La Núria Cadenas dient «no som conilles ni màquines de fer fills» en un article; TV3 emetent «reportatges» amb dones que diuen que no volen viure en parella i que reivindiquen no ser mares… Sembla que s’hagin posat d’acord en la mateixa direcció. La mateixa direcció antinatalista. Que jo sàpiga fins ara les dones són les que pareixen els fills, la naturalesa no ha canviat. Tan greu els sap a moltes de les nostres dones aquesta característica de poder engendrar vida? Es veu que sí, fins al punt que la releguen i l’assignen, de manera implícita, a dones del Tercer Món… Certament, la seva confusió pot ser tràgica, per a elles mateixes, perquè no crearan mai vida, com per al país, ja de per sí amb una natalitat prou esquifida. Prefereixen doctorar-se en llengües semítiques i adoptar xiuaues -amb tot el respecte per les llengües semítiques i aquests simpàtics animalons- abans que tenir fills.
Tot i reconèixer que el que he dit no deixa de ser en part un lloc comú i es correspon amb un crítica fàcil, no deixa de ser fonamentada; potser caldria precisar per a dir que tot plegat podria ser compatible amb uns bons ajuts dels poders públics, però no és pas així, com tothom sap. Ens trobem que moltes dones en lloc d’encarar el seu enuig cap a uns poders al capdavall expressió d’unes elits que no afavoreixen, precisament, el benestar dels ciutadans, en aquest cas de les ciutadanes, reaccionen iradament contra la seva pròpia natura i culpabilitzen homes que no tenen cap culpa. Tràgic i lamentable, tanta confusió, ira mal canalitzada i estupidesa elevada a la mil·lèsima potència! I tràgic també per al país i per a la seva continuïtat.
