Fa pocs dies a TV3 van començar a parlar del que està passant a l’Iran. No seria res destacable si no fos que han trigat dotze dies d’ençà que va començar el merder i ho han presentat com unes «protestes» i no com una revolta generalitzada i multitudinària.
Qui ja no segueix els mitjans del règim ni la premsa subvencionada sinó que s’informa per altres canals més fiables fa ja un parell de setmanes que està informat -i ben informat- del que està passant allà. Sap que no és una simple protesta per una pujada de preus, com ho han volgut presentar alguns diaris, sinó una revolta en tota regla contra el règim dels aiatol·làs. Sap que no es tracta tan sols d’algunes manifestacions, més o menys concorregudes, sinó d’accions massives de protesta. Que la gent s’ha enfrontat a la «policia de la moral» iraniana i a la policia. Que els agents i els partidaris del règim han estat disparant contra els manifestants, matant i ferint a molts d’ells. Que les dones es treuen el vel islàmic -aquest que les nostres feministes i wokes islamistes diuen que les dones porten voluntàriament- i el cremen en públic, sovint ballant pels carrers -dues activitats prohibides i penades amb presó i fuetades-. Que la policia ha assaltat hospitals violentament, cercant manifestants ferits. Que els ciutadans han calat foc a la tomba de l’aiatol·là Khomeini, el fundador de la teocràcia islàmica iraniana. Que les autoritats de la dictadura han tallat internet per a que no es puguin emetre més imatges… I de tot això a TV3 no se n’havien assabentat! Bé, tampoc sembla que ho hagin esbrinat de debò, tenint en compte la manera com ho presenten.
Arribats a aquest punt és legítim que com a ciutadans ens preguntem com és possible que la televisió pública catalana no ens hagi informat als ciutadans, que som qui la paguem, de res de tot això. O per què no ho fan adequadament, de manera completa, veraç, imparcial, objectiva, tampoc ara. Igual que la immemsa majoria de la premsa i ràdios. Curiosament els mateixos mass media que reben subvencions quantioses dels governants o que estan directament controlats, jeràrquicament controlats pel govern o pels partits polítics tradicionals.
També resulta força estrany el silenci dels partits catalans -o les sucursals catalanes de partits espanyols- defensors de l’statu quo. No així altres partits com Aliança Catalana, per cert, que sí que n’ha parlat i s’ha manifestat a favor dels iranians que s’estan enfrontant a la dictadura islàmica.
No ho sé. Hom pensaria que tots aquests partis que s’autoqualifiquen de demòcrates, feministes, moralment superiors, antifeixistes, defensors de les llibertats, d’esquerres… ara estarien celebrant que els ciutadans iranians s’estiguin enfrontant i lluitant contra una dictadura teocràtica islàmica, misògina, homòfoba, antioccidental, defensora del terrorisme gihadista. Però no.
De vegades callar és una manera de parlar. Quan veus una injustícia i no dius res pot ser que callis per por a represàlies. Però quan no les has de patir, si calles és perquè hi estàs a favor. I és aquest el cas. TV3 (perdó, ara 3Cat), Catalunya Ràdio, la premsa subvencionada, PSC-PSOE, Comuns, Podemos, Esquerra Republicana (abans «de Catalunya»), Junts (més «per la pasta» que «per Catalunya»), la CUP… amb el seu silenci (quan el trenquen és pitjor) estan donant suport a la dictadura iraniana. És a dir, a un règim antidemòcrata, teocràtic, islàmic, repressor, misògin, homòfob, violent, racista, opressor, contrari als valors occidentals i als països del món occidental, protector i patrocinador del terrorisme gihadista.
Que no ens vinguin després volent-nos fer passar gat per llebre i presentant-se com el que no són. Que no ens vulguin fer creure que estan legitimats per a penjar la llufa de «extrema dreta» a ningú. Que no s’estranyin si la gent els gira l’esquena. Perquè cal estar molt desinformat, ser molt ignorant o molt imbècil per a creure res del que diguin. Fets, no paraules. I els fets els defineixen prou bé.
