En efecte, mirar TV3 és nociu per a la nostra salut mental. La televisió pública catalana ha esdevingut una baluerna controlada per elements amb autoodi i impregnats de wokisme del més primari -juntament amb un unionisme soterrat-, cosa que es fa força evident en els anomenats “informatius”, plens d’antisemitisme, manipulació i vetos a les opinions mínimament crítiques amb el sistema imperant, tot fent servir, per exemple, mots comodí -que tots tenim “in mente-, els quals ja han deixat de tenir significat propi i que només serveixen per a evitar el diàleg i la crítica.
Es tracta d’elements endollats a perpetuïtat en un clar exercici d’endogàmia, nepotisme i corporativisme, per part d’una casta que es pensa que són molt “xupiguais”, per dir-ho a la seva manera, tot i que en realitat són una xacra per al contribuent, portadors d’un sectarisme de la pitjor espècie i a anys llum de qualsevol cosa que s’assembli a l’objectivitat informativa i molt més semblant a la tasca dels comissaris polítics de l’estalinisme, conformant una mena d’engendre a mig camí entre el No-Do, l’antiga Ràdio Tirana de l’Albània d’Enver Hoxha i emissores com Tele-5. Una casta tancada en ella mateixa i que viu en una realitat paral·lela -residències, escoles, sanitat, viatges- allunyada de la majoria de la societat, malgrat les seves soflames doctrinàries i les seves dèries ideològiques, la darrera de les quals, l’antinatalisme, donant veu constantment a dones catalanes que no volen ser mares i silenciant les que sí que ho volen ser.
Els objectius fundacionals de la casa, a més, ja fa temps que han deixat de ser els que eren, cosa que es veu molt clarament, també, en els referents proposats o en la desídia amb que es tracta la llengua i la facilitat a passar al castellà o a fer intervenir gent en castellà, així com el marc nacional espanyol que els seus periodistes utilitzen. (Per ells Catalunya s’acaba a la Jonquera i Perpinyà simplement és França). Tot plegat conforma un ens tancat en si mateix i en el qual cada cop menys s’hi veuen reflectits els catalans -que al capdavall són els únics que la miren, perquè la immigració no mira TV3 ni per casualitat.
És clar que això a ells no els preocupa gaire -mentre continuen rebent sucosos ingressos-, ja es donen per satisfets amb que encara força catalans -malauradament-, sobretot gent gran o malalta, estiguin inermes i siguin neutralitzats davant la seva constant manipulació i alienació nacional i ideològica, tot escampant el conformisme i la desmobilització.
TV3, qui us ha vist i qui us veu!
