècada de 1950 i els darrers anys de la dècada de 1970, quan la població va passar de poc menys de 5.000 habitants a gairebé 50.000!
Ara, segons que sembla, alguns il·luminats i els seus corifeus volen augmentar encara més la població d’aquesta ciutat suburbial i dur a terme un nou pla, oficialment un “ARE”, mitjançant el qual es pretén aixecar una mena de nou Bellvitge, significativament ben a prop del barri de Sant Ildefons, ja a Cornellà, presumiblement destinat a fixar al territori gent no catalana i que no ha mostrat la més mínima intenció d’integrar-se, amb la qual cosa no es farà més que accentuar la despersonalització i la descatalanització del cinturó barceloní, un fet que a certs periodistes que ho lloen sembla no importar-los gaire o gens. És clar que ells no deuen haver patit en primera persona, com l’anteriorment esmentada usuària de X, els efectes descarnats i punyents d’una minorització a casa seva, veient que tot canviava al seu voltant sense no poder-hi fer res.
Tant de bo que no es repeteixi la història i tot quedi en un més, de tants, dels intents d’anorreament del nostre poble. No sembla que aquest creixement il·limitat i irracional es pugui mantenir indefinidament, i més quan a tota Europa es comença a notar una crisi ja anunciada i els vents bufen en una direcció molt diferent que aquí.
