De tot el circ mediatic d’aquests dies al voltant del fenomen futbolístic com a mitjà d’uniformització banal de masses a favor dels interessos de les oligarquies estatals cal fixar-se en el paper jugat per “la 2” de RTVE, un canal que emet en espanyol i en catanyol, on apareixen -en ocasió del mundial- joves híbrids indefinits i indefinibles que es declaren acríticament seguidors de la selecció espanyola, sense saber ni per què. En aquest canal se’ls dona veu amb entusiasme, com si fos la cosa més natural del món, en una espècie d’akelarre massiu que encara es fa més anguniós perquè es fa en “català”, i alguns s’hi recreen en un exercici de massoquisme impúdic i repulsiu. Evidentment tot això no és gens casual, de fet són les dues puntes -substitució demogràfica i desnacionalització ideologica- de les mateixes alicates, i que obeeixen als pressupostos ideològics tant del mateix PS0E com de Ciudadanos, refós en els “socialistes”.
Realment hem davallat molt, com a país i com a societat, sense capacitat de reacció i a mercè del poder central, que fa i desfà al seu antull mentre ens fa desaparèixer demogràficament. El cinisme i el salvi’s qui pugui imperen arreu mentre masses de joves zombificats, en un magma informe, criden desaforadament pels carrers a totes hores com a manades de simis en zel.
Pobra Catalunya, realment en queda ben poc del que coneixíem i la disingia. Fins al punt que molts dels nostres ja s’estan plantejant fugir a llocs més civilitzats i menys tercermundistes. Estem en ple procés de desmantellament i de desnacionalització davant els nostres ulls, i això del futbol, malgrat la seva aparent banalitat, esdevé el mecanisme perfecte per a accelerar la nostra desaparició, en un espectacle especialment denigrant, digne de Goebbels i a les antípodes de qualsevol mínim raciocini i de qualsevol mínim bon gust.
Davant de tot plegat només ens resta revoltar-nos contra aquesta espanyolització que ens descatalanitza i converteix el nostre país en un territori més del Tercer Món.
