Els catalans ja no construïm Nació a través de la nostra Història

El govern municipal del PP d’Alacant ha aprovat els seus pressupostos gràcies al fet que ha acceptat una sèrie d’esmenes introduïdes per VOX. Una d’aquestes esmenes fa referència al fet que Alacant celebri oficialment la conquesta de la ciutat pel rei Alfons X de Castella a mitjans del segle XIII, abans que aquesta ciutat entrés a formar part de la Corona catalanoaragonesa. Així, l’imperialisme polític castellà (en aquest cas amb VOX i PP al capdavant i amb l’aquiescència dels altres partits polítics espanyols) fa ús de la Història, en aquest cas de les commemoracions històriques, per enfortir la identitat nacional castellana en un territori, el sud del Regne de València, històricament català.

La resposta del valencianisme a aquest atac ha estat d’allò més tèbia, en la línia de la resposta que els rendicionistes principatins donen a les agressions a la nostra llengua i la nostra cultura per part de l’imperialisme castellà encarnat en Espanya. Foc d’encenalls. I ni això.

- Publicitat -

Però bé, més enllà d’aquest fet, ens n’hem d’adonar que mentre el castellanisme rampant no té cap mena de vergonya a l’hora de fer servir la Història com una eina més per a construir el seu relat nacional sembla que els catalanistes, d’unes dècades ençà, ens n’hàgim oblidat de fer el mateix però per als nostres interessos nacionals catalans. El processisme woke té al·lèrgia a la identitat nacional i a tot allò que li dóna vigor, és a dir, als símbols nacionals. El processisme, que hauríem d’anomenar rendicionisme, s’avergonyeix de la nostra Història Nacional i no la vol fer servir per a construir Nació.

El processisme ha abandonat símbols catalaníssims i catalanistes com la bandera de la creu de Sant Jordi i el santuari de Montserrat per ser religiosos, és a dir, cristians. Ha abandonat la senyera de les quatre barres i l’ha regalada als colons castellans, que ara la fan servir com si fos seva enfront de l’estelada. Ha abandonat la sardana en tant que símbol nacional, suposo que per “passada de moda”. I ha deixat córrer la defensa de la nostra identitat i dels símbols que la fan forta a través de la promoció, el coneixement i la commemoració de la nostra Història. Aquesta tasca l’han deixada abandonada i només la realitzen tant bé com poden però amb molt pocs recursos associacions privades catalanistes. El processisme ha deixat despullada Catalunya d’aquelles eines que la feien forta i refractària a la castellanització, tot això mentre l’espanyolisme-castellanisme no ha tingut cap mena de vergonya a l’hora de mostrar i promocionar amb orgull i als quatre vents els seus símbols.

- Publicitat-

Però no sempre ha estat així. El nacionalisme català va fer ús de la Història per propagar la consciència nacional catalana durant el temps de la Renaixença i en els anys d’extensió del catalanisme polític abans de la Guerra de 1936-1939. Hi havia editorials catalanistes que publicaven llibres d’Història de Catalunya; associacions que treballaven intensament per donar a conèixer la Història Nacional de Catalunya a les escoles; dramaturgs com Àngel Guimerà i Josep Burgas que escrivien obres de teatre patriòtic basades en la Història de Catalunya; entitats de tota mena que duien a terme commemoracions històriques nacionalistes…

Commemoracions històriques nacionalistes com per exemple la Festa Nacional Catalana, celebrada a Barcelona a principis del segle XX en record del Corpus de Sang; el Centenari de la Renaixença, celebrat el 1933 arreu de Catalunya amb actes culturals i patriòtics; i, evidentment, l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya, que commemorava la derrota de 1714. Totes aquestes commemoracions abans de 1939 comptaven amb la participació, el suport i fins i tot l’impuls de la majoria de partits catalanistes.

- Publicitat -

I ara? Hi ha algun partit catalanista parlamentari que faci propostes polítiques de commemoracions històriques nacionals catalanes? Ho fa ERC? Ho fa Junts? Ho fa la CUP? I en el camp de les entitats, ho fa Òmnium? Ho fa l’ANC? Evidentment que no, perquè no són nacionalistes. És més, són antinacionalistes. I són antiidentitaris. Repetim-ho, els grans partits i entitats processistes s’avergonyeixen de la nostra identitat i de la nostra Història i s’avergonyeixen del fet de commemorar-ne episodis. I així fan un mal immens a la identificació dels catalans amb la Nació Catalana i, de retruc, a la llengua, a la cultura i a la Nació catalanes.

D’aquesta manera, en aquest camp, com en tants d’altres, els catalans anem perdent llençols a cada bugada, mentre els espanyols ens passen la mà per la cara contínuament. Ja és hora que els nacionalistes guanyem l’hegemonia del relat dins el catalanisme i acabem amb el no-nacionalisme que ens destrueix com a poble.

spot_img

Últimes notícies

Notícies Relacionades