Tothom ha sentit parlar dels fets de Salt de les darreres setmanes. Depenent de quines siguin les seves fonts d’ínformació -la premsa subvencionada, el coneixement directe o la premsa lliure- tindrà, però, una visió o una altra del que va passar.
Si hom es refia de la versió oficial, escampada per la premsa subvencionada, resulta que un pobre imam negre (bé, subsaharià i de pell fosca), va ser desnonat de casa seva de males maneres per un fons voltor, sense cor ni escrúpols, deixant-lo a ell i a la seva família (dona i nou fills) al carrer. Davant d’aquesta injustícia el pobre imam -acompanyat per altres dues persones, sembla ser que dos dels seus fills- es va veure forçat a intentar recuperar el seu habitatge, la seva llar, obrint sense clau la nova porta. Malauradament algun veí mala persona va avisar la policia, que els ho va impedir. Davant d’aquesta injustícia els veïns de Salt (curiosament tots ells africans), justament airats, van protestar de manera activa als carrers. Els veïns, indignats, van practicar un costum molt català i lloable (segons la CUP) que consisteix en apedregar a la policia, que tothom sap que és un cos armat repressor que es dedica a martiritzar els ciutadans honrats. Finalment el batlle va posar una mica de pau, aconseguint un altre habitatge al pobre imam. El qual, per cert, no té res a veure -ni ell ni la seva família- amb els lamentables incidents que vam veure per la televisió.
És clar que si parles amb els saltencs o si consultes la premsa lliure la versió és força diferent. Segons l’altra versió l’imam negre de Salt és un caradura que cobra un bon sou (entre 2000 i 3000 euros), que de «família vulnerable» no té res, que es va negar a pagar el lloguer del pis durant uns quants anys, que els propietaris es van fartar de reclamar-li, que van anar a judici, que el jutge va decretar el desnonament amb totes les de la llei, que no era tan innocent pel que fa als aldarulls, que l’ajuntament de seguida es va posar al seu favor, que el batlle (que, sembla, viu a Aiguaviva i no a Salt) li volia donar un pis de protecció oficial encara que no reunia els requisits, que això no va passar perquè una funcionària de l’ajuntament li va plantar cara i es va negar a cometre una il·legalitat.
Personalment, pel que jo sé, la segona versió és la correcta.
Vaig viure a Salt fa molt de temps, els anys 80 i hi vaig estar treballant a principis d’aquest segle. Quan jo hi vivia no hi havia pràcticament immigrants, a banda dels espanyols, que no eren molts tampoc. Aleshores era un poble català, molt català. Feia goig i s’hi estava bé. En aquell moment m’hi hagués quedat molt a gust a viure-hi. Ara no. Quan hi vaig estar treballant ja hi havia molts immigrants africans. Ara Salt s’ha convertit en una ciutat africana. No és ja que no sentis parlar català pel carrer. És que per la zona més gran i més cèntrica no veus gent amb trets físics europeus. Només negres i marroquins, també hispanoamericans però no tants.
Salt és un exemple del que serà tota Catalunya d’aquí a ben poc. Hi ha una massa immensa d’immigrants tercermundistes, africans, que han vingut a viure sense treballar, a la nostra costa als quals se’ls ha explicat que aquí els ho donarem tot de franc (sanitat, escola, habitatge, menjar..) i que han vist que era veritat. Així és que han cridat els seus parents i amics, a qui els ha faltat temps per a venir aquí ells també. I qui els ho paga, tot això? Nosaltres, els catalans.
No és només el fet que vulguin viure a costa nostra, és també la seva actitud. No mostren agraïment. Si més no la majoria (sempre hi ha excepcions molt dignes). Ni tenen interés a treballar. Per a què? Si a base d’ajudes i subvencions viuen molt bé. Pagar el lloguer del pis? No cal. Demanes una ajuda i si no te la donen ocupes un pis, que ja saps que difícilment et faran fora. I a tot arreu, amb exigències i fatxenderia. No parlo per parlar. Hi vaig viure i hi vaig sovint. Encara hi tinc família i gent coneguda. No m’informo «per les xarxes», sinó de primera mà. La gent de Salt, els catalans de Salt, estan fins els nassos dels immigrants subsaharians i marroquins. Qui pot se’n va, encara que sigui malvenent el pis.
Per què passa això? Doncs és la conseqüència de l’estúpid bonisme immigracionista woke. És la conseqüència de no haver volgut controlar l’immigració, de no voler entendre que aquí no hi podem deixar entrar a tothom, de que no tots els immigrants tercermundistes són uns angelets del cel, bones persones, honrats i treballadors. De tenir la idea errònia que Catalunya és una espècie d’ONG que ha de salvar a tots els pobres del món, que els ha d’acollir, que els ha de mantenir i que no els ha de demanar res a canvi. Ni tan sols que parlin català. Encara menys que respectin les nostres lleis, els nostres costums. Ja ens adaptarem nosaltres als d’ells. Que no els hem d’exigir que treballin, com ho fem nosaltres, per a mantenir-se. Que ja els ho donarem tot nosaltres.
Tot això -que passa en aquesta Catalunya ocupàda per Espanya més que no pas a altres territoris de l’estat espanyol- ha provocat un «efecte crida» exagerat. És normal. Ens prenen per imbècils perquè ens comportem com imbècils. Poseu-vos en el seu lloc. Vius en un país de merda -diguem-ho clar-, on el govern i l’administració són terriblement corruptes, on la policia primer pega i després pregunta (no ho dic jo, m’ho han explicat marroquins, per exemple), on no hi ha res semblant a la Seguretat Social, on no hi ha sanitat pública (o funciona fatal), ni prestació d’atur, ni subvencions ni ajudes a les famílies, ni escola gratuïta… i et trobes que hi ha un país on sí que hi ha tot això i uns babaus que t’ho donaran tot de franc, sense ni tan sols ser ciutadà d’aquell país. «Tonto el último«, no?
De sempre els habitants d’un país tenen l’obligació de mantenir el que de bo han rebut dels seus pares i millorar el país on viuran els seus fills. Aquí hem fet, estem fent, precisament tot el contrari. Potser seria hora de dir PROU!.
