De vegades, quan sento que segons quins personatges de l’esquerra nostrada o no tant nostrada -algú d’aquests que s’embolcallen amb la bandera palestina per anar a qualsevol manifestació- afirmen que aquells que denunciem una flagrant substitució demogràfica som uns racistes, uns xenòfobs, uns ultradretans, uns hispanòfobs o uns islamòfobs, m’imagino una situació hipotètica:
Imagineu-vos un Marroc distòpic del 2050 poblat per només 5 o 6 milions de persones. Imagineu-vos, també, que aquest Marroc fos annexionat de nou per França, per una França on la única multiculturalitat que hi hagués fos la dels occitans, bretons, corsos, alsacians, etc., no pas la dels milions d’immigrants arribats els darrers 50 anys. Imagineu-vos que aquesta nova França colonial comencés a promoure una immigració massiva de francesos cap al Marroc i que, donades les relativament poc nombroses xifres de francesos disposat a emigrar al Marroc francès, el govern de la metròpoli promogués l’arribada de milions d’altres europeus i també americans (per què no!) a la colònia, fins al punt que els 6 milions de marroquins autòctons esdevinguessin minoria a casa seva i haguessin de compartir llur terra amb 12 milions d’estrangers.
És clar, en aquest escenari de submissió política els marroquins no podrien dir ni gall ni gallina sobre el futur de la seva terra, tot ho manarien els francesos. A més, una casta de col·laboracionistes marroquins sorgiria per aprofitar-se de la nova situació i caure bé al poder colonial, i serien aquests els que justificarien l’arribada massiva d’immigració al seu país. La casta colonial justificaria aquesta immigració amb l’argument que els immigrants farien pujar el nivell de vida del país i que els autòctons se’n beneficiarien, d’aquesta immigració massiva. Ho justificarien, també, amb arguments de caire ètic i cultural. Dirien que les fronteres són quelcom dolent, ultradretà, que són una barrera a la lliure circulació de les persones, i que trepitgen aquest dret humà que es treurien de la màniga. La resistència autòctona reblaria que no, que amb els 6 milions de marroquins ja n’hi ha prou al país, que no cal construir més pisos, ni més hotels, que ells ja viuen bé amb els que són al damunt de la seva terra, i que les fronteres marroquines allò que fan és protegir la llibertat del poble que viu dins d’elles.
La casta colonial afirmaria, també, que els nouvinguts europeus, procedents majoritàriament de la metròpoli ocupant i d’altres països, no cal que s’integrin, que ja són marroquins; tanmateix, els marroquins, els marroquins de debò, dirien que no, que aquests nouvinguts no són marroquins i que, si ho volen ser, s’han d’integrar a la llengua i a la cultura marroquines. També es lamentarien del fet que els nens marroquins, els autòctons, han acabat esdevenint una minoria a les aules del Marroc i que això és una senyal de la minorització dels marroquins al seu país i de la seva substitució demogràfica. Però la casta multiculturalista acusaria aquests autòctons d’essencialistes, de nacionalistes excloents, de francòfobs i euròfobs.
Finalment, els marroquins de soca-rel, farts dels ocupants i d’aquesta casta traïdora i col·laboracionista acabaria revoltant-se amb les armes contra els opressors.
Us sona tot plegat? Segur que sí. La diferència és que els marroquins d’aquest Marroc distòpic s’acabarien alçant en armes contra els ocupants i els «botiflers» i en canvi, a la Catalunya d’avui, els catalans (encara) no s’han alçat en armes contra ningú.
Allò que en qualsevol país es consideraria normal, que no és altra cosa que la defensa del poble que viu al damunt d’una terra determinada davant la seva minorització i la seva subordinació a una estructura estatal estrangera, a Catalunya és vist com quelcom reaccionari, feixista, racista i excloent. Allò que en qualsevol país normal seria considerat com la defensa del poble ocupat davant dels estrangers que volen acabar amb la seva existència a Catalunya és considerat ultradreta i xenofòbia. Mentrestant, la colla d’alienats que es diuen independentistes i que des de l’esquerra titllen de xenòfobs els catalans que no estan disposat a transigir davant la destrucció del poble català i de Catalunya fan onejar la bandera palestina, com si això als catalans ens hagués de servir de quelcom.
Fins que els catalans, fins que els independentistes no posem la defensa dels interessos de Catalunya i dels catalans per davant de tota consideració ideològica i de tota altra reivindicació el nostre país continuarà essent una colònia de Castella.

