Enfront de la fragmentació processista, coalició nacionalista!

El proper 12 de maig se celebraran eleccions al Principat de la nostra estimada nació. Per mitjà d’una maniobra política que recorda a la que Sànchez va impulsar el passat 29 de maig, Aragonès ha convocat eleccions.

La raó que l’ha portat a prendre aquesta decisió ha sigut, en principi, no haver pogut aprovar els pressupostos per 68 vots en contra i 67 a favor. Ha expressat textualment que anar a eleccions permetrà “dotar-nos d’un govern amb molta més força per fer avançar el país i accelerar les transformacions, sense dependència dels immobilistes”, tot referint-se als comuns.

- Publicitat -

Malgrat això, tots ens podem imaginar que la raó real d’haver convocat eleccions és que les enquestes pintaven molt bé per Esquerra Republicana. No pintaven prou bé, però, com per guanyar les eleccions i governar. Ara bé, realment li cal governar a Esquerra? La resposta és fàcil; no.

A ERC no li cal governar perquè ja ho tindrà bé a l’oposició. Les eleccions les guanyaran els espanyolistes socialistes que són una mica “guais i tolerants” amb els catalans (mentida) i que aposten fermament pel diàleg i la convivència.

- Publicitat-

I per què aposten per la “concòrdia” a Catalunya? Perquè apostar per la no-confrontació és sinònim d’apostar per la pacificació. Perquè no hi hagin més referèndums, batalles d’Urquinaona, o bé mobilitzacions massives. I sabeu què? Que a ERC, Junts i la CUP també els hi va bé aquesta pacificació.

Els hi va bé perquè mentre juguen a la puta i la Ramoneta van anant cobrant. Els hi va bé perquè mentre diuen que ells són els veritables patriotes que ens portaran a la independència, ells van anant cobrant. Els hi va bé perquè mentre ens omplen el rerepaís i la capital del Principat amb 100.000 immigrants anuals, ells van anant cobrant.

- Publicitat -

Tant els fa que guanyi el PSOE. Tant els fa perdre les eleccions. Tant els fa no fer la independència. Perquè saben que ara tornarà el Puigdemont, i com el “gran màrtir de la causa” que és, tindran un repunt a les enquestes. I així anem fent i molts catalans els van votant.

Però sabeu què és el que no tant els fa? Que hi hagi una quantitat d’electors mobilitzats i desencisats amb absolutament tota la situació política que estem vivint del 2017 ençà. No tant els fa tampoc que aquests electors pretenguin votar ara a una força veritablement nacionalista que no consisteixi en els traïdors de sempre.

Això sí que no ho poden tolerar. Per això, faran el que calgui per tal de fragmentar un espai que té opcions d’entrar al nostre Parlament, i que així no se’ls acabi la gallina dels ous d’or que porta de nom autonomisme processista.

Nogensmenys, la maquinària processista s’ha engegat per tal que algun elector nacionalista es plantegi i de fet voti Alhora o alguna altra variant del processisme. N’hi haurà que ho faran perquè són formacions que sembla que difereixin del processisme de sempre i poden atreure. Dins del seu cap la frase “els voto perquè aquests encara no m’ha enganyat” ressona intensament. A la vegada, la mateixa frase representa un pur derrotisme nacional.

Tanmateix, el que més evidencia que la maquinària processista s’ha engegat és que si totes aquestes guinguetes processistes s’acaben presentant finalment, els números no sortiran i el nacionalisme no tindrà opció d’entrar al Parlament.

Però no tindran el meu vot. I tampoc el de molts catalans enganyats sistemàticament durant anys que finalment han despertat.

La qüestió de la divisió

Davant de la tessitura en què ens ha situat el processisme, naltres ens hem d’organitzar. El nacionalisme català no pot perdre la oportunitat d’or que li ha aparegut davant dels nassos.

És cert que el processisme i les seves guinguetes fragmentaran el vot, sí, però el que sí que és també gairebé un axioma és que si el nacionalisme no fa coalició, no entrarem, amb totes les conseqüències que això comporta. Conseqüències com ara que haurem de viure quatre anys més de processisme estèril, quatre anys més d’immigració desmesurada i descatalanitzadora, i quatre anys més de ser espanyols.

Entenc que sigui difícil que tant Aliança Catalana com el Front Nacional de Catalunya arribin a una entesa. Deu ser força complex que dos partits polítics que han sorgit del mateix lloc i que posteriorment s’han dividit, puguin arribar a materialitzar una coalició. Però s’ha de fer. Per Catalunya. El nacionalisme no pot restar marginat a l’extraparlamentarisme durant quatre anys més.

Això és principalment perquè no podem garantir i no sabem del cert que d’aquí a quatre anys hi segueixin havent els mateixos suports i intenció de vot envers el nacionalisme i tot el que representa.

Tampoc podem garantir ja en termes demogràfics que d’aquí a quatre anys hi hagi prou catalans disposats a votar nacionalisme. Cada any rebem nouvinguts i aquests voten en funció dels seus interessos, i no pas dels dels catalans.

Crida al nacionalisme

Aquest humil article d’un estudiant de ciències polítiques pretén encoratjar al Front Nacional de Catalunya, Aliança Catalana i en general a tot el nacionalisme per tal que basteixin una gran coalició que disposi d’opcions d’entrar al Parlament.

Quatre anys més de marginació són intolerables i quatre anys més d’autonomia i processisme encara més.

Tinc la confiança i l’esperança que sabreu avantposar els interessos de Catalunya i dels catalans enfront dels interessos dels vostres partits o bé de desavinences que es puguin haver donat.

Per Catalunya, coalició nacionalista!

spot_img

Últimes notícies

Notícies Relacionades