Vivim en una època perillosa en què el globalisme ha tornat a posar en qüestió un dels pilars fonamentals de la democràcia occidental: la llibertat d’expressió. Primer va ser el govern esquerrà de Lula al Brasil, qui va limitar temporalment l’accés a la xarxa X als ciutadans de la nació carioca. Ara el govern socialista espanyol ha encetat el debat sobre aquesta xarxa social en el sentit, fins i tot, de prohibir-la.
Davant d’aquesta deriva totalitària no podem afirmar altra cosa que la llibertat d’expressió no és només el dret a parlar quan creiem que tenim raó o quan diem coses que agraden a la majoria; és i ha de ser també el dret a ser escoltat quan diem coses que incomoden o que, fins i tot, considerem errònies. Aquesta llibertat no pot ser arbitrària ni dependre de si ens agrada el discurs o no.
En els darrers dies ha saltat a l’actualitat una polèmica generada per declaracions de Sira Rego, ministra de Joventut i Infància de l’actual govern socialista espanyol, en què ha arribat a plantejar la possibilitat de prohibir la plataforma X (antic Twitter) a l’Estat espanyol si aquesta no respecta el que ella considera “les regles del joc”. Aquesta proposta, vinculada a un marc més ampli de regulació de xarxes socials i protecció de menors, ha encès els ànims i ha provocat una forta reacció de figures com Elon Musk, propietari de X, que ha arribat a tractar el primer ministre Sánchez de “tirà” per plantejar restriccions sobre l’accés de menors a xarxes i per voler regular el contingut de les plataformes.
És temptador, per aquells partits amb ínfules totalitàries, quan una plataforma o un discurs et sembla nociu o perillós, pensar en cancel·lar-lo, prohibir-lo o excloure’l. I això és precisament el que posa en perill els fonaments de la democràcia: el dret que tothom, tant des de posicions de dreta com d’esquerra, puguin expressar les seves idees, incloses aquelles que trobem ofensives o equivocades.
Fa poc, en una comissió del Parlament de Catalunya, Ester Capella (ERC) va fer una encesa defensa de la llibertat d’expressió del diputat Xavier Pellicer (CUP), les paraules del qual no havien agradat a la consellera socialista Núria Parlon. Tanmateix la diputada republicana no aplica aquest mateix discurs de defensa de la llibertat d’expressió a Sílvia Orriols (AC) quan expressa les seves opinions referents a l’islamisme.
La llibertat d’expressió no és un “dret segons la conveniència”. És fàcil defensar-la quan el missatge t’és plaent o és semblant al teu pensament polític. Però la valentia democràtica, la que sustenta les societats lliures, és defensar aquest dret quan no ens agrada el missatge que es difon. El pitjor que pot fer un sistema polític és començar a decidir quins discursos mereixen ser escoltats i quins no. És una porta que, un cop oberta, pot ser travessada per futurs governs amb criteris molt menys nobles que la protecció de menors.
La democràcia es nodreix de debat, fins i tot de debat virulent. Si permetem que l’Estat —sigui de l’orientació política que sigui— elimini o prohibeixi un canal d’expressió o segons quines declaracions perquè no li convenç el contingut, estem concedint un poder perillós: el de cancel·lar un pilar bàsic de la democràcia, l’estat d’excepció de l’expressió política.
Les declaracions de tota una ministra del govern espanyol plantejant-se de prohibir la xarxa X a l’Estat espanyol posaria, en matèria de llibertat d’expressió, el regne que ens ocupa exactament al mateix nivell que la Xina o la Corea del Nord de Kim Jong-un. O que l’Espanya de Franco en el passat. Tanmateix, això no ens estranyaria en un estat de tradició anorreadora d’identitats nacionals autòctones, totalitari i colpista com l’espanyol.
La llibertat d’expressió és un dret universal, no un privilegi selectiu. Cal defensar-la tant per als qui comparteixen les nostres idees com per als qui les rebutgen. Prohibir una plataforma com X representa una gravíssima deriva autoritària, perquè esmicola un dels fonaments d’una societat lliure.
