Que Sílvia Orriols no agrada ni cau simpàtica a la majoria dels partits del Parlament català és un fet que tenim tots molt clar. Els uns perquè és fermament independentista, els altres perquè vol fer de debò la independència, altres perquè ha demostrat que es pot fer una bona gestió i pensant en el poble, i tots ells perquè no se la pot acusar de cap mena de corrupció. Així doncs, siguin espanyolistes, processistes o partits del règim tots tenen motius per a no estar gens ni mica còmodes quan la veuen o quan senten parlar d’ella i d’Aliança Catalana.
Ara bé, de tots ells n’hi ha un que darrerament està demostrant tenir-li una malvolença especialment dura. Em refereixo a Junts per Catalunya.
A primera vista no hauria de ser així. La ideologia política d’Aliança Catalana és més aviat de centredreta i la de Junts no és ni d’esquerres ni exageradament dretana. Estaria també, doncs, tendint al centredreta. Junts és un partit aparentment catalanista, formalment independentista i allunyat dels extremismes. Haurien, doncs, de coincidir amb Aliança amb molts punts i de sentir una certa afinitat o, si més no, respecte.
Resulta, però, que és tot el contrari. Desprès de les batusses dialèctiques al Parlament entre Sílvia Orriols i Aliança Catalana i els diputats d’ER (abans «de Catalunya»), la CUP (atacs verbals cupaires al Parlament i agressions físiques de l’Esquerra suposadament Independentista al carrer), Comuns (tenen alguna cosa per oferir més enllà dels insults i els posats infantils de David Cid?) o el PSC (el ditet d’en Salvador Illa i les seves respostes buides) hem hagut de veure actuacions i escenes absolutament ridícules i injustificables per part dels diputats de Junts.
Ja van començar malament amb la primera intervenció de la senyora Orriols (26 de juny de 2024) , quan Josep Rull -president del Parlament- la va voler cridar a l’ordre sense poder acreditar cap mena de motiu, de raó, d’incompliment de cap norma. Simplement perquè no estava d’acord amb les idees polítiques i personals de la novella diputada. Un toc d’atenció que contrastava amb la seva defensa aferrissada de la llibertat d’opinió i d’expressió de la qual va fer gala en el seu primer discurs com a president del Parlament de Catalunya, el dia 10 de juny de 2024, recordant que «deia la presidenta Forcadell: en un parlament s’ha de poder parlar de tot. S’ha de poder parlar de tot. En aquest sentit seguint aquest mateix compromís granític amb la democràcia em comprometo, doncs, a protegir el dret de tots els diputats i diputades. En aquest parlament s’ha de poder parlar de tot i s’ha de poder debatre de tot sense pressió de cap altre poder polític ni l’amenaça de poder ser privat de llibertat. Poder tornar a fer política amb absoluta llibertat i sense cap (més) condicionament que la voluntat del poble de Catalunya que ha escollit aquests 135 diputats».
Desprès va venir la deplorable actitud del diputat de Junts Agustí Colomines (27 de març de 2025), que va insultar a Sílvia Orriols dient-li «feixista» al Parlament, sense que Josep Rull se’n volgués ni assabentar. Es veu que el president de la cambra legislativa catalana té una oïda selectiva que sempre li impedeix sentir els insults que rep la senyora Orriols però que li fa sentir uns suposats delictes d’odi que després no li pot demostrar. Ben curiós!
La diputada de Junts Aurora Madaula (13 de gener de 2024) va blocar a X a Sílvia Orriols qualificant-la de «racista» i «xenòfoba», però sense aclarir en quins arguments es basava. Un comportament força típic, per cert, del wokisme immigracionista.
Aquesta mena d’actituds, de comportaments, s’estan fent molt usuals entre els membres de Junts, a tots els nivells. Són massa nombrosos, massa freqüents i massa tolerats per a creure que es tracta de casos aïllats que no representen a aquest partit. Més aviat al contrari: són ja la norma. I caldria saber perquè. D’entrada resulta injustificable la participació de Junts en el «cordó sanitari antifeixista» contra Aliança Catalana per part del PSC, Junts, ERC, Comuns i la CUP. No dic que no sigui comprensible perquè del que es tracta és d’enfonsar un enemic comú, encara que sigui amb una excusa inventada, falsa. Dic que no es pot justificar perquè encara és l’hora que algú demostri que Aliança Catalana és un partit d’extrema dreta, xenòfob, racista, feixista, nazi o qualsevol altra cosa de la que l’han acusat. Ningú ha presentat mai arguments per a demostrar que aquestes acusacions siguin res més que vulgars difamacions insultants.
Tot així Junts pren part d’aquesta conxorxa. I de tots els partits darrerament és qui mostra més acritud, més insistència, més mala baba, més ràbia contra Aliança Catalana. Per què?
Per a respondre primer ens hem de fixar i entendre què és Junts.
Junts podria haver estat la nova Convergència, un partit de dretes, catalanista que -malgrat tot- va funcionar raonablement bé i que va assolir un suport electoral majúscul durant molts anys. Segurament Artur Mas es va equivocar enterrant-lo i volent-lo substituir per aquell monstre que va tenir diversos noms, tots igual de lletjos, i que al final es va dir PDeCAT (Partit Demòcrata Europeu Català) i que va passar sense pena ni glòria. Va ser substituit per Junts per Catalunya. Un partit sense una ideologia clara, ni objectius concrets, sense carisma i que no era (ni és) res més que «el partit de Puigdemont». Com que no té una veritable ideologia pròpia actua com un partit camaleó imitant els comportaments, actituds, o idees d’aquells altres més o menys propers que tenen un ressó o una tendència electoral a l’alça. Durant un temps es va dedicar a imitar la CUP i ERC i ara ho fa amb Aliança.
D’entrada el seu propi nom, Junts per Catalunya, ja és una mala còpia del de la coalició electoral que s’havia compromés a dur-nos a la independència, Junts pel Sí.
Després, veient que Esquerra Republicana (abans «de Catalunya») els sobrepassava electoralment els van voler prendre vots a base de copiar els seus posicionaments en qüestions com la immigració (que en vagin venint tants com vulguin, sense control), el feminisme (més aviat feminisme radical o «femellisme»), la seguretat ciutadana (tolerància amb els okupes, desvinculació de l’immigració de la delinqüència) o el suport al PSOE de Pedro Sánchez. Però no els va funcionar.
Ara veuen que estan perdent vots a favor d’Aliança Catalana, cosa molt comprensible. Els «caps pensants» de Junts no es van adonar del fet que la seva bossa de votants majoritària prové dels antics votants convergents, és a dir catalans que són «gent d’ordre» i que estan farts del que viuen cada dia als carrers. Com la resta de dirigents dels partits polítics viuen allunyats del món real, el dels ciutadans normals, i no saben res dels problemes que pateixen els catalans (inseguretat ciutadana, degradació dels serveis públics, manca d’ajudes, islamització, okupacions, problemes d’habitatge…). Però ara que han vist que estan perdent vots que recull una Aliança Catalana que sí que es preocupa per aquests problemes intenten copiar els postulats d’aquest partit nacionalista i independentista, amb l’esperança d’evitar la sagnia.
Ara bé, l’original és sempre millor que la còpia i de la mateixa manera que no van captar vots d’ER tampoc no els poden aconseguir de qui se sent identificat amb el pensament i la manera de fer de Sílvia Orriols. D’altra banda la seva còpia es queda a mitges. El posicionament seu contra els okupes no és tan clar, radical i efectiu com el d’Aliança (que vol solucions de socarel). Tampoc li arriben a l’alçada en el cas de la delinqüència (Junts vol expulsar només els multireincidents estrangers i no tots els delinqüents estrangers), ni en el cas dels abusos dels empadronaments (arriben tard, tothom va veure com Sílvia Orriols es quedava sola lluitant contra els fraus dels empadronaments mentre que Junts abans els negaven i ara pretenen haver tingut l’iniciativa) o en el cas de la penetració de l’Islam a casa nostra (el seu posicionament contra el misògin vel islàmic és tèbia, igual que la denúncia de l’incompatibilitat de l’Islam respecte els valors europeus i occidentals).
Junts es troba en una situacó molt incòmoda. Es van acostar tant al wokisme d’esquerres que ara no poden arribar on els demana la gent del carrer, la gent que vol viure tranquil·la en una Catalunya catalana. No poden arribar-hi perquè es convertirien en el «feixisme» fake o «l’extrema dreta» falsa que denunciaven fa quatre dies. Mala peça al teler, tenen!
Per a Junts la solució, doncs, passa per la desaparició de Sílvia Orriols i d’Aliança Catalana. Oh! No pas convencent als votants! Això ja no poden fer-ho i cada cop els costarà més. No. La solució que han trobat és silenciar-la, destruir-la com sigui. Amb el «cordó sanitari contra l’extrema dreta», amb el boicot de la premsa subvencionada, amb la censura al Parlament, amb la guerra bruta…
Ara s’han abonat a la comissió aquella, feta a mida, per a controlar el «decòrum» dels diputats, segons l’expressió que va fer servir en Josep Rull. Una estranya comissió que troba censurable dir que la diputada Najat Driouech (la musulmana velada d’ER) fomenta la misogínia i el fonamentalisme islàmic amb el seu vel al parlament català però no que la diputada Laure Vega, de la CUP, defensi apedregar als Mossos d’Esquadra i cremar contenidors. Molt revelador el video en què Josep Rull, amb una fatxenderia i masclisme intolerables, amenaci a Sílvia Orriols amb el dit mentre la diputada musulmana d’ER obliga a la seva companya de partit Marta Vilalta a pujar-se l’escot per a no ofendre a Al·là.
Uns fets que han coincidit amb l’escàndol del vídeo generat per IA en què es veu Sílvia Orriols disparant i matant a Carles Puigdemont, líder de Junts. Suposo que tothom n’està al cas. Un diari digital, Girona Notícies, va publicar un reportatge sobre la pèrdua de vots de Junts a favor d’Aliança Catalana i va ilustrar-ho amb una imatge generada per IA en la qual apareixia un Pugdemont rendit, derrotat a terra i una Sílvia Orriols triomfant sobre ell. Una imatge irònica, humorística, que exaltava l’ascens d’AC i la debacle de Junts. Un compte fantasma de X, amb dos seguidors i que seguia només tres altres comptes, va aprofitar aquesta imatge per a crear un vídeo en el qual es veia la senyora Orriols disparant contra l’expresident Puigdemont i matant-lo. Tenint en compte que aquest perfil era absolutament desconegut va sorprendre molt que, de sobte, amb una rapidesa i unanimitat inaudites, en molt poca estona un gran nombre de dirigents de Junts el repiulessin, insinuant -quan no afirmant- que era obra d’Aliança, o que aquest partit hi estava al darrera. Una actuació ben estranya que ha fet pensar que tots aquests càrrecs de Juns coneixien el vídeo i sabien on trobar-lo.
Sílvia Orriols i el seu partit, Aliança Catalana, ja han plantat cara a tot això i han contraatacat. En el cas del vídeo amb una roda de premsa, que recomano veure, on aclareixen aquest tema i desmenteixen altres acusacions falses. També estan preparant accions legals contra el seu autor. Pel que fa a la «comissió censora» del Parlament se’n sortirà sense grans dificultats. L’intent de coartar, limitar o censurar la llibertat d’opinió i d’expressió dels diputats no té recorregut legal. Totes aquestes pràctiques pròpies d’estats totalitaris no l’aturaran.
Qui sí que sortirà perjudicat seguint aquesta deriva és Junts. Cada atac contra Sílvia Orriols, cada acció escandalosa, cada injustícia, cada jugada bruta en la qual participin dirigents, militants o simpatitzats reconeguts de Junts només aconsegueix fer-la més gran, més coneguda i despertar més simpaties per l’unica líder política (no professional, per cert) disposada a fer l’independència, a defensar la nació catalana i a solucionar de debò els problemes que patim, incrementant la sagnia de vots del «partit de Puigdemont».
