El passat divendres els soferts telespectadors vam poder observar, entre l’estupefacció i l’escàndol, com es podia arruïnar tota una cerimònia d’inauguració d’uns Jocs Olímpics permetent que tota la ideologia Woke, barrejada amb una reinterpretació favorable de la França revolucionària i amb tocs de blasfèmia, penetrés completament el discurs de la imponent escenografia amb la majestàtica París al fons i alguns moments sublims. La cerimònia va esdevenir la viva expressió de la podridura moral –que també és cultural– que viu Occident i que el president de la República va definir, sense cap mena de pudor, com a “Això és França!”.
En efecte, amb escenes d’un mal gust abjecte que segueix a la ment de tants, el relat de la cerimònia venia a exalçar els ideals de la Revolució Francesa, plasmats amb el lema de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, ampliats ara amb totes les falòrnies inimaginables de la inclusió social i l’autodeterminació de gènere que tant mal estan fent a l’esport, i sobretot a l’esport femení, per no dir en el conjunt de la societat i especialment dels més joves. Ara imagina’t tu un pagès, o una pagesa, de la Xampanya de 1789 revoltar-se per poder-se autoderminar en el sexe o, en encara més, els pagesos de la Vendéé, que volien fer compatible l’acceptació de la trilogia revolucionària amb la seva creença en Déu, quelcom que als revolucionaris jacobins no els va agradar i va acabar en genocidi. Genocidi que el comediant convertit en programador de l’espectacle de divendres, Thomas Jolly, semblava no voler recordar o, encara millor, voler avalar-lo equiparant valors republicans amb la befa de la religió. Pura tradició jacobina, aplaudida, com no, per no pocs esquerrans de casa nostra.
Doncs bé, hom tampoc pot fer-se gaires il·lusions si l’espectacle de divendres, en comptes de fer-lo a la capital del contaminat Sena, s’hagués fet al Cap i Casal de Catalunya, encantats com són els nostres polítics no només d’haver-se conegut, sinó d’importar acríticament totes les bestieses woke inventades i per inventar. Els pobres telespectadors, lectors –i pagadors– dels nostres mitjans i guinguetes públiques, ja estem acostumats d’haver de suportar dia sí i dia també atacs despietats contra la religió històrica dels catalans, fet que al seu moment ja va ser criticat. A més i al mateix temps (les dues coses van unides), hem d’aguantar la promoció que aquests mitjans fan per terra, mar i aire de tota mena de perversions sexuals que el que busquen és simplement allunyar als catalans d’allò que els podria fer feliços mentre, en canvi, ens dirigim cap a l’autoextinció com a poble o, encara pitjor, que els infants neixin sense el dret, vital, de tenir un pare i una mare.
Hom pot pensar que el comportament de la gent no té res a veure amb el que diuen els mitjans, i res és més lluny de la realitat. Qualsevol amb dos dits de front sap que tots aquests artefactes woke importats d’EEUU són una nova forma de colonització cultural i han estat construïts precisament per allunyar els partits d’esquerres de la seva autèntica identificació amb els interessos de les classes treballadores, a les quals teòricament pretenen defensar. En el fons, però, aquests partits d’esquerra woke es refien de la prou castigada classe mitjana, a la qual per un costat li buiden la butxaca i, per l’altra, encara li recullen el vot amb cants de sirena que fan un gran bé a la societat i aturen l’ultradreta, etc. La sintonia entre els mitjans i l’ideari d’aquests partits és cada cop més significativa.
A més, les ideologies del poder que es vehiculen a partir dels mitjans de (des)informació poden ser letals si no troben en les famílies un escut protector, com en no pocs casos ha passat, agafant-les desprevingudes. Que avui el nostre paisatge urbà estigui tant replet de parelles joves, o solitàries, de més de trenta anys passejant gossets mentre encara es plantegen si tindran fills és una bona mostra d’això, tant diferent del que passava aquí només fa 30 anys. I qui vulgui saber més de l’hecatombe demogràfica catalana i de les maneres de subvertir-la tenen els canals de l’associació Renaixença Demogràfica Catalana (@renaixencadem).
