Ahir, Catalunya Ràdio va tornar a fer el que ja sembla rutina: un nou capítol del programa Les dones i els dies donant veu a dones que expliquen per què han decidit no ser mares. Un episodi més. Un altre. I un altre. Fins quan?
Perquè aquí ja no parlem d’un cas aïllat ni d’un exercici puntual de pluralitat. Parlem d’un patró. D’una insistència gairebé monòtona que també es repeteix a TV3: reportatges, entrevistes, testimonis… sempre en la mateixa direcció, sempre reforçant el mateix marc mental.
Una campanya contra la natalitat dels catalans
Que ningú s’enganyi: aquesta reiteració en l’emissió de programes en què apareixen dones que diuen que no volen ser mares no forma part de la normalitat. Forma part d’una campanya orquestrada per a convèncer el màxim nombre de dones catalanes possible (de dones catalanes, les que tenen per llengua i cultura pròpies les catalanes, que són les que miren TV3 i escolten Catalunya Ràdio) per a que no tinguin fills. Sota una falsa aparença de normalitat, s’està imposant un relat únic dels mitjans de comunicació públics catalans contrari a la natalitat dels catalans, contrari al fet que els catalans tinguin fills. Un relat en què la maternitat queda reduïda a una càrrega feixuga, mentre que no tenir fills es presenta com la decisió lúcida, moderna i lligada a l’alliberament de la dona. Però quines dones desitgen alliberar si, tot fomentant no tenir fills, allò que aconsegueixen és que no neixin més dones?
Aquest bombardeig constant no és innocu. Els mitjans públics no operen en el buit. Configuren imaginaris, estableixen marcs mentals, orienten les ideologies, sobretot les del jovent. Quan durant anys es repeteix el mateix missatge, aquest acaba establint-se com a quelcom normal i desitjable. Es normalitza. I acaba condicionant com tota una generació percep qüestions tan profundes com formar una família.
On són les històries que mostren la maternitat sense caricatures? On és la complexitat real, més enllà del discurs previsible? On és la voluntat de mostrar un gran nombre de testimonis de dones catalanes que desitgen amb totes les seves forces ser mares? On són els testimonis de les moltes dones catalanes que han optat per tenir tres, quatre, cinc fills?
La responsabilitat dels mitjans
Els mitjans públics catalans tenen una responsabilitat especial. No són una plataforma qualsevol. Tenen la responsabilitat de contribuir a la preservació de la llengua, de la cultura i de la nació catalanes. Amb aquesta política antinatalista que exerceixen allò que fan és contribuir precisament al contrari, a l’extinció de la llengua, de la cultura i de la nació catalanes. L’entitat Renaixença Demogràfica múltiples vegades ja ha avisat del fet que sense una mínima natalitat dels catalans la nostra llengua i la nostra nació tenen els dies comptats.
La intencionalitat dels que estableixen la línia editorial de TV3 i Catalunya Ràdio és evident: crear un clima cultural en què tenir fills queda progressivament arraconat, desdibuixat o directament desincentivat en el relat públic. I això, en una societat amb evidents problemes demogràfics com la catalana té com a conseqüència el seu suïcidi demogràfic. És, com a mínim, un motiu com per començar una campanya activa contra la línia editorial de TV3 i Catalunya Ràdio.
