La història de sant Martirià
La ciutat de Banyoles honora, el 24 d’octubre, el seu patró sant Martirià. La tradició indica que Martirià era fill d’una família florentina de fe pagana i va quedar orfe als dotze anys; aleshores va abraçar la fe cristiana i va donar les seves possessions als pobres. Per ordre diví es va desplaçar al monestir de Magdale on va conèixer l’abat Frusor que el va batejar. Quan tenia vint-i-dos anys, es va ordenar sacerdot i, posteriorment va ocupar el càrrec d’abat durant tres anys.
Passat aquest temps, fou reclamat per Junci, bisbe de l’illa anomenada Albenga, al mar de la Ligúria. El prelat tenia gran dificultat per aconseguir la conversió dels pobladors de la diòcesi, que mostraven gran rebel·lia, i va necessitar la col·laboració de Martirià.
Després d’aconseguir la pacificació i substituir Junci, després de morir, Martirià va ocupar la seu episcopal durant tres anys més, dedicat a la predicació i a la cristianització del territori.
El desig que guardava Martirià feia temps, era dedicar-se a fer penitència; amb un servent seu va navegar fins a Egipte on, durant altres tres anys, va viure com a eremita.
El destí, però, el va fer tornar a la illa d’Albenga on els seus antics fidels tornaven a fer adoració dels déus pagans. El cap de l’illa, que havia provocat la reconversió del poble, va rebre Martirià i, en considerar-lo un oponent als seus desitjos, el va fer martiritzar fins que va morir degollat.
Banyoles i les relíquies
Banyoles va acollir les relíquies de sant Martirià. L’any 1086, en la consagració de l’església del monestir de Sant Esteve, hi eren presents les seves restes. La devoció va prendre força i es va consolidar com la central del cenobi. Malgrat l’esmentat document, s’havia establert que la data del trasllat dels vestigis del sant a Banyoles s’havia fet el 17 de juliol de 1290, i així ho havien acceptat diversos autors de renom.
Una destacada arqueta
Sant Martirià era invocat, principalment, contra la sequera i contra la plaga de la llagosta. Fins a finals del segle XIX, l’arqueta de sant Martirià era transportada a tocar les aigües del llac de Banyoles en casos de greu sequera, una pràctica documentada a partir del segle XVII; l’any 1855, per exemple, el seguici fou seguit per vint-i-quatre parròquies de la rodalia.
Les relíquies de sant Martirià estaven dipositades en una arqueta considerada com una de les obres d’orfebreria d’estil gòtic més importants de Catalunya. Realitzada a mitjan segle XV al taller gironí dels artistes Artau, és un reliquiari en forma de temple gòtic amb cos de fusta i recobriment d’argent repussat i esmaltat que representa vint-i-vuit figures de sants, entre els quals destaca sant Martirià. La peça es va fer lamentablement famosa a partir del seu robatori, l’any 1980, per Èric el Belga, que la va desmuntar i vendre per parts. Un laboriós treball d’investigació ha permès recuperar-la a trossos i muntar-la de nou.
