Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació pels cants contra els musulmans que es van sentir durant el partit amistós entre Espanya i Egipte disputat a l’RCDE Stadium, on diversos sectors de la graderia van entonar consignes com “musulmà qui no boti” contra la selecció egípcia. La policia catalana treballa conjuntament amb la Fiscalia de Delictes d’Odi per identificar els responsables i determinar si els fets poden derivar en responsabilitats penals o administratives.
La resposta institucional ha estat ràpida i contundent. Aquest episodi ha tornat a deixar al descobert una realitat cada vegada més evident per a molts catalans: quan l’odi i els insults es dirigeixen contra Catalunya, la reacció pública, mediàtica, policial i judicial acostuma a ser pràcticament inexistent. Si els «afectats» són els musulmans tots els aparells de l’Estat es posen ràpidament en moviment.
El contrast és especialment cridaner si es compara amb el que va passar fa poques setmanes al Riyadh Air Metropolitano, durant el partit entre l’Atlètic de Madrid i el Barça. En aquell cas, un sector de la graderia va cridar de manera clara i repetida “puta Barça i puta Catalunya”, en un dels episodis més explícits de catalanofòbia vistos recentment en un gran estadi de l’Estat. Els insults ni tan sols van quedar recollits a l’acta arbitral i no hi va haver cap resposta institucional immediata ni cap anunci d’investigació policial coneguda.
Aquest és precisament el nucli del debat: per què hi ha insults que activen protocols, condemnes institucionals i investigacions policials en qüestió d’hores, mentre d’altres queden dissolts en la normalitat del folklore futbolístic?
Per a molts aficionats catalans, la resposta és evident: la catalanofòbia forma part de la normalitat espanyola. Fins i tot molts catalans amb poca consciència nacional els han normalitzats. Crits com “puta Catalunya” formen part d’un paisatge assumit per bona part del futbol espanyol.
Allò que en qualsevol altre context seria llegit com una expressió d’odi col·lectiu, quan es dirigeix contra Catalunya es rebaixa a “rivalitat de futbol” o “ambient de graderia”. Aquesta doble vara de mesurar no només genera indignació, sinó que reforça la sensació que els insults als catalans només preocupen els mateixos catalans.
La investigació pels càntics contra els musulmans a l’Espanya-Egipte posa al descobert com els càntics anticatalans en els estadis de futbol són quelcom normal per als espanyols i quelcom sense importància per a l’autonomisme. És impossible trobar la mateixa fermesa quan el menyspreu s’expressa contra els catalans. I aquesta asimetria acaba enviant el missatge que als catalans se’ls pot trepitjar contínuament.
