Avui es commemora un nou aniversari de la mort del rei Jaume I el Conqueridor, ocorreguda el 27 de juliol de 1276 a València. Avui fa tot just 750 anys. Set segles i mig després, la figura del gran monarca medieval continua ocupant un lloc privilegiat en la història i en la memòria nacional dels catalans. Entre tots els escriptors que li van retre homenatge, cap no contribuí tant a convertir-lo en un símbol de la grandesa de Catalunya com mossèn Cinto Verdaguer.
El poeta de Folgueroles, màxima figura de la Renaixença, no contemplava Jaume I únicament com un personatge històric. Per a ell, el Conqueridor era el rei que havia dut Catalunya al seu moment de màxima esplendor, l’home que havia projectat la Nació catalana a conquerir les terres del sud ocupades per l’islam i cap a la Mediterrània i que havia fet possible una de les èpoques més brillants de la seva història.
En la poesia verdagueriana, Jaume I esdevé gairebé un personatge llegendari. La seva obra no pretén reconstruir amb rigor acadèmic la vida del monarca, sinó destacar-ne el valor simbòlic. És el rei valent, profundament cristià, just en el govern i escollit per la Providència per engrandir el seu poble.
Aquesta visió queda plasmada de manera magistral al poema «Don Jaume en Sant Jeroni», inclòs al recull Pàtria (1888). Verdaguer hi recupera una antiga tradició segons la qual el rei pujà fins al cim de Sant Jeroni, a Montserrat, per contemplar tota Catalunya.
Els primers versos són ja un dels grans clàssics de la literatura catalana:
Per veure bé Catalunya / Jaume primer d’Aragó / puja al cim de Sant Jeroni / a l’hora en què hi surt lo sol.
L’escena té un profund valor simbòlic. De la muntanya més emblemàtica del país estant, el rei observa les planes, les ciutats, els camps, els rius i la mar. La Catalunya que contempla és una terra pròspera i unida, amb una Mediterrània que les seves conquestes han convertit en espai d’expansió política, comercial i cultural.
No hi ha nostàlgia en aquest poema, sinó orgull. Verdaguer retrata el moment culminant de la història nacional catalana i identifica Jaume I amb aquella plenitud.
El mateix ideal apareix a «Lo Pi de les Tres Branques», un altre dels grans poemes patriòtics de Verdaguer. El poeta situa un jove Jaume davant del mític pi de Campllong, al Berguedà, on té una visió profètica del seu futur. Les tres branques simbolitzen els tres grans regnes que acabaran units sota la seva corona: Catalunya, Mallorca i València.
La imatge resumeix perfectament la concepció verdagueriana del Conqueridor. No és simplement un rei vencedor, sinó el sobirà que dóna forma a una gran Nació mediterrània i que culmina l’obra iniciada pels primers comtes catalans.
Aquestes obres s’inscriuen plenament en l’esperit de la Renaixença. Durant el segle XIX, els intel·lectuals catalans buscaven en la història medieval els grans referents capaços de reforçar la consciència nacional del país. Verdaguer ho féu a través de la poesia, convertint els episodis històrics en símbols permanents.
En el seu imaginari, Guifré el Pelós representa el naixement de Catalunya; Jaume I, en canvi, n’encarna la maduresa. Amb ell, Catalunya deixa de ser només un conjunt de comtats consolidats i esdevé una potència mediterrània amb institucions, dret propi, una intensa activitat comercial i una projecció internacional que marcarà durant segles la història de la Corona.
No és casual que Verdaguer escollís Montserrat com a escenari del seu poema més conegut sobre el Conqueridor. La muntanya simbolitza la continuïtat entre la terra, la Fe i la Nació. Del seu cim estant, Jaume I contempla una Catalunya que sembla destinada a grans empreses, una imatge que sintetitza bona part del pensament patriòtic del poeta.
Quan avui es recorda la mort del Conqueridor, també val la pena recordar la manera com la literatura ha contribuït a mantenir viva la seva memòria. Més enllà del personatge històric, mossèn Cinto Verdaguer va convertir Jaume I en un ideal: el rei que representa la plenitud política, territorial i espiritual de la Catalunya medieval, una figura que continua ocupant un lloc central en l’imaginari històric i literari del país.
