Una gran indignació social contra les màximes autoritats s’ha despertat contra l’Estat espanyol, i s’ha despertat contra aquells que s’atrevien a trepitjar les localitats devastades, no només per la gota freda sinó també per la seva pèssima gestió política.
Ho podem veure després de gairebé una setmana d’absoluta deixadesa de funcions i d’omissió del deure de socors, enmig d’una de les majors tragèdies naturals de la història dels Països Catalans.
Els tres màxims responsables institucionals d’aquest fiasco, el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, del PP, com a màxim responsable directe de la gestió d’aquesta catàstrofe natural. El president del govern nacional, Pedro Sánchez, com a màxim responsable subsidiari dels efectes d’aquesta tragèdia. I el rei d’Espanya, Felip VI, com a representant, encara que sense poders executius, però representant de l’Estat espanyol que s’ha quedat de braços plegats davant aquesta tragèdia.
Aquestes tres personalitats han decidit visitar ahir la zona, primer devastada per la gota freda i, segon, abandonada per la classe política a la província de València. La veritat és que no sé ben bé quines expectatives tenien del que passaria quan trepitjaven per primera vegada el terreny.
Això és molt greu: ha estat la primera vegada des de la devastació del dimarts passat en què les màximes autoritats de la Generalitat, del govern i de l’Estat espanyol han trepitjat la zona devastada per la gota freda. Com dic, no sé ben bé quines expectatives tenien del que succeiria quan van trepitjar aquesta Zona Zero. Potser confiaven que els rebrien amb flors i aplaudiments per la magnífica labor que han desenvolupat fins ara. Per no haver posat els seus interessos partidistes i la seva calculadora electoral per davant del rescat eficaç i eficient dels veïns de la zona. Però, des de llavors, això no ha estat el que finalment ha ocorregut.
Des d’un primer moment, la indignació popular dels veïns que ho han perdut tot i que ho han perdut tot enmig de la indiferència, fins i tot menyspreu, de la classe política valenciana i espanyola. Aquesta indignació popular ha cristal·litzat en xiulets, insults, llançament de fang i fins i tot en intents de violència física contra aquestes personalitats de representants de les institucions espanyoles.
Reitero, aquestes tres personalitats institucionals d’Espanya són els màxims responsables de l’abandonament al qual han estat sotmeses, durant pràcticament una setmana, les víctimes de la gota freda al País Valencià.
El màxim responsable de la pèssima gestió tant a l’hora d’anticipar com a l’hora de reparar els efectes de la gota freda ha estat Carlos Mazón (PP), president de la Generalitat valenciana. Després, el màxim responsable del govern de la nació i, per tant, amb poder per prendre el control i desplegar tots els efectius necessaris per accelerar la normalització de la situació en aquesta zona del país, Pedro Sánchez. I finalment, el rei d’Espanya, que, si bé, no té poder executiu i, en conseqüència, com a tal no pot fer res, sí que és l’autoritat última de l’Estat espanyol en els seus diferents nivells administratius. El qual no ha fet pràcticament cap acte de presència a la zona durant una setmana i que, a voltes, fins i tot ha arribat a torpedinar i a posar traves als intents de la societat civil que espontàniament ha intentat ajudar els veïns de la zona.
El més sorprenent de tot és que aquestes tres personalitats s’han quedat estorades perquè els veïns de la zona s’hagin expressat com ho han fet. Sembla que no esperaven en absolut que els rebessin com els han rebut.
Tal és el grau de desconnexió entre la nostra elit governant, rodejada d’aduladors cortesans, assessors nomenats a dit que aïllen aquests governants ineptes de l’autocrítica. I a l’altra cara de la moneda trobem un poble governat o, més aviat, maltractat per aquesta elit governant.
En quant ha començat a ploure, el fang, els objectes, els insults i els xiulets. Tres han estat les reaccions d’aquestes personalitats institucionals davant la indignació popular. En primer lloc, el rei d’Espanya s’ha apropat als ciutadans indignats per conversar amb ells, intentant calmar els ànims o, almenys, suportant el xàfec. En segon lloc, la del president de la Generalitat, Carlos Mazón, que s’ha amagat sota les faldilles del rei d’Espanya, però ha fet acte de presència. I, en tercer lloc, la del president del govern, Pedro Sánchez, que ha fugit ràpidament de l’escena en el seu cotxe blindat.
Els nostres “governants” ni fan ni deixen fer, ni demanen perdó, ni assumeixen responsabilitats, ni quan acudeixen a la zona devastada per la seva incompetència per fer-se la foto són capaços de quedar-se allà a aguantar les crítiques dels ciutadans que ho han perdut tot. Tot per culpa de la seva incompetència. I, per descomptat, després d’això, res de reflexionar, res de plantejar-se que potser no ho han fet tan bé com pensaven o com els seus ben pagats assessors els deien que ho estaven fent. Res de tenir remordiments per si la seva calculadora electoral ha agreujat enormement els danys ja de per si enormes que havia provocat la gota freda.
No, no, després d’aquestes mostres espontànies de rebuig social, de frontal i visceral rebuig social contra els màxims responsables institucionals d’aquest desastre, el que toca, lògicament, és guanyar la batalla del relat. Per què amb quina cara vens davant la resta d’Espanya que tu ho estàs fent molt bé quan, en trepitjar el terreny, les víctimes et llencen a puntades de peu?
Així doncs, el relat que s’està construint, començant pel president del govern espanyol i seguint per la seva xarxa de propagandistes, és que aquest clam social d’indignació no només és contra Pedro Sánchez. És contra Pedro Sánchez, Carlos Mazón i fins i tot Felip VI. Tots tres representants polítics espanyols sembla que no els importa el País Valencià ni els seus habitants. Per ells tot el que destil·la catalanista ha de ser destruït.
El diari El País, entre els veïns enfadats, destaca a diversos ultres que agitaven la batussa “marginal” contra les autoritats, en especial el president.
🔴 DIRECTO | Entre los vecinos enfadados, varios ultras agitan la bronca contra las autoridades, en especial el presidente. También estaba un joven dirigente de la asociación neonazi de Revuelta https://t.co/HhFIQvqio4
— EL PAÍS (@el_pais) November 3, 2024
📸 Carlos Luján, Europa Press pic.twitter.com/5rQgQZhkZe
Com pot dir-se que el clam i la indignació popular massiva al voltant de Pedro Sánchez, Carlos Mazón i el rei d’Espanya eren una indignació de caràcter marginal?
Si hagués estat marginal, els enormes cossos de seguretat de l’Estat que han portat aquestes tres personalitats haurien pogut reduir aquests elements violents marginals i podrien haver continuat amb normalitat la seva visita.
Però el que ha fet Pedro Sánchez i els seus cossos de seguretat no ha estat això, sinó treure’l escopetejat de la zona, perquè l’enorme indignació no era marginal sinó generalitzada, i òbviament no anaves a començar a emprar la violència policial contra les víctimes d’aquesta tragèdia natural i política.
Les víctimes de la zona porten una setmana per la deixadesa de funcions d’aquests senyors. Sense aigua, sense electricitat, sense comunicacions, sense accés a internet, sense res de tot això. Com intentaràs ficar la idea, ficar la consigna propagandística que les víctimes que estan dia a dia veient i patint el desastre de gestió d’aquestes persones, i sobretot de Carlos Mazón, no saben el que els està passant? El que els estan explicant sobre el que els ha passat és mentida? En realitat, és que no han vist prou RTVE per informar-se correctament.
Doncs clar, com que tot això no s’ho empassa ningú. Com les víctimes són les que t’han llançat, són les que t’han xiulat. L’únic que et queda és intentar convèncer els altres que els que t’han llançat, els que t’han xiulat, no són els milers de valencians víctimes d’aquestes localitats, sinó elements marginals infiltrats entre la majoria de la població que el que volen, com diu Pedro Sánchez. La seva visió és mirar cap endavant, com si es pogués mirar cap endavant sense exigir responsabilitats per allò que ja ha succeït.
Tant que diuen preocupar-se pel poble, és hora que escoltin aquest poble devastat per la seva mala gestió, que demanin perdó i dimiteixin.
