Segons la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, a TV3 no entrevisten a Sílvia Orriols perquè Aliança Catalana -un partit parlamentari- no té interès informatiu. Però a TV3 sovint parlen d’AC en notícies on se la presenta negativament. Els diaris de la premsa subvencionada treuen sovint notícies sobre Aliança Catalana. Entrevisten a membres d’altres partits o a opinadors particulars per a que donin la seva opinió al respecte, però no a dirigents o militants d’AC. En programes de les emissores de ràdio públiques i privades subvencionades parlen sobre Aliança Catalana i porten tertulians contraris a aquest partit per a que donin la seva opinió, però no conviden a ningú d’AC. Si ens refiem d’aquestes fonts d’informació hauríem de creure’ns que AC és un partit d’extrema dreta, feixista, racista i xenòfob.
Ara bé, cap d’aquestes fonts d’informació que qualifiquen a Aliança Catalana amb aquests adjectius no han presentat mai arguments per a demostrar-los. Pengen una etiqueta, però no expliquen perquè ho han fet. L’extrema dreta defensa comportaments totalitaris, reaccionaris, de nacionalisme agressiu i expansiu, racistes, homòfobs, misògins, masclistes, favorables al capital i contraris a la classe obrera.
El racisme és una doctrina que defensa la superioritat d’una raça sobre una altra i que la pròpia és de les superiors. La xenofòbia és l’odi als estrangers pel que són -estrangers- no pel que fan. El feixisme és una ideologia política totalitària, que segueix a un líder indiscutible, vol implantar una dictadura, té seguidors organitzats paramilitarment, fa ús de la violència per a imposar les seves idees o per a destruir els seus enemics, practica un nacionalisme agressiu i expansiu i defensa el racisme.
Jo no he pogut trobar res de tot això ni en el programa electoral d’Aliança Catalana, ni en les intervencions de Sílvia Orriols al Parlament de Catalunya o a l’ajuntament de Ripoll o a les -escasses- entrevistes que se li han fet. Ni per part de dirigents del partit o en comunicacions oficials. El que sí que he pogut veure és nacionalisme català desacomplexat, defensa de la nació, la llengua, la cultura i les tradicions catalanes sense manies, sense complexes. He trobat un independentisme actiu. Un partit i uns dirigents que volen fer la independència, no pas uns que esperen que caigui del cel o que vulguin demanar permís a ningú.
He trobat unes propostes encaminades a aconseguir esdevenir un país normal. Un estat que estaria en els paràmetres de qualsevol estat europeu. Però sense wokisme. Per a entendre’ns, una Europa com la que hi havia a finals del segle XX o principis del XXI. La que semblen voler recuperar ara a altres països europeus, la que sembla inspirar a partits europeus que orbiten del centre esquerra al centre dreta, de l’esquerra moderada a la dreta moderada.
Però, malgrat això, Aliança Catalana pateix un boicot brutal a tots els mitjans informatius de la premsa subvencionada (no tant en mitjans locals o comarcals, que no reben tants o cap diners públics). Fins i tot se li ha fet un “cordó sanitari” a Ripoll i al Parlament de Catalunya. I tot això en base a acusacions de ser d’extrema dreta, xenòfoba, racista i feixista. I tot això sense que s’hagin presentat arguments que ho demostrin.
En democràcia s’ha de respectar totes les opinions, fins i tot -o sobretot- les contràries. Totes. I s’ha de respectar a tots els partits polítics. A tots. Per més que puguin ser contraris a la pròpia ideologia, a la pròpia opinió. Per més que puguin molestar o repugnar les seves idees o propostes. No fer-ho és no ser demòcrata. Fer boicots a altres partits polítics és no ser demòcrata. Impedir l’acció d’altres partits polítics és ser antidemòcrata. Intentar silenciar l’opinió dels que no pensen com un mateix és ser antidemòcrata. I fer-ho a través de la violència (física o legal) és ser totalitari.
Aliança Catalana proposa prohibir altres partits polítics? Ha intentat impedir que es presentin a les eleccions? Els militants d’Aliança Catalana han agredit als d’altres partits polítics? No. La CUP sí que ho ha fet contra Aliança Catalana. Però, curiosament, els altres partits no acusen a la CUP d’extrema esquerra, de totalitària, i de tenir un discurs d’odi. Aliança Catalana defensa censurar els discursos dels diputats d’altres partits polítics al parlament? No. Però Josep Rull, president del Parlament i dirigent de Junts, sí que ho ha intentat fer contra Sílvia Orriols. I els altres partits polítics ho han vist normal. Malgrat les seves proclames en favor de que al parlament català s’ha de poder parlar de tot.
Aliança Catalana dona suport a la misogínia, a la discriminació de les dones o dels homosexuals? No. Però ERC, Comuns, PSC, CUP i Junts defensen l’Islam i fan la vista grossa davant de les reiterades actuacions d’aquest tipus per part del col·lectiu musulmà. Aliança Catalana proposa expulsar a tots els estrangers pel sol fet de ser-ho? No. Vol expulsar els delinqüents estrangers, els incívics i rebutja els que no s’integren. En canvi ERC, la CUP i Comuns els hi donen suport actiu i Junts i PSC suport passiu.
I així tot.
Potser, després de tot, el boicot, la persecució, l’odi contra Sílvia Orriols i Aliança Catalana per part dels partits tradicionals, els partits del sistema, els partits del règim, els partits processistes, no té res a veure amb que pugui ser un partit d’extrema dreta, xenòfoba, racista o feixista perquè no ho és. I qui ho afirmi menteix descaradament. Potser, fet i fotut, té més aviat a veure amb el fet que els deixa a tots en evidència. Per una raó o per una altra. Als processistes perquè Aliança Catalana està disposada a fer la independència. A fer-la per la via unilateral. Com es fan totes les independències. Als espanyolistes perquè demostra que Catalunya és un país sotmès, on hi ha un conflicte entre els nadius (els catalans) i els ocupants estrangers (els espanyols). Un conflicte que els partits processistes amaguen.
Als partits del règim, els partits del sistema, perquè demostra que es pot fer una bona gestió dels afers públics, sense malgastar diners, sense embutxacar-se’ls, sense guinguetes per repartir sous entre els amics. Perquè demostra que es poden fer les coses bé. Perquè demostra que sí que es poden fer coses útils. Que sí que es poden fer les coses que la gent vol i necessita. A tots plegats els fa por perquè pot arrossegar votants de tota mena. Votants que ara ho són d’altres partits polítics i també votants que s’abstenen per rebuig als partits tradicionals. I perquè si arribés a governar se’ls acabaria la farsa.
Potser és per això, i no per altra cosa, que Sílvia Orriols i Aliança Catalana els fa tanta por.
