El desconeixement que es tenia dels paratges menys transitats de les terres al nord i al sud de la serralada pirinenca era important encara abans del segle XIX. Ocasionalment, es va conèixer aquest espai força desconegut com a «muntanya catalana», carregada de les incerteses i els encants d’un escenari romàntic. Per suposat, cal emmarcar aquesta denominació en un marc temporal precís, en el segle XIX, on la literatura va gaudir d’aquest concepte com argument de les seves obres.
Els Pirineus, a més de la seva característica orografia i les primeres descripcions que se’n van fer, era un territori ben propici per a la suposada presència d’éssers de naturalesa fantàstica o fins i tot màgica.
Un suposat monstre durant la Guerra dels Segadors
En temps de conflicte bèl·lic, la lluita psicològica formava part de les estratègies destinades a combatre l’adversari.
La distància respecte els nuclis urbans, els llargs camins que els comunicaven i les boscúries per on transcorrien, eren motiu per impulsar la imaginació dels viatgers. Si aquestes circumstàncies coincidien amb algun fet aliè que fos promotor d’algun temor específic, s’establien els ingredients corresponents per incrementar la por davant d’allò que era desconegut. Només els hostals i els hostalots, que els caminants trobaven a certa distància l’un de l’altre, sorgien com un refugi que donava certa seguretat.
A mitjan segle XVII, en el context de la Guerra dels Segadors es van distribuir unes reproduccions d’un suposat monstre que tenia un cos realment sorprenent. No calia assegurar la seva existència amb cap indici sinó que era suficient l’anunci de la seva suposada presència per aconseguir l’objectiu proposat.
La gran popularitat d’aquest fenomen es dedueix de l’existència de diferents edicions, amb un gravat del monstre amb un aspecte molt aproximat, i un text en diferents idiomes. En algun d’aquests casos, es vincula directament la seva presència a terres pirinenques mentre que en algun altre se situa a terres llombardes.
L’any 1654 es van imprimir dos fulls amb la corresponent imatge.
En el primer, es proporcionava una descripció en italià que, aproximadament, deia:
«Efígie d’un animal monstruós, trobat per les tropes a les muntanyes del Canigó, al Principat de Catalunya. Diuen que es creu que té 14 anys. És de l’alçada d’un home molt robust, no gaire alt, però gros i vigorós; té set caps, i el principal, que és el del davant, té un ull al mig del front. Els altres tenen dos ulls cadascun en el seu lloc natural, i orelles d’ase. Del cap principal surten unes banyes semblants a les d’un moltó (o d’un gran bou), i emet uns bramuls extraordinaris i esfereïdors. Té set braços amb mans humanes, i de tots set n’hi ha un que arriba fins a mig genoll. Del seu sexe no se’n fa menció.»
El segon, en alemany, es va imprimir a Augsburg pel mestre impressor Johann Ulrich Grüssmayer i consta que es va vendre al mercat del pa. Aquesta darrera referència fa pensar en la tipologia de fulls volants que devien captar l’atenció dels curiosos amb continguts sensacionalistes o moralitzants més que relats fiables. El text, en aquest cas, afegia dades:
“L’any 1654, al novembre, al Regne de Catalunya, en una muntanya, es va capturar un monstre extraordinari per soldats espanyols, sense gaire dificultat, i fou portat a Madrid. Per ordre del rei d’Espanya, va ser lliurat al monestir de l’Escorial. Aquest ésser era de color marró fosc i tenia set caps. El cap del davant, amb el qual menjava i bevia com una bèstia, no podia parlar; només tenia un ull al front i orelles semblants a les d’un ase. Els altres sis caps tenien cadascun dos ulls situats al seu lloc natural. Igualment posseïa set braços i mans humanes, dels quals es podia servir i fer ús. Semblava tenir l’edat d’un jove d’uns catorze anys. De cintura cap amunt era com una persona; però de cintura cap avall tenia forma de boc o cabra, amb cames peludes i peülles partides. Caminava dret com un home, però remugava i cridava de manera espantosa. No es podia saber si havia vingut al món de pares humans o d’un animal. El significat o presagi d’aquest fet és desconegut.”
Dos fulls més, amb dates posteriors, s’acompanyaven d’explicacions més breus i, fins i tot, associant l’existència del monstre a d’altres territoris que, en algun cas, en fan difícil l’ubicació.
En anglès s’havia anotat: «Monstre prodigiós capturat a les muntanyes de Zardana, a Espanya, 1655.» Cal plantejar si «Zardana» és una deficient grafia de «Cerdanya» i, si fos així, si podria tenir relació amb els documents anteriors.
Finalment, en italià, s’esmentava: «Monstre horrible i meravellós nascut a Cusrigo, terra del Novarès. És una dona vella amb set caps i set braços, i amb les cames de bèstia; i el cap principal té un sol ull al front. Va néixer l’any 1578, al mes de gener.» Aquest cas difereix totalment dels anteriors, per la data i per localització relacionada amb el territori de Novara (Piemont, Itàlia).
Una possible explicació
Les «fake news» no són un producte recent; poden canviar els mitjans però la divulgació voluntària de notícies o la narració de fets inexactes és un fet que ja compta amb diversos segles d’existència.
La il·lustració, que es va fer popular, ja constava a l’obra De monstrorum causis, natura et differentiis del metge i filòsof italià Fortunio Liceti (1577–1657), publicada inicialment el 1616 amb edició posterior el 1634. El seu títol, «Sobre les causes, la naturalesa i les diferències dels monstres», presenta un dels primers tractats sistemàtics de la història dedicats a les malformacions congènites, als naixements extraordinaris i a altres fenòmens considerats monstruosos a l’època.
El text original oferia una informació que no tenia gens a veure amb la seva ubicació geogràfica relacionada amb Catalunya en els relats posteriors: «A la regió de Novara, d’una dona anciana va néixer un monstre produït amb cames i peus bovins, però amb la resta del cos humà; tenia set braços i altres tants caps units a un únic bust; un dels caps tenia orelles de cabra i un sol ull situat al mig del front, semblant als ciclops».(*)
Només cal preguntar-se perquè, en algun moment, es va procurar lligar un suposat ésser carregat de malformacions amb el Pirineu català i en un moment de conflicte bèl·lic.
Nota:
(*) Liceti, Fortunio. De monstrorum causis, natura et differentii. Pàdua: Paulurn Frambottum, 1634, p. 192
