El president d’Espanya, Pedro Sánchez, ha exposat que està obert a negociar un nou acord econòmic amb Catalunya a canvi que els partits »independentistes» renunciïn a un nou referèndum d’autodeterminació.
És més, en el »El món a RAC1», Sánchez ha demanat »pragmatisme» a l’independentisme institucional per a poder parlar de l’autogovern de Catalunya. Poques hores després, hi ha hagut una reunió entre el president espanyol i el gestor de la colònia, Pere Aragonès. Tot i que, el dirigent català continua apostant per un referèndum pactat, fins ara el govern d’Espanya ha mostrat el seu total rebuig. És a dir, no hi ha cap perspectiva que aquesta realitat canviï.
A més, la trobada entre ambdós dirigents ha tingut una durada breu de poc més d’un hora. Aquesta reunió ha finalitzat amb un acord de cinc punts que contempla l’enèsima reobertura de la taula de diàleg. A més a més, hi ha prevista l’aprovació d’una llei que permeti als ciutadans dirigir-se a l’administració estatal en català, la concreció del traspàs de Rodalies o el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital.
Tot i l’existència d’una taula de diàleg des de la presidència de Quim Torra, encara no existeixen millores destacables més enllà de promeses i vagues concrecions autonomistes. Així i tot, fins i tot Junts es manté en l’aposta de convertir-se en un agent actiu del parlamentarisme espanyol.
Prou Enganys!
Per altra banda, l’ANC s’ha concentrat aquest migdia a Plaça Sant Jaume per a protestar contra la reunió entre el dirigent espanyol i Aragonès. A més, els assistents han entonat l’himne nacional de Catalunya davant d’una contramanifestació espanyolista. No és la primera vegada que l’entitat independentista rebutja frontalment la deriva autonomista del govern català.
L’esforç monumental del processisme per fer encaixar Catalunya dins d’Espanya és en va, ja que la mateixa Generalitat xifra en 2.700 M d’euros les inversions no executades pel Govern Sánchez a Catalunya. Fa uns mesos, la consellera d’Economia va assegurar que la inversió de l’Estat a Madrid superava en un 70% la que es destinava a Catalunya.
