Els atacs contra Ramon Cotarelo després de la glosa de l’Onze de Setembre que va pronunciar al monestir de Ripoll, convidat per la batllessa de la Comtal Vila, Sílvia Orriols, són un nou exemple de fins a quin punt determinats sectors polítics han deixat de distingir entre discrepar d’una opinió i intentar silenciar qui la formula.
Cotarelo, articulista del nostre mitjà, va exposar públicament les seves opinions sobre l’islam i sobre allò que considera expansionisme islamista. Es pot estar d’acord amb ell o se’n pot discrepar radicalment. Es pot discrepar amb el fet que la glosa no estés dedicada a la Diada Nacional de Catalunya, encara que aquest hagués de ser el tema sobre el qual s’havia de dissertar. Es poden discutir els seus arguments, aportar-ne uns altres i considerar que la seva anàlisi és equivocada. El que no és acceptable en una societat que vulgui continuar sent lliure és convertir una opinió política o ideològica en una causa d’exclusió pública.
ERC i Junts l’han acusat de difondre la xenofòbia. És una acusació greu, especialment quan s’utilitza com una etiqueta destinada a desqualificar una persona en lloc de respondre als arguments que ha plantejat. Alertar sobre l’expansionisme d’una determinada ideologia no equival necessàriament a atacar les persones que en són seguidores ni a defensar cap mena de discriminació contra ningú. Precisament per això, cal escoltar què diu una persona abans d’atribuir-li allò que no ha dit.
I Cotarelo no va dir que proposés recuperar el servei militar per combatre l’islam, ni per lluitar contra ningú, tal com va afirmar ERC, mentint, en un comunicat. Us deixem aquí el parlament del nostre articulista on es pot comprovar fàcilment que Cotarelo en cap moment va dir que s’hagués de recuperar el servei militar (per cert, cal dir que en cas que ho hagués dit n’hagués tingut tot el dret). Pretendre presentar les seves paraules com si hagués fet aquesta proposta és tergiversar el contingut de la seva intervenció i construir un argument contra una afirmació que ell no va formular.
Hi ha, a més, una qüestió de principi que hauria de ser indiscutible: Ramon Cotarelo té dret a pensar que l’islam és una ideologia expansionista. I té dret a expressar públicament aquesta opinió. Com també hi té dret qualsevol altre ciutadà. La llibertat d’expressió hauria de ser el pilar fonamental de qualsevol democràcia.
La llibertat d’expressió no consisteix a poder dir únicament allò que no molesta ningú. La llibertat d’expressió existeix, sobretot, per protegir les opinions incòmodes, controvertides o minoritàries. Si només acceptem les opinions que coincideixen amb les nostres, no estem defensant la llibertat d’expressió: estem defensant la nostra pròpia comoditat ideològica.
I encara és més preocupant que siguin partits que es reivindiquen com a defensors del pluralisme els que participin en aquesta mena de linxament polític. ERC i Junts poden criticar Cotarelo tant com vulguin. Poden argumentar que la seva diagnosi sobre l’islam és errònia, exagerada o injustificada. Poden confrontar-la amb dades i arguments. El que no haurien de fer és pretendre que determinades opinions no puguin ser expressades.
Perquè demà l’opinió perseguida pot ser una altra. I quan s’accepta que una determinada manera de pensar pot ser expulsada del debat públic perquè algú l’ha qualificat d’«islamòfoba», «racista», «xenòfoba» o amb qualsevol altra etiqueta, s’obre una porta molt perillosa. La llibertat no pot dependre de l’etiqueta que els adversaris polítics decideixin posar-nos.
Nosaltres defensem el dret de Ramon Cotarelo a expressar les seves idees, també quan no siguin compartides per nosaltres o per una part de la societat. I defensem exactament el mateix dret per als qui discrepin d’ell. Que cadascú pugui parlar, argumentar, replicar i intentar convèncer els altres. El debat democràtic no es resol silenciant l’adversari, sinó discutint amb ell. Cotarelo ha parlat. Ara que parlin els qui discrepen. Però que ho facin amb arguments, no intentant convertir el dret d’un ciutadà a expressar una opinió en una falta que hagi de ser expiada, ni en una manera d’intentar fer mal al partit i la persona que li ha cedit la tribuna per a expressar-se: Aliança Catalana i sílvia Orriols.
Aquesta és, en definitiva, la qüestió: es pot estar d’acord o no amb Ramon Cotarelo. Es pot considerar encertada o equivocada la seva advertència sobre l’expansionisme islamista. Però ha de poder dir-ho amb total llibertat. I nosaltres defensarem el seu dret a fer-ho.
