Bé, en realitat aquest escrit hauria de titular-se «Epidèmia de casos aïllats de musulmans psicològicament pertorbats atacant gent pels carrers de Catalunya de manera aleatòria mentres criden «Al·là Akbar» sense que això tingui res que veure amb cap religió». Però em semblava un pèl massa llarg.
Dissabte passat un musulmà marroquí es va dedicar a anar pels carrers d’Esplugues de Llobregat intentant apunyalar la gent que trobava pel carrer, al crit d'»Al·là és gran» en àrab. Va intentar ferir a un home. No se’n va sortir. Va assassinar a una noia asiàtica. A un altre home que va voler ajudar-la va intentar apunyalar-lo. Després el va voler ferir -a ell i a la seva dona- a cops de roc. Un cas típic d’atemptat terrorista islàmic a tot el Món… excepte a Catalunya.
Aquí primer ens ho van presentar a la premsa com un assassinat masclista. Quan van començar a córrer per internet els vídeos del magribí atacant a la gent i cridant «Al·là és gran» en àrab alguns mitjans espanyols van començar a parlar d’atemptat gihadista. No pas a Catalunya, però. Aquí, malgrat que els Mossos ja havien descartat un cas de violència masclista, el canal oficial de propaganda del govern català (català?) continuava parlant de violència masclista. O de violència de gènere, que és una expressió que els encanta. Bé, això quan es van dignar a dir alguna cosa. Perquè quan ja tothom ho havia vist per les xarxes, per la premsa lliure catalana i pels mitjans espanyols el portaveu governamental -abans conegut com «TV3»- ens parlava de tot menys de l’assassinat d’una dona per part d’un marroquí en un clar atemptat gihadista a Esplugues de Llobregat. Es veu que això els agafava lluny o no els interessava gaire, tot al contrari que l’apassionant història dels drogates de la Flotilla.
Tampoc no semblava interessar gaire als nostres polítics professionals, que no en deien res d’això. Plastilina, vull dir Palestina, els cau més a prop. I els afers i problemes d’España els atrau i els preocupa més, també.
Bé, finalment la nostra (és un dir) consellera d’Interior, Núria Parlón es va dignar a parlar. Dic «parlar», no «donar explicacions» que és una altra cosa ben diferent.
I què és el que ens va dir? Doncs -oh! sorpresa!- que això no era cap atemptat terrorista. Que tan sols era un pobre «pertorbat mental» que havia tingut un «brot psicòtic». I, apa, ja podeu anar a sopar, que qualificar de terrorisme islàmic el terrorisme islàmic és cosa de l’extrema dreta (fake), perquè tot el que sigui dir la veritat és ser extrema dreta.
No és pas per res, però aquesta senyora -que no té precisament un brillant historial que ens permeti creure’ns res del que digui- nega el que és evident amb una suposada malaltia mental de l’autor de l’assassinat però sense aclarir-nos d’on treu aquesta informació. Perquè enlloc s’ha dit que hagués rebut cap mena de tractament per problemes de salut mental. I fer un diagnòstic sobre això requereix moltes sessions, molts estudis, moltes proves i molt de temps per part de professionals qualificats. En menys de 24 hores no es fa.
Estic insinuant que s’equivoca? No. Estic insinuant que menteix? Tampoc. Ho estic afirmant. Sí, menteix. Igual que va mentir l’ex-policia sociolisto José Luís Trapero -ara cap polític dels Mossos- i ella mateixa en el cas dels fets de Montserrat, en què un manifestant va ser falsament acusat de colpejar a un mosso amb un objecte que els nostres dos mentiders barruts van descriure, sense cap mena de dubte -i Trapero, a més amb fatxenderia i prepotència del que abans en dèiem un «chulopiscinas» o un «chuloferia»-, com una porra extensible… quan era una canya de pescar. Per cert, el bon home no va colpejar al policia. Va ser un company seu, un altre mosso, qui li va donar el cop, tal com demostren els videos dels fets (de passada no està de més recordar que era un vídeo dels testimonis perquè els que va filmar la polica suposadament catalana no van ser presentats).
A veure, estem en alarma terrorista de nivell 4 sobre 5. Poca broma! I a Catalunya és on hi el focus més intens de gihadisme d’Europa. Que no solen actuar aquí, però que ho han intentat i que d’aquí van a altres països a fer de les seves.
Bé, així doncs la versió oficial, ara repetida amb entusiasme pels llepaculs de les tertúlies televisives i radiades i per la premsa subvencionada a més de la televisió privada (abans era pública, amb Esquerra Republicana i el PSC ja no) del govern suposadament català, és que es tracta d’un cas aïllat, obra d’un pobre pertorbat, que no té res a veure amb cap religió i que de cap de les maneres és un atemptat islamista. On he sentit això jo abans?
Bé, tots recordem els atemptats de Barcelona i Cambrils els dies 17 i 18 d’agost de 2017 en què un grup d’una desena de musulmans marroquins (majoritàriament immigrants de segona generació) van matar a 17 persones. Ens van explicar que era un cas aïllat i que no tenia a veure amb cap religió i que els autors s’havien radicalitzat i ens van voler convèncer de que tenien problemes de personalitat o mentals d’alguna mena.
A Vic, l’any 2017, un marroquí de 35 anys va ser detingut davant de la comissaria dels Mossos d’Esquadra. Es va negar a identificar-se. Quan els agents li ho van demanar, va treure un filferro de la butxaca i els va amenaçar. Va oposar resistència (va intentar donar un cop de cap), va trencar el vidre d’un vehicle policial i va intentar fugir. Durant la detenció va cridar “Allahu Akbar”. No va arribar a ferir greument ningú amb el filferro (un agent va patir un esquinç lleu per la resistència). Va ser detingut per atemptat contra agents, lesions lleus i danys. Ja havia tingut incidents similars dies abans a Girona. El van traslladar a l’hospital per a valoració psiquiàtrica.
El 20 d’agost de 2018 hi va haver un atemptat frustrat a la comissaria dels Mossos de Cornellà de Llobregat. L’atacant era Abdelouahab Taib (o Abdelouahab T.), de 29 anys, d’origen algerià (magribí), resident a Cornellà. Cap a les 6:00 h del matí, va entrar a la comissaria trucant a l’intèrfon. Un cop dins, va treure un ganivet de grans dimensions, es va abraonar sobre una agent que era a recepció cridant “Allahu Akbar” (o “Allah!”) i paraules en àrab, amb clara intenció d’apunyalar-la. La Mossa d’Esquadra (que estava sola a recepció) va disparar quatre trets i el va abatre mortalment. L’agent va resultar lleument ferida. Els Mossos ho van qualificar immediatament com un atemptat terrorista aïllat, amb “voluntat homicida i predeterminada”. Van escorcollar el seu domicili però no van trobar armes, explosius ni evidències clares de pertinença a una cèl·lula organitzada. La família va plantejar denunciar els Mossos, i van aparèixer versions que suggerien problemes personals (incloent-hi rumors sobre orientació sexual i por al rebuig comunitari), però la investigació judicial i policial el va mantenir com a atac jihadista. La causa contra l’agent es va arxivar per legítima defensa. Aquest sí que és un cas clarament tractat com a atemptat terrorista, però un cas aïllat obra d’un pertorbat mental.
A la Rambla de Figueres (Alt Empordà, Girona) el 29 d’abril de 2019, un home de 63 anys, jubilat recentment, que estava assegut en un banc de la Rambla conversant tranquil·lament amb dos amics en català va ser assassinat per Mohamed Regrad, un magribí amb antecedents (havia assassinat una dona a Figueres el 2006 i havia estat en tractament psiquiàtric per esquizofrènia paranoide). L’agressor va comprar un ganivet, va recórrer la Rambla i va apunyalar mortalment la víctima al coll per sorpresa (el primer que es va aixecar del banc). Va triar l’objectiu “a l’atzar”, però va declarar que volia matar “un català i de Figueres”. Després va llançar el ganivet i es va asseure en un altre banc proper fins que el van detenir.
A Manresa el 30 de juny de 2023 un magribí (anomenat Taoufin B.), multirreincident, sense papers i amb nombrosos antecedents delictius, conduint un vehicle robat,va atropellar intencionadament una agent dels Mossos i va xocar contra altres vehicles. L’agent va resultar ferida de gravetat. Prèviament s’havia saltat dos controls dels Mossos d’Esquadra. Va ser detingut. Se li van imputar delictes com temptativa d’homicidi, robatori de vehicle, conducció temerària i falsificació documental. No es va tractar com a possible acte terrorista ni amb elements islamistes, es va considerar delinqüència comuna.
A Mataró, l’octubre de 2023 un marroquí va atacar diverses persones amb un matxet al barri de Rocafonda, ferint-ne dues. Cridava “Al·lahu àkbar”. Els Mossos ho van atribuir a un trastorn psiquiàtric i van descartar terrorisme. I, és clar, era un cas aïllat.
Després d’aquest de Mataró a El Prat de Llobregat l’octubre de 2023 un marroquí de 48 anys va atacar per l’esquena una dona amb un ganivet (no va aconseguir punxar-la). Durant la detenció va fer crides a favor de l’Islam i va acusar la policia d’estar en contra de la seva religió. Ens van dir que presentava alguna mena de trastorn mental i els Mossos van descartar radicalització islamista.
A Salt el maig de 2024 un marroquí de 38 anys va amenaçar diverses persones pel carrer i va ferir-ne una a ganivetades. Cridava “Allahu Akbar” i va dir que la víctima “era un infidel”. Els Mossos van dir que segurament patia una malaltia mental. Un cas aïllat, sense relació amb cap mena de motivació religiosa.
A finals de 2024 o principis de 2025 un jove magribí va intentar atropellar agents dels Mossos amb un vehicle de manera intencionada. Els agents van haver de disparar i el van abatre (mortalment). Un altre cas aÏllat.
El 25 de juliol de 2025 hi va haver un atac amb ganivet a la comissaria de Montornès del Vallès. Un jove d’entre 20 i 25 anys (anomenat Mahamedi, d’origen gambià) va irrompre a la comissaria de la Policia Local cap a les 21:30 h. Anava armat amb un ganivet de grans dimensions i va amenaçar i ataçar els agents presents. Un agent en pràctiques va disparar i el va abatre mortalment. Un agent va resultar ferit (per un tret rebotat, segons algunes versions). Els Mossos d’Esquadra van descartar ràpidament la motivació terrorista. L’incident es va atribuir a problemes d’inestabilitat emocional o brot psicòtic de l’atacant.
I així arribem a Esplugues de Llobregat el 2 de maig 2026, dissabte passat, quan un magribí va assassinar a ganivetades una dona al carrer al barri de Finestrelles, ferint-la mortalment al coll. Va fer proclames islamistes (“Allahu Akbar” segons els testimonis) mentre fugia amb el ganivet. Va ser detingut amenaçant als agents. Els Mossos ho investiguen com a possible brot psicòtic i no com a atac gihadista, tot i les proclames i malgrat incidents semblant que havia protagonitzat anteriorment a Burgos l’any 2022, quan va estar fent proclames islamistes mentres agredia a cops de roc a agents policials que el volien detenir. Un estrany «brot psicòtic» que li devia de durar força temps perquè els veïns ja l’havien vist donant voltes els carrers d’Esplugues uns quants dies abans.
Tots aquests casos, i algun altre que em sona vagament, van ser descrits sempre per les autoritats com a «casos aïllats» obra d’algú «amb les facultats mentals pertorbades»i «sense relació amb motivacions religioses». Crida, però, l’atenció que hagin tantes ocasions en que un musulmà protagonitzi fets així a casa nostra i que es descarti allò que és evident en la majoria d’aquests casos. No sé, és allò de «si sembla un ànec, camina com un ànec i crida com un ànec és que és un ànec». Si un musulmà ataca a no musulmans amb qui no té cap mena de relació mentres invoca al seu Déu fent proclames típiques de l’islamisme radical terrorista (gihadisme) és que la seva motivació és islamista. Negar-ho dient que es tracta de gent amb problemes mentals és voler fer trampes. Perquè això és irrellevant. En primer lloc perquè estigui sa o malalt la seva motivació és la mateixa. I en segon lloc perquè és evident que el fanatisme islàmic és cosa de gent que no està bé del cap. Així és que, segons la premisa de les autoritats catalanes i dels Mossos, cap atemptat islamista o gihadista és un atemptat gihadista o islamista.
Aquesta insistència en negar la realitat xoca frontalment amb el fet que Catalunya ha estat un dels principals focus de les operacions antiterroristes contra el gihadisme a l’estat espanyol durant les últimes dues dècades, amb centenars de detencions (al voltant d’un 28-30% del total estatal en molts períodes, especialment d’ençà del 2012). Les forces policials (Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil) han desarticulat nombroses cèl·lules o xarxes relacionades amb l’Estat Islàmic (DAESH), Al-Qaida o radicalització individual. En fem una repassada?
2003: Operació contra una cèl·lula vinculada a Al-Qaida a Catalunya (una de les primeres grans actuacions).
Operacions el 2004 (Operació Contera a Barcelona), intents de gravar objectius, cèl·lules pakistaneses o magribines que planejaven atacs al metro o llocs turístics.
2005: Detenció a Puigcerdà d’un suposat terrorista islamista. Diverses operacions contra xarxes de captació i suport logístic.
Gener 2008 (Barcelona): Operació contra una cèl·lula (14 detinguts) que planejava atacs, incloent-hi possibles atemptats al metro de Barcelona. Majoritàriament magribins.
Abril 2015: Desarticulació d’una cèl·lula d’onze persones (majoritàriament a Sabadell, Terrassa i altres zones) vinculada a l’Estat Islàmic. Preparaven atemptats a Catalunya, captaven joves per enviar-los a Síria o Iraq i tenien plans com segrestos i decapitacions simulades. El líder era un convers d’origen espanyol (perruquer de Sabadell). Operació dels Mossos.
Abril 2015 (Operació Caront, àrea de Barcelona i Tarragona): 8 detinguts (marroquins i conversos). Preparaven atacs a Barcelona (Plaça d’Espanya, Parlament, Estadi Olímpic de Montjuïc) amb explosius i armes. Havien acumulat precursors químics.
Març 2015: Detencions a Piera, Figueres i altres llocs d’una cèl·lula de 8 persones per propaganda i captació.
2016: Diverses detencions, com a Barcelona i Canovelles, vinculades a reclutament i amenaces.
Agost 2017: Atemptats de Barcelona i Cambrils (17-A): Cèl·lula de Ripoll (majoritàriament joves marroquins) liderada per l’imam Abdelbaki es-Satty. Atropellament a la Rambla (16 morts), atac a Cambrils (1 mort) i explosió a Alcanar. Reivindicat per l’Estat Islàmic. Els plans originals incloïen explosius contra grans objectius. Es van detenir diversos membres de la cèl·lula islamista (Mohamed Houli Chemlal, Driss Oukabir, etc.). Altres van morir. Tres condemnats el 2021 a penes elevades per pertinença a grup terrorista i fabricació d’explosius.
2019: Operació Alexandria amb 18 detinguts a Barcelona i àrea metropolitana per pertinença a cèl·lula gihadista. Es van descobrir plans d’atacs.
Gener 2024: Desmantellament d’una cèl·lula a diverses ciutats catalanes (Mossos i Guàrdia Civil) que preparava atemptats a Espanya.
2024-2025: Catalunya continua liderant les detencions estatals (26 arrestos el 2024, molts menors radicalitzats via xarxes socials). Operacions freqüents a Barcelona, Girona, etc.
Vist així potser aquells «casos aïllats» ja no semblen tan «aïllats».
I ara la qüestió que se’ns planteja és: per què el govern i els Mossos ens menteixen?
Podem entendre que la premsa subvencionada ho faci. Ben mirat és lògic. Cobren diners per a repetir les consignes dels governants, per fer-los propaganda. En el cas de la policia catalana (?), els Mossos d’Esquadra, per contra, això és inadmissible i intolerable. De fet pot constituir delicte. Els funcionaris tenen l’obligació de ser imparcials, de fer la feina correctament i de no seguir consignes polítiques. Tot el contrari del que veiem en aquests casos, i molt especialment els darrers temps. Quan la policia actua d’acord amb els interessos polítics dels governants i no d’acord amb els principis d’eficiència i imparcialitat deixa de ser una policia al servei dels ciutadans i es converteix en una policia política. Cosa típica de les dictadures però inadmissible en una democràcia.
Pel que fa als polítics aquesta actitud de negar l’evidència i de mentir, volent fer creure que atacs de radicalisme o de motivació islamista són tan sols casos aïllats obra de malalts mentals, és ridícula i impròpia d’algú que vulgui gestionar els afers de govern de manera honrada i eficaç. Que no és el cas dels polítics professionals catalans i espanyols. Aquí es troben que s’han ficat «en un jardí», en una trampa. Ens han volgut convèncer de les bondats de l’immigració i de l’Islam durant molts anys. Ens han emplenat Catalunya de musulmans a qui han donat un tracte de favor descarat i atorgat privilegis de vegades il·legals. I tot això en contra de l’opinió majoritària dels ciutadans. Han tractat de xenòfobs, de racistes i d’extrema dreta a qualsevol que els demostrés que estaven equivocats. No poden ara reconèixer el seu error i demanar disculpes. Encara menys rectificar el mal causat. Així és que el que fan és aplicar la doctrina del «patada a la pilota i endavant». Fins ara podien fer-ho gràcies al control sobre els mitjans periodístics. Això s’ha acabat. Cada cop hi ha més gent que no es creu a la premsa subvencionada ni als mitjans públics controlats pels governants. D’aquí el seu nerviosisme amb la premsa lliure, amb els periodistes independents i amb les xarxes socials. I també per això insisteixen en crear mecanismes que presenten com de control de la «desinformació» quan no són res més que intents d’aplicar la censura més descarada contra aquells que diguin la veritat.
Perquè resulta que aquests «casos aïllats» protagonitzats per musulmans que estan «mentalment pertorbats» i que «no tenen res a veure amb la religió musulmana o islàmica» en realitat són casos d’atacs de musulmans fanàtics, que actuen en nom del seu déu i de la seva religió i que s’emmarquen dins d’un creixent radicalisme islàmic a Catalunya.
I per més que ho neguin aquesta és la realitat.
