El Fossar de les Moreres és un lloc de memòria de tots els catalans; un santuari de tots els independentistes. Allà reposen les restes de molts dels defensors de Barcelona morts durant el setge de 1714, i per això, des de fa dècades, ha esdevingut un dels grans símbols del nacionalisme i de la voluntat d’independència de Catalunya.
Aquesta tarda, 10 de setembre, Aliança Catalana hi ha convocat els seus militants i simpatitzants per fer-hi una ofrena. És un acte polític perfectament legítim i legal. Es pot discrepar profundament de les idees d’Aliança Catalana, es poden combatre políticament les seves propostes i es pot considerar equivocada la seva manera d’entendre Catalunya. El que no es pot fer, en cap cas, és pretendre impedir per la força que un partit polític legalment constituït exerceixi els seus drets.
I encara menys quan qui pretén impedir-ho es proclama independentista.
L’anomenada Esquerra Independentista ha convocat els seus militants al mateix lloc i a la mateixa hora amb la voluntat declarada d’impedir l’acte d’Aliança Catalana. A les xarxes socials, a més, han circulat amenaces i missatges que fan témer possibles episodis de violència contra els militants que hi vulguin assistir. Això és d’una gravetat extraordinària.
I hi ha una contradicció molt profunda que els sectors que avui amenacen Aliança Catalana haurien d’explicar: com es pot reivindicar la independència de Catalunya i, al mateix temps, voler agredir altres independentistes perquè no comparteixen la mateixa concepció del país?
Una altra pregunta que ens hauríem de fer és que com és que Junts i ERC no han condemnat les amenaces i la intimidació que suposa l’intent de boicot de l’extrema esquerra a l’acte d’Aliança Catalana al Fossar de les Moreres. És que potser els sembla bé? No se’n recorden de les pintades contra el candidat juntaire de Manresa, Ramon Bacardit? No saben que el que avui pateix Aliança demà ho pot patir Junts? Que no veuen que acceptar la violència contra uns és obrir les portes a l’exercici de la violència contra tothom? Que no veuen que estan donant el seu vistiplau a un guerracivilisme entre catalans com el del 1936?
L’independentisme no pot convertir-se en una religió de partit en què només siguin considerats legítims els qui repeteixen un determinat catecisme ideològic. En el moviment independentista hi ha diverses ideologies, de la dreta a l’esquerra i el món de l’autoanomenada Esquerra Independentista hauria d’anar-se acostumant a acceptar-ho si no vol desaparèixer. Hi ha catalans independentistes de dretes, d’esquerres, conservadors, liberals, socialdemòcrates i persones que simplement volen la independència perquè consideren que Catalunya ha de disposar del seu propi Estat.
Cap d’ells té el monopoli de la pàtria.
I precisament per això resulta especialment lamentable que alguns dels qui més parlen de llibertat nacional pretenguin convertir el Fossar de les Moreres en un espai reservat exclusivament per a ells. Els homes que hi reposen no van morir perquè, tres segles després, els seus descendents es disputessin a cops de puny qui tenia més dret a considerar-se patriota. Van morir defensant Barcelona davant d’un exèrcit que volia sotmetre les institucions i la llibertat nacional de Catalunya.
El respecte als morts de 1714 exigeix, avui, una cosa molt més senzilla: que els independentistes vius puguin actuar lliurement.
Per això cal ser inequívocs. Si aquesta tarda hi ha agressions contra militants d’Aliança Catalana, la responsabilitat política i moral serà de qui les cometi i de qui les justifiqui. No hi haurà cap excusa ideològica que les faci acceptables. Cap etiqueta d’«antifeixista», cap proclama revolucionària i cap apel·lació a una suposada defensa de Catalunya podrà convertir la violència política en una virtut.
I si aquests fets es produïssin, tindrien també conseqüències polítiques.
Perquè els catalans estan cada vegada més cansats dels que posen per davant la seva ideologia a Catalunya. Si avui alguns pretenen impedir per la força l’acte d’un altre partit independentista, poden estar accelerant la seva pròpia decadència política.
Si avui hi ha violència contra Aliança Catalana, serà el cant de les absoltes de la CUP al Parlament de Catalunya. No perquè la violència converteixi automàticament Aliança Catalana en una opció millor, sinó perquè molts catalans poden arribar a la conclusió que ja no volen donar suport electoral a qui comparteixi, justifiqui o no sigui capaç de condemnar sense embuts la violència contra independentistes.
El nacionalisme català necessita fermesa, però també necessita civilitat. Necessita conviccions, però també respecte per la llibertat ideològica dels altres independentistes. I necessita, sobretot, abandonar definitivament la temptació de considerar que Catalunya només pertany als qui pensen com nosaltres.
Aquesta tarda, al Fossar de les Moreres, cadascú podrà demostrar què entén realment per Catalunya. Els qui hi vagin a fer una ofrena han de poder fer-la. Però ningú no té dret a agredir ningú. I si al final és així, les urnes parlaran contra els que hagin justificat les agressions.
