S’entén per què tota l’esquerra woke, els terroristes fripalestain, els islamòfils de les flotilles i els seus amics de Hamàs, Hisbul·là, els germans musulmans i la resta de Dar al-islam, així com els antisemites a l’estil de Sánchez, Macron, Starmer, volen tancar Twitter.
Bé Starmer volia; però Twitter el va tancar a ell.
El volen tancar perquè és l’únic mitjà de comunicació que no poden controlar. Per això l’acusen de mentir, sembrar odi, ser una empresa capitalista, desinformar i difondre fake news. Les mateixes raons que han esgrimit sempre els dèspotes a la història. De Torquemada fins a Stalin, passant per Fidel Castro. Els censors d’avui, una miqueta més ximples, ataquen Twitter des de Twitter, sense adonar-se que així el legitimen. Els atacs més ferotges contra Twitter es llegeixen a Twitter,
Twitter és l’únic lloc on durant 48 hores i de franc es pot veure el film Citizen Vigilante d’Uwe Boll ja prohibida a Alemanya i al Regne Unit i a prop de ser-ho a molts països. Per què aquest rebuig? Perquè, amb un cru esquematisme, gairebé de còmic, planteja un problema que el mateix film enuncia al començament: quan no hi ha justícia, l’instint empeny la venjança.
Però això és un fet o un desig? Els governs diuen que és enlairament del crim racista. I, en conseqüència, l’han prohibit. Pur efecte Streisand: fins ara l’han vist a Twitter més de deu milions de persones, i l’han retuitat més de 40.000. Un èxit de taquilla sense taquilla.
El film com a tal és simple i tremendament tòpic, però és que no és un film, sinó una expressió del wishful thinking de milions de persones, moltes de les quals tenen experiències directes, mediates o immediates, de fets com els que narra la cinta. És un missatge en forma de bomba gràfica adreçada al cor de tots els europeus. I dic “els”, sense cap ànim inclusiu, que em perdonin els wokes: “Deixarem que violin les nostres dones i filles?”.
La postmodernitat woke veurà aquí una crida al masclisme més patriarcal i al qual cal oposar-se en nom del multiculturalisme. Ja només ens faltava això: lluitar contra el masclisme islàmic amb masclisme occidental.
El film va directe com una fletxa al cor dels homes els avantpassats dels quals van fer Europa, aquells que, segons Èsquil, a Salamina, van cridar: «Aneu, fills dels grecs, allibereu la pàtria, allibereu els vostres fills i les vostres dones, els santuaris dels déus dels vostres pares i les tombes dels vostres avantpassats: és la batalla final!».
Article publicat originalment al blog de l’autor el dissabte 27 de juny de 2026.
