La decisió de la Comissió de l’Estatut del Diputat contra Sílvia Orriols posa en qüestió l’abast real de la inviolabilitat parlamentària, blindada a l’article 57 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC) i a l’article 71.1 de la Constitució Espanyola.
Des d’un punt de vista estrictament legal i de part, la proposta de sanció i la recomanació d’acudir a la Fiscalia de Delictes d’Odi presenten esquerdes jurídiques greus i demostren que els interessos partidistes provoquen actuacions amb mala traça que seria d’esperar que, en un futur, fins i tot poguessin suposar la inhabilitació d’alguns dels seus autors.
La inviolabilitat de l’article 57.1 és un dret absolut en l’exercici del càrrec. La inviolabilitat parlamentària no és un privilegi personal, sinó una garantia institucional que protegeix els diputats per les opinions i els vots emesos en l’exercici de les seves funcions. L’objectiu de l’article 57.1 de l’EAC és garantir que l’hemicicle sigui un espai de lliure debat on es puguin defensar totes les posicions polítiques sense por a represàlies judicials o administratives posteriors. No cal ser massa intel·ligent per entendre el significat de la paraula «Parlament».
Sancionar un diputat pel contingut de les seves intervencions en el debat parlamentari buida de contingut aquesta garantia i asfixia el debat lliure.
El debat sobre la presència de símbols religiosos a l’esfera pública i a les institucions de dret (com és el cas del vel o hijab) és una discussió plenament política, laica i ideològica, plenament normalitzada a tot Europa. Potser no interessa que s’abordi? Per què?
D’acord amb la jurisprudència consolidada del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i del mateix Tribunal Constitucional, el discurs polític gaudeix de la màxima protecció jurídica. El TEDH ha reiterat que la llibertat d’expressió és especialment generosa amb els representants electes i empara no només les idees innòcues, sinó també aquelles que «ofenen, xoquen o pertorben». Benvinguts a la democràcia plena, aquella que també serveix per poder parlar de la independència d’un estat amb total tranquil·litat.
La crítica o el debat sobre un element religiós, fins i tot en el cas que es tractés d’un símbol que transmetés tolerància i respecte cap a la dona —la qual cosa no és el cas—, des d’un faristol no es pot equiparar a la incitació directa a la violència o a la discriminació que exigeix el tipus penal del delicte d’odi (article 510 del Codi Penal). Reduir la crítica política a «delicte d’odi» suposa una interpretació extensiva i restrictiva dels drets fonamentals, un fet que la doctrina penal rebutja.
Tot i que el Tribunal Constitucional reconeix que el Parlament té potestat autònoma per aplicar el seu reglament i mantenir l’ordre intern, aquesta disciplina té com a finalitat el funcionament de la cambra, no la censura del debat ideològic. D’altra banda, estaríem a tocar del que més s’assemblaria a una dictadura, i entenem que és quelcom que no ens agrada, especialment als catalans.
Sancionar econòmicament un representant polític per defensar el seu programa electoral —que inclou la regulació de la immigració i la laïcitat de les institucions— pot constituir una desviació de poder. S’utilitza el reglament intern i l’amenaça de la via penal com una eina de desgast per neutralitzar un adversari polític que té representació legítima obtinguda a les urnes. Sí, ja ho sabem, aquestes jugades estratègiques són fruit de la por, però també d’una visió estratègica nul·la.
L’intent de sancionar i judicialitzar el discurs de Sílvia Orriols estableix un precedent perillosíssim per a qualsevol diputat de la cambra. Si el Parlament pot decidir quines opinions ideològiques són tolerables i quines s’han de perseguir penalment, la inviolabilitat de l’article 57 queda derogada de facto i la sobirania del poder legislatiu queda seriosament compromesa.
Ens està quedant una Catalunya molt escapçada, on un estat ens té el peu al coll i qui l’estreny són, justament, els partits que més s’han beneficiat d’uns indults que ja es veia a venir que els tornarien perversos i sense escrúpols.
