Com a pare d’una adolescent de 13 anys escolaritzada en una escola de Nou Barris, visc amb indignació i tristesa una situació que mai no hauria imaginat a Catalunya: la vulneració constant dels drets lingüístics de la meva filla i, per extensió, de tots els infants que haurien de rebre l’educació en la llengua pròpia del país. Aquest fet no és una excepció puntual, sinó la prova d’un sistema educatiu que ha claudicat davant la castellanització, fins al punt de normalitzar-la.
El 5 de setembre del 2023, ple d’esperança, vaig assistir a la reunió de presentació del curs de 1r d’ESO de la meva filla. Tanmateix, la realitat em va colpejar de ple: la reunió es va fer íntegrament en castellà perquè una mare ho va exigir. No hi va haver cap traducció, cap excusa ni cap gest de respecte cap a les altres famílies. Quan vaig demanar que es respectés el català, la meva queixa va ser ignorada. Vaig aixecar-me i sortir de la sala amb la certesa que aquell episodi no era un error fortuït, sinó un reflex de la situació generalitzada en moltes escoles del nostre país.
Vaig decidir investigar per confirmar les meves sospites. Quan vaig sol·licitar el Projecte Lingüístic de Centre (PLC), em van posar totes les traves possibles. No vaig aconseguir accedir-hi fins dos mesos després de reclamar i pressionar. Quan finalment el vaig obtenir, el contingut era tan clar com dolorós: el centre incomplia el seu propi projecte lingüístic i, el que és pitjor, tolerava pràctiques que contravenen la llei. No parlem només d’exemples puntuals. A l’aula de la meva filla, on hi ha 29 alumnes, cap d’ells interactua en català. Com pot ser que en una escola pública de Catalunya el català sigui pràcticament invisible?
Un sistema que falla
La situació no es limita a les classes. Activitats com tallers organitzats per l’AMPA es fan en castellà, igual que algunes matèries no lingüístiques, com ciències o educació física. Quan vaig reclamar formalment que aquestes activitats respectessin el PLC i la normativa vigent, la resposta del Consorci d’Educació va ser decebedora: silenci o excuses. Les meves demandes, fonamentades i legítimes, han estat ignorades o desestimades amb arguments que insulten la intel·ligència de qualsevol persona que estimi aquesta llengua.
El 18 de desembre del 2023, vaig demanar que una activitat esportiva es fes en català. En lloc de rebre una resposta raonada, el director va recriminar-me el “to” del meu missatge. Però, francament, el problema no és el meu to. El problema és que s’està marginant el català en el sistema educatiu, i això no només és injust, sinó inadmissible. Les respostes vagues i les promeses buides de “donar indicacions” als docents no han canviat res. Mentrestant, treballs en grup, activitats al pati i fins i tot materials didàctics continuen sent en castellà, perpetuant un model que enterra la llengua pròpia del país.
Nou Barris, un mirall del retrocés
El cas de Nou Barris és especialment greu. En aquesta zona, el català és residual, una llengua que pràcticament no se sent ni al carrer ni a les aules. En lloc de revertir aquesta situació, les escoles contribueixen al problema, convertint-se en espais on el català queda relegat a un paper marginal. Professors que haurien de ser els primers a defensar la immersió lingüística opten per dirigir-se als alumnes en castellà, tant de manera individual com col·lectiva. Això no és un atac puntual al model d’immersió; és un desmantellament sistèmic d’un dels pilars de la cohesió social de Catalunya.
Com podem parlar d’educació en català si els alumnes ni tan sols el fan servir per comunicar-se entre ells? Com podem defensar la normalització lingüística si les pròpies institucions educatives la vulneren dia rere dia? Nou Barris és el mirall d’un fracàs que s’estén per tot el territori, un exemple dolorós de com el català està desapareixent a les escoles mentre les autoritats ho permeten.
El Consorci d’Educació: còmplice d’un declivi
Senyora Mercè Massa, com a responsable del Consorci d’Educació de Barcelona, vostè és còmplice d’aquesta situació. Tenir un PLC al paper no serveix de res si ningú en garanteix el compliment. De què serveixen les lleis, les normatives i els discursos polítics si no s’apliquen? Quan es permet que un taller extracurricular es faci en castellà o que un inspector no respongui a una reclamació, el missatge que es transmet és clar: el català no importa.
Aquesta passivitat és inacceptable. Cada dia que passa sense que es prenguin mesures fermes, el català perd espai i legitimitat a les aules. Cada alumne que creix sense haver utilitzat el català en la seva educació és una derrota per a la llengua i per al país.
O defensem el català, o el perdem
El futur del català depèn, en bona part, del que passa a les aules. Si l’educació no és en català, Catalunya no serà catalana. Així de senzill. Però sembla que les institucions educatives han decidit rendir-se, acceptant la desaparició de la llengua com si fos inevitable. No ho és. El català pot ser una llengua viva i forta, però només si hi ha una voluntat real de defensar-lo. I aquesta voluntat, ara mateix, no la veig ni en el Consorci d’Educació ni en el sistema educatiu en general.
Per això, exigeixo, una vegada més, mesures concretes. Exigeixo que els inspectors actuïn amb fermesa, que els centres compleixin els seus PLC i que es prenguin sancions contra aquells que vulneren els drets lingüístics dels alumnes. La supervivència del català no pot quedar en mans de la bona voluntat d’uns quants. És responsabilitat de tots nosaltres. Catalunya no pot permetre’s aquest retrocés. I jo, com a pare, no penso quedar-me de braços plegats. La meva filla mereix una educació en català. I el país també.
I per acabar, vull fer una crida. Des de Xafa.cat hem impulsat una campanya per a l’activació efectiva de la immersió lingüística.
Què demanem?
-Acord de Claustre per complir el Decret 175/2022, que garanteixi la docència en català i prioritzi l’expressió i la interacció oral en aquesta llengua.
-Acció directa i intencionada per modificar els usos lingüístics de l’alumnat, tant en la relació alumne-docent com alumne-alumne.
-Un compromís ferm de l’equip docent i la inspecció educativa per implementar una immersió lingüística real, que asseguri el coneixement i ús del català com a llengua d’aprenentatge i socialització.
